Com podem reduir el rebut de la llum?

Joan Anton Ros
Professor del departament de Finance, Accounting & Control
__ 

El preu de la llum està en màxims i continuarà pujant fins a quotes impredictibles, sense tenir en compte que encara queda afrontar l'hivern. Hauré de dedicar tot el meu sou a pagar el rebut de la llum? Aquests pics de preu màxim es donen únicament en una determinada franja horària entre les 21 i 22 hores, quan el consum dels ciutadans és més elevat. Això no implica que el preu de la llum sigui més estable en la resta de les franges horàries, però si més barata.

Analitzem la situació per veure quines són les causes d'aquest augment de preus, avaluar les últimes mesures adoptades pel govern i delimitar actuacions que podem realitzar els consumidors per a minimitzar l'impacte d'aquest encariment.

Els conceptes clau en la factura de l'electricitat

És important parar esment a la informació de la factura d'electricitat, on es donen una sèrie de pautes clau per a prendre les decisions oportunes.

La despesa d'energia suposa un 39% a 45% del total de la factura de la llum, per la qual cosa el 60% restant correspon a impostos i càrrecs addicionals.

La despesa d'energia suposa un 39% a 45% del total, per la qual cosa el 60% restant correspon a impostos i càrrecs addicionals. IVA i impost d'electricitat representen un 10% i un 0,5%, després de les últimes mesures adoptades pel govern fins a final d'any. Finalitzat aquest període de gràcia, es tornaran als valors originals del 21% d'IVA i del 5,11 d'impost d'electricitat, és a dir un 26,11% de la nostra factura. Els peatges de transport i distribució representen del 16,5% al 22%, que és la retribució de les instal·lacions perquè la llum arribi a la nostra llar. Finalment, els càrrecs addicionals van del 21,1% al 28,5%. Corresponen a una prima per a subvencionar una part de les energies renovables, sufragar el dèficit elèctric (estem pagant els errors del passat), pagar el plus per cogeneració i residus, i compensar els desequilibris tarifaris en la generació d'electricitat en els territoris no peninsulars (Ceuta, Melilla, Canàries, Balears, on cal generar energia, a través del subministrament de gas i fuel, per via marítima).

Aquests peatges de transport i distribució més els càrrecs addicionals citats, es distribueixen basant-se en una quantitat fixa vinculada a la potència que tinguem contractada i una part variable concorde al consum d'electricitat en cada franja horària.

La potència contractada és la quantitat d'energia màxima que un habitatge pot consumir de manera simultània. Per a la majoria dels consumidors ve oscil·lant entre 3,45 kW a 5,75 kW, amb la circumstància que a més potència més despeses pagarem. Resulta freqüent que la majoria dels consumidors tinguin més potència contractada que la que realment necessiten. Es recomana ajustar aquesta potència a les necessitats reals de cada llar, revisar que la companyia no hagi augmentat unilateralment la mateixa i també sol·licitar a la companyia comercialitzadora que procedeixi a contractar les dues potències diferenciades que permet l'actual normativa.

El cost de l'energia consumida

La quantitat que paguem en concepte d'energia consumida és el component variable de la factura, el qual depèn de causes alienes (gas, drets d'emissió CO2) i altres pròpies degudes als nostres hàbits, si bé, ambdues estan clarament correlacionades. En aquest sentit, els hàbits en l'ús d'electrodomèstics en les diferents franges horàries, sí que afecta de manera sensible a les nostres butxaques, ja que dins de les tres franges horàries, punta, plana i vall amb el preu més alt, mitjà i més baix respectivament.

El preu del KWH en la franja punta és 22 vegades més car que el KWH en tarifa baixa i 3 vegades més cara que la tarifa plana, sent aquest un motiu de reflexió.

El preu del KWH en la franja punta és 22 vegades més car que el KWH en tarifa baixa i 3 vegades més cara que la tarifa plana, sent aquest un motiu de reflexió.

El preu de l'electricitat diari es fixa a través d'un mercat majorista regulat per l'empresa OMIE, on es troben d'una banda els distribuïdors que generen l'energia, com ara Iberdrola i Endesa, i per l'altra les empreses comercialitzadores, on les primeres informen dels volums i preus als quals vendran l'electricitat l'endemà, per a cadascuna de les 24 franges horàries del dia, mentre que les comercialitzadores comuniquen les quantitats que necessitaran i els preus que estan disposats a pagar. Llavors un algorisme creua les demandes i les ofertes, cobrint en primer lloc tota l'oferta als preus més barats i després els preus més alts, fins a arribar al punt on s'equilibra l'oferta amb la demanda, per a cadascuna de les hores de la franja horària. Llavors quin és el problema? El preu final aplicat a l'electricitat per a cada franja és el marginal, és a dir, el preu més car que entra en el punt de tall de cassació entre oferta i demanda, i aquí és on entren en joc els nostres hàbits de consum.

La generació d'electricitat procedeix bàsicament d'unes fonts no acumulables com és l'energia nuclear, les renovables i les hidràuliques de flux continu, on els seus costos variables són molt barats i per tant són els primers volums absorbits. Si aquesta oferta no és suficient, la demanda es cobreix a través de centrals de carbó i cicles combinats (que utilitzen gas) i posteriorment amb centrals punta (fuel), amb uns costos molt més elevats per dues raons: l'augment que està experimentant el gas en els mercats internacionals i la necessitat de comprar drets d'emissió de CO₂ per tractar-se d'empreses contaminants, cosa que encareix considerablement els seus costos variables.

Els pics ho encareixen tot

Si el nostre consum estigués més repartit en les diferents franges horàries, amb major ús dels horaris en tarifes vall i plana, el preu marginal de la llum seria molt més barat, ja que possiblement la demanda es cobriria íntegrament amb l'energia més barata (nuclear i renovables), mentre que si provoquem pics de tensió en la xarxa, inevitablement els preus marginals vindran fixats per les centrals de cicle combinat, molt més cares i exposades a la volatilitat i dependència dels mercats internacionals.

Si el nostre consum estigués més repartit en les diferents franges horàries, amb major ús dels horaris en tarifes vall i plana, el preu marginal de la llum seria molt més barat.

La resta de mesures, com ara la baixada d'impostos, la reducció de les càrregues pel dèficit elèctric, renovables i els territoris no peninsulars (totes elles, amb molt marge d'actuació), així com la intervenció en el mercat de drets d'emissió de CO₂, la compra i emmagatzematge de gas, la incentivació dels contractes a llarg termini i les subhastes per ampliació del parc de renovables, són temes exògens per als consumidors, que deixem en mans del govern.