CENTRAL DE CASOS

Per tal que s'acceptin els casos és imprescindible seguir les següents normes d’elaboració:

• A la primera pàgina hi constaran el títol del cas i al peu d’aquesta primera pàgina hi constarà la frase: "Cas redactat per nom i afiliació de l’autor o autors. Any de redacció”.
• Tots els casos que es publiquin portaran el logo de la UPF Barcelona School of Management juntament amb el de la institució d’on provingui l’autor o autors.
• La lletra serà Times New Roman, cos 12 i interlineat d’1,5 punts; els paràgrafs s’iniciaran sense sagnat i tots els títols hauran d'estar alineats a l'esquerra.
• Els casos poden estar escrits en català, castellà o anglès.
• Les taules, gràfics o figures s'anomenaran figures i hauran de ser originals (si no ho són, s'indicarà la font de procedència). A més, hauran de portar un número d'ordre (per exemple: figura 1, figura 2, etc.)i un títol, que s'anotarà a peu de figura. A causa dels problemes de composició, els autors i les autores no han de suposar que les figures estaran situades al mateix lloc on apareixen a l'original, per tant s'evitaran expressions com "a la figura que segueix", o "la figura de la pàgina 11". Quant a redacció, s'haurà d'emprar una referència com, per exemple: "a la figura 2 es veu (...)".
• Les cites bibliogràfiques han d'aparèixer entre parèntesis i contenir indicacions sobre l'autor/a o autors/autores, l'any de la publicació i la pàgina o les pàgines a les quals s'al·ludeix: Per exemple, (Blake, 1992: 72-83), Blake (1992: 22) o (Blake et al., 1992: 72-83). Les paraules o frases que l'autor/a escrigui en una altra llengua hauran d'anar en cursiva. Les referències bibliogràfiques s'afegiran al final del treball sota el títol "Referències bibliogràfiques" i s'ordenaran alfabèticament per autors/autores i conforme als següents criteris per les normes, els articles, les comunicacions en congressos i els llibres:
  • BENJAMIN, J.J. i BRENNER, V.C. (1974) "Perceptions of Journal Quality" The Accounting Review, April, 99.360-362.
  • PINA, V., i TORRES, L. (1999) "Análisis de la Información Externa, Financiera y de Gestión de las Administraciones Públicas", Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, Madrid.
• Les cites del mateix autor o de la mateixa autora i de l'any apareixeran diferenciades amb una lletra al darrere de la data corresponent (per exemple, 2000a, 2000b). Per l'assignació de les lletres s'atendrà a una ordenació temporal i, si no es coneix, una ordenació alfabètica dels treballs citats.
• El text de cada treball s'estructurarà en apartats, subapartats i altres divisions menors. Aquestes divisions es presentaran de la següent manera:
  • 1.APARTATS PRINCIPALS EN LLETRA MAJÚSCULA I NEGRETA (COS 14)
  • 1.2.APARTATS SECUNDARIS LLETRA MAJÚSCULA I CURSIVA (COS 14)
  • 1.2.1. Subapartats principals amb lletra cursiva (cos 12)
  • 1.2.1.1. Subapartats secundaris amb lletra rodona ( cos 12)
• LEl cas pot seguir l'estructura que es proposa a continuació:
  • Introducció i breu història de l'empresa.
  • Descripció general del sector, de la competència, oportunitats i amenaces.
  • Descripció de la situació actual de l'empresa i aspectes clau per analitzar.
  • Preguntes que s'han de resoldre.
  • Annexos.
  • Referències bibliogràfiques.

Els casos, juntament amb la nota tècnica corresponent, s'han d'enviar a  centraldecasos@bsm.upf.edu.

La nota tècnica, a més de l'estil i el format determinats en les instruccions d’elaboració del cas, han d'incloure els següents apartats.

1. Sinopsi del cas.
2. Públic objectiu: indicar els destinataris del cas elaborat, siguin estudiants de grau o postgrau, professionals del sector, etc.
3. Objectius d'aprenentatge i temes clau.
4. Mètode d'ensenyament: descriure com es pot utilitzar el cas a classe. Per exemple: formular preguntes obertes per generar debat, oferir idees pel treball en grup, suggerir com es pot consolidar l'aprenentatge al final de la sessió, i així successivament.
5. Preguntes per al debat: fer preguntes per promoure la discussió del cas a classe.
6. Resposta de les preguntes plantejades pel cas.
7. Antecedents del cas: proporcionar referències a material complementari rellevant pel cas o a altres materials relacionats. També es pot proporcionar informació sobre "què passarà després", cosa que sol interessar força els estudiants.
8. Multimèdia: incloure enllaços a vídeos o fitxers d'àudio rellevants pel cas.

El mètode del cas té els seus orígens a la Facultat de Dret de la Universitat de Harvard, l'any 1870, quan Christopher Langdell l'introduí com a estratègia per transformar professionals.

És una tècnica docent activa que se centra en la investigació per part dels estudiants d'un problema real i específic que els ajuda a adquirir la base per un estudi inductiu (Boehrer i Linsky, 1990), és a dir, es tracta d'un mètode d'aprenentatge que es basa en la participació activa i cooperativa i en el diàleg democràtic dels estudiants sobre una situació real (Asopa i Beye, 2001).

En el cas concret de l'àmbit de la gestió empresarial, el mètode del cas representa una situació específica en una empresa amb dades reals que s’han d'interpretar per a poder elaborar una anàlisi de la situació actual de l'empresa que afecti en la presa de decisions. Un cop plantejat el cas i descrita la situació actual de l'empresa, es proposen una sèrie de qüestions per enfocar una de les propostes de solució que ajudi a l'equip directiu a prendre decisions.

Així, mitjançant l'anàlisi del problema o de la situació plantejada, els estudiants poden posar en pràctica els coneixements que han adquirit i prendre un conjunt de decisions que afectarien el funcionament de l'empresa.

Bibliografia

Boehrer, J. y Linsky, M. (1990). Teaching with cases: Learning to question, New directions for teaching $ learning, Vol. 42, pág. 1-130. https://doi.org/10.1002/tl.37219904206

Asopa, B i Beye, G. (2001). Appendix 2: The case method. http://www.fao.org/docrep/W7500E/w7500e0b.htm

El principal objectiu del mètode del cas és que l'alumnat treballi a partir d'una situació real que es planteja i pugui reflexionar sobre aquesta situació per, posteriorment, posar en comú les diferents idees. Així doncs, és una metodologia que comporta un major grau d'implicació per part de l'alumnat i també per part del professorat.

En primer lloc, el professorat presenta el cas i llença una sèrie de qüestions per fer reflexionar els alumnes. Posteriorment, l'alumnat, en un temps prudencial, ha de llegir a fons el cas plantejat i proposar solucions als reptes plantejats per tal de millorar la situació de l'empresa.

Un cop plantejat el cas, i després que els alumnes hagin fet el treball, tindrà lloc la part més important d'aquesta metodologia: la posada en comú d'idees i la discussió d'alternatives per a dotar als directius de l'empre sa d'accions que millorin el seu futur. En aquesta fase, el professor o professora tan sols exercirà de moderador o moderadora i posarà l'accent en aquells aspectes rellevants que s'hagin de remarcar o qüestionar a fi de generar debat.

És important destacar que a la metodologia del cas no hi ha una resposta correcta i una incorrecta, sinó que el més important és l’argumentació de les propostes per a la presa de decisions dins l’empresa.