El Màster de formació permanent en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental, programa per a estudiants internacionals, és pioner a Espanya amb més de 30 anys formant comunicadors científics. Aprendràs de forma pràctica i en contacte directe amb reconeguts professionals de la comunicació científica, mèdica i ambiental que són referents del sector.
Avui més que mai s'ha evidenciat la importància i impacte que té la comunicació científica en la societat. La forma mitjançant la qual es difonen els nous coneixements i els agents responsables d'aquesta comunicació són determinants en la configuració de les opinions i actituds públiques respecte la ciència i la tecnologia.
Al llarg del Màster de formació permanent en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental coneixeràs la història de la ciència i la tecnologia, analitzaràs les principals fonts d'informació científica, les formes de transmissió, com són les relacions entre el món professional, les indústries tecnològiques i la societat, com impacten els descobriments en les persones i els problemes ètics associats a l'àmbit de la comunicació.
També coneixeràs la comunicació científica institucional, així com el desenvolupament de projectes museogràfics. Adquiriràs els coneixements pràctics per generar productes de comunicació científica per a diferents plataformes, en diversos llenguatges i amb les noves narratives. A més, tindràs l’oportunitat de reflexionar i experimentar sobre els diferents aspectes socials de la ciència (public engagement), tan necessaris avui dia per als plans de comunicació i divulgació científica.
Aprendràs de la mà d'aquests i altres experts i professionals de diferents modalitats i institucions relacionades amb la comunicació de la ciència:
- Gema Revuelta, directora i professora del Màster de formació permanent, a més a més de directora del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) i vicepresidenta de l'Associació Espanyola de Comunicació Científica (AEC2);
- Vladimir de Semir, creador del suplement de Ciència i Tecnologia de La Vanguardia;
- Núria Jar, premi Prismas al millor treball de ràdio de 2020;
- Pedro García Demestres, museògraf expert en divulgació científica;
- Maria Josep Picó, investigadora del grup ITACA i del Living Lab Planeta Debug;
- Bienvenido León, professor titular de Periodisme Científic i Producció Televisiva en la Universitat de Navarra.
Et formaràs amb els coneixements òptims per a una professió amb àmplies i rellevants sortides professionals en els àmbits d'especialització de la premsa i la difusió científica, la comunicació institucional i la museologia científica.
Gràcies a la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa" podràs participar al Campus Gutenberg, en què cada any participen més de 300 comunicadors, científics, experts i investigadors en cultura científica de tot Espanya i Europa.
Col·laboradors:
Per què triar aquest programa
Orienta la teva carrera professional
El programa ofereix una gran interdisciplinarietat, equilibri entre teoria i pràctica (amb visites a museus, estudis de gravació, etc.) i una singular dinàmica de grup. A més, a través de l'elaboració del TFM crearàs un projecte que integri els coneixements adquirits i que podràs fer servir com a carta de presentació per entrar al món de la divulgació.
Entra en una gran bossa de pràctiques
Podràs realitzar pràctiques professionals en institucions com el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) CSIC UPF, l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB), el Sincrotró Alba, l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), el Centre de Regulació Genòmica (CRG), la Fundació "la Caixa" i la Marató de TV3, entre d'altres.
Augmenta la teva xarxa de contactes
Seràs part de la xarxa Alumni, formada per professionals de reconegudes empreses i institucions del sector (mitjans de comunicació, departaments de comunicació de centres de recerca, hospitals i universitats, museus de ciència, organitzacions dedicades a la divulgació científica, etc.) de diferents parts de món.
Participa en un màster de referència en el sector
26 edicions en la versió presencial i 8 edicions en la versió online el converteixen en un dels programes de referència en el sector de la comunicació científica, mèdica i ambiental. La seva reputació ha reunit participants de més de 20 països diferents.
Aprèn d'experts de cada àmbit
El professorat del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental està format per professionals i experts de cadascuna de les àrees d'aprenentatge.
A qui està dirigit
El Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental s'adreça a titulats universitaris que desitgin convertir-se en professionals de la comunicació científica, un camp amb notables aplicacions i sortides professionals. El perfil dels estudiants és heterogeni: a l'aula es barregen perfils de ciències i perfils de comunicació que permeten crear dinàmiques de classe fluides i un aprenentatge bidireccional.
Acreditacions
La UPF Barcelona School of Management, compta amb l'acreditació EQUIS, el reconeixement de caràcter institucional més prestigiós per a les escoles de negocis a nivell global, que la situa a l’elit de les escoles de negoci.
El Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental ha rebut el Premi Prisma Especial del Jurat, en reconeixement a la seva trajectòria de 30 anys formant comunicadors científics d'alt nivell. Aquest guardó destaca el seu impacte i qualitat en l'àmbit de la divulgació.
Pla d'estudis
El Màster de formació permanent en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental s'estructura al llarg de 14 assignatures centrals organitzades en 7 matèries i enfocades a 3 línies de formació: ciència, medicina i medi ambient.
La matèria primera amb què treballa el professional de la comunicació científica és la ciència, però de què parlem quan pronunciem la paraula "ciència" en l'actualitat? És el mateix parlar de ciència que d'investigació? Quines relacions s'estableixen entre la ciència i la societat? Què és, com es mesura i què hauria de ser l'excel·lència científica?
Els projectes de recerca inclouen cada vegada més un pla d'activitats de divulgació que forma part dels requisits a l'hora de presentar-se a convocatòries públiques. Per això, en aquesta matèria hem integrat en un terme únic, el de public engagement (fem servir aquesta denominació anglesa, de mala traducció al català) activitats de diferent format i de diferent nivell de participació ciutadana.
La major part de les classes es basen en l'aprenentatge pràctic, basat en l'experimentació dels alumnes amb els diferents formats i en la resolució de problemes reals.
Periodisme científic i divulgació de la ciència són conceptes propers, encara que molts comunicadors prefereixen remarcar les diferències entre ells. En aquesta matèria, l'alumne aprofundirà en el coneixement de tots dos entorns professionals, des dels seus orígens i evolució històrica fins a la situació actual i les tendències de futur.
- La notícia científica, les fonts d'informació.
- La divulgació de la ciència a través de llibres, cinema, teatre i televisió.
- La ciència ficció i la divulgació científica.
- Diferents models de periodisme científic en els mitjans de comunicació: premsa diària, seccions i suplements especialitzats, audiovisuals (televisió, informatius, programes especialitzats i documentals), revistes científiques divulgatives, una agència de notícies científiques, etc.
A més, a través de diferents tallers pràctics, descobriràs diferents eines i formats de comunicació i divulgació científica.
La comunicació pública de qüestions que tenen a veure amb la salut pot arribar a ser clau per a la presa de decisions, tant per als ciutadans com per als propis professionals sanitaris i les persones amb responsabilitat política.
Aquesta matèria té com a primer objectiu revisar alguns dels principals problemes de salut i conèixer què s'està fent per prevenir-los, controlar-los o tractar-los. L'estudiant tindrà l'oportunitat d'aprofundir en les principals eines d'investigació que s'utilitzen en aquest àmbit, com ara l'assaig clínic per a l'estudi de medicaments o les principals eines utilitzades en epidemiologia i salut pública per a l'estudi de malalties.
Al Taller de periodisme mèdic es treballarà amb alguns dels conceptes característics d'aquest àmbit, com ara l'ús de l'estadística i la informació numèrica i la informació sobre medicaments en fase experimental.
El periodisme ambiental sorgeix en paral·lel al desenvolupament de les ciències ambientals i, en general, de la presa de consciència des de la ciència i des de determinats moviments ciutadans, per les conseqüències de l'activitat humana sobre el medi ambient.
A la part teòrica d'aquesta matèria s'analitzarà el desenvolupament del periodisme ambiental des de diferents punts de vista, principalment: a) des de la filosofia, la literatura i la ciència b) des del reporterisme polític, econòmic i social.
El Taller de periodisme ambiental es concep com un aprofundiment de tasques d'escriptura i argumentació realitzades amb anterioritat en aquest màster.
L'objectiu bàsic és practicar i ampliar coneixements en el vessant del periodisme i la comunicació ambiental, així com fomentar la capacitat d'anàlisi dels continguts oferts pels mitjans de comunicació.
L'objectiu d'aquesta matèria és que els estudiants coneguin i practiquin amb els diferents formats i eines mitjançant els quals es pot comunicar la ciència des de la comunicació audiovisual. Al llarg d'aquesta matèria l'estudiant haurà d'elaborar un vídeo, sempre sota el seguiment directe i l'assessorament personalitzat per part del professorat
L'objectiu d'aquesta matèria és que els estudiants coneguin i practiquin amb els diferents formats i eines mitjançant els quals es pot comunicar la ciència des de els múltiples canals de comunicació digitals. Al llarg d'aquesta matèria l'estudiant haurà d'elaborar un pla de continguts digitals y unes infografies, sempre sota el seguiment directe i l'assessorament personalitzat per part del professorat
L'objectiu d'aquesta matèria és que els estudiants coneguin i practiquin amb els diferents formats i eines mitjançant els quals es pot comunicar la ciència des de la ràdio. Al llarg d'aquesta matèria l'estudiant haurà d'elaborar un programa de ràdio, sempre sota el seguiment directe i l'assessorament personalitzat per part del professorat
L'objectiu d'aquesta matèria és que els estudiants coneguin i practiquin amb els diferents formats i eines mitjançant els quals es pot comunicar la ciència, des de la museologia. Al llarg d'aquesta matèria l'estudiant haurà d'elaborar una breu exposició científica, sempre sota el seguiment directe i l'assessorament personalitzat per part del professorat
El desenvolupament del Treball Final de Màster (TFM) en el marc del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental suposa l'aplicació dels coneixements, habilitats, eines i tècniques que es van adquirint al programa a través de l'elaboració d'un producte escrit. El Treball Final de Màster ha de permetre incorporar els continguts de les assignatures que són objecte del programa, així com altres coneixements i l'experiència i capacitat de judici dels participants.
Així doncs, l'objectiu del TFM és que el participant integri de forma coherent els coneixements adquirits a través del programa de tal manera que posi en pràctica la seva capacitat diagnòstica i de resolució de problemes.
Es plantegen 5 possibles tipologies de TFM: iniciativa empresarial i/o competitiva; un producte comunicatiu o divulgatiu, un pla de comunicació, un projecte d'anàlisi i exploració o projectes de característiques especials. No hi ha cap restricció específica, tot i que els participants hauran de trobar temes de suficient interès, certa entitat i rellevància perquè siguin acceptats per la Direcció del programa.
El TFM es desenvolupa de forma individual al llarg del programa i el participant comptarà amb el suport d'un mentor assignat per la Direcció del programa.
Nota sobre el pla d'estudis
Activitats complementàries
El Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental també inclou la possibilitat de participar en activitats pràctiques i de creixement personal i professional, com ara:
- Els dimarts no lectius es reservaran per a activitats complementàries de cultura científica de caràcter facultatiu. Cada alumne haurà de participar en almenys dues de les activitats recomanades.
- UPF-BSM Inside: és un grup d'assignatures transversals i interdisciplinàries (applied data, comunicació, creativitat, innovació i gestió de projectes, sostenibilitat, management i lideratge entre altres) a les quals, si curses aquest programa, pots accedir sense cost addicional. Són 100% en línia i pots realitzar-les durant tot el curs acadèmic al teu ritme, ja que s'han dissenyat com a assignatures d'autoaprenentatge.
Titulació que s'obté
Un cop superat el programa, obtindràs un eTítulo© de Màster de formació permanent en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental, expedit per la Universitat Pompeu Fabra. L'eTítulo© s'expedirà en català, castellà i anglès.
Un eTítulo© és un títol digital autèntic, emès en format pdf i signat electrònicament, amb la mateixa validesa legal que si fos en format paper.
Professorat
El professorat del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental està format per professionals i experts de cadascuna de les àrees d'aprenentatge.
Direcció acadèmica
Coordinador/a
Professorat
Professorat col·laborador
- Gema Revuelta
Directora del Màster en Comunicació científica, mèdica i ambiental. Coordinadora i professora de les assignatures: El sistema de ciència i tecnologia, Periodisme Mèdic i Ciència i participació ciutadana. Directora del Centre d'estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF).
- Laura Carrau
Coordinadora i professora de l'assignatura de Comunicació audiovisual i Taller de vídeo. Directora de Lau Cau Productions. Ha treballat per a National Geographic and Film a Washington DC, en TVE com a guionista i assessora científica. - Marc de Semir
Coordinador i professor del Taller de Comunicació institucional. Director de comunicació corporativa de la Fundació Bertelsmann. - Vladimir de Semir
Coordinador i professor de Periodisme científic i divulgació de la ciència. President del Consell Assessor i del Consell Social del CCS-UPF. Premio CSIC de Periodisme Científic. - Pedro García Demestres
Coordinador i professor del Taller de Museografia científica. Director de R+D explainers group, amb més de 400 projectes d'exposicions i museus de comunicació científica. - Karla Islas Pieck
Coordinadora i professora del Taller de Periodisme científic. Responsable de premsa i continguts en l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau. - Núria Jar
Coordinadora i professora de Comunicació oral i Taller de ràdio. Periodista freelance. Ha col·laborat amb La Vanguardia, El País, Scientific American en espanyol, Molt Interessant i TV3. Forma part de la tripulació Hypatia I. - Carolina Llorente
Coordinadora i professora de Narratives Digitals i de l'assignatura Treball Final de Màster i professora de Ciència i Participació ciutadana. Coordinadora del CCS-UPF. - Maria Josep Picó
Coordinadora i professora de Periodisme ambiental. Professora associada en l'UJI, investigadora del grup ITACA i del LivingLab Planeta. Debug. Premi Nacional de Periodisme 2009.
- Javier Esteban Armentia
Director del Planetari de Pamplona. - Josep Maria Borrás
Metge epidemiòleg. Catedràtic d'epidemiologia i salut pública de la Universitat de Barcelona. Director del Pla contra el Càncer de Catalunya i coordinador científic de l'Estratègia contra el Càncer del Sistema Nacional de Salut. - Fèlix Bosch
Exdirector de la Fundació Dr. Antoni Esteve (2009-2023) i professor associat de la Facultat de Medicina, Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (2020-). Llicenciat (1986) i doctor en medicina (1992) per la Universitat Autònoma de Barcelona amb formació de postgrau en Medicina de la Indústria Farmacèutica (UAB, 1988) i en Farmacologia (Universitat de Barcelona, 1989). Ha desenvolupat diverses activitats en docència i recerca des del Departament de Farmacologia de la UAB (1987-1993) i, posteriorment, des del Departament de Medicina i Ciències de la Vida, Universitat Pompeu Fabra (2002-2019), a més de treballar en diferents institucions i empreses vinculades a la recerca farmacèutica. - Daniel Cassany
Professor titular d'Anàlisi del Discurs de la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat més de 12 llibres sobre comunicació escrita, lingüística aplicada i ensenyament de llengües, en català, castellà i portuguès. - Helena González Burón
Doctora en Biomedicina, comunicadora, educadora científica i actriu. És cofundadora de Big Van Ciència, grup de científics amants de la comunicació a través de les arts escèniques i l'humor, on coordina i implementa projectes d'educació científica a Europa i Amèrica Llatina. Autora de diversos llibres de divulgació científica, col·laboradora en ràdio i televisió (Òrbita Laika, Peces Maestres i Aprenem a Clan). - Roderic Guigó
Compta amb gairebé 40 anys d'experiència en recerca en biologia computacional. Ha coordinat el programa de Bioinformàtica i Genòmica al Centre de Regulació Genòmica (CRG) des de 2005, i és professor de Bioinformàtica a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) a Barcelona. Forma part del Lideratge de Genòmica a Gran Escala per al GA4GH, i copresident del Comitè d'Ètica per a l'Atles de Cèl·lules Humanes. Va promoure i va ajudar a llançar la Iniciativa Catalana per al projecte Biogenoma de la Terra, i és membre del seu comitè directiu. Té un índex h de 115 i més de 125.000 citacions. - Nuria Izquierdo Useros
Lidera un grup de recerca centrat en patògens emergents i amenaces microbianes, a IrsiCaixa. Llicenciada en Biologia de la Universitat Autònoma de Madrid i Doctora en Immunologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Posteriorment, va realitzar estudis postdoctorals a la Universitat de Heidelberg, Alemanya, sota la supervisió del Prof. Dr. Hans-Georg Kräusslich, on va contribuir a la identificació de Siglec-1 com a receptor en cèl·lules dendrítiques involucrat en la captura de diversos virus de gran impacte global, com el VIH i l'Èbola. Aquesta línia de recerca ha conduït al desenvolupament de nous fàrmacs antivirals, incloent diversos anticossos monoclonals. - Bienvenido León
Catedràtic de comunicació de la ciència en la Universitat de Navarra. Director, guionista i productor de documentals. - Heber Longás (infografia)
Infografista en ciència i salut a Fundamentium. Professor d'infografia a l'escola online d'infografia científica de la mateixa empresa. - Oriol Marimón Garrido
Doctor en Química Orgànica, comunicador científic i Director de Big Van Ciència. Dissenya, coordina i implementa projectes educatius a nivell Nacional i Europeu en els quals combina ciència amb arts escèniques i audiovisuals. Guionista i actor en espectacles teatrals (stand up, clown i impro) sobre temàtiques científiques. Autor de diversos llibres de comunicació científica per a joves i col·laborador en ràdio i televisió. - Meritxell Martell
Consultora ambiental MERIENCE Strategic Thinking. - Javier Martín Vide
Catedràtic de la Universitat de Barcelona, especialista en climatologia, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i membre corresponent de la Académie Royale donis Sciences d'Outre-Mer (Bèlgica) i de l'Acadèmia Malaguenya de Ciències. - Luis Santamaría
Tenured Researcher a Spatial Ecology Group, Department of Wetland Ecology, Doñana Biological Station(EBD-CSIC). - Adelaida Sarukhan
Doctora en immunologia (Universitat París VI), amb més de 20 anys d'experiència en investigació. En 2014 va cursar el Màster en Comunicació Científica de la UPF, Barcelona, i des de llavors treballa a l'equip de comunicació de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), on les seves tasques principals inclouen traduir resultats científics a un llenguatge adaptat a audiències no especialitzades, dirigir activitats de comunicació en projectes europeus, i revisar/divulgar l'actualitat científica sobre malalties infeccioses emergents com ébola, zika i COVID-19. - Andreu Segura
Vocal de la Comissió de Bioètica de Catalunya i del Consell Assessor de Salut Pública de Catalunya. Professor del Màster en Salut Pública de la UPF. - David Valentín Ruiz
Doctor en Enginyeria Industrial i professor Serra Húnter al Departament de Mecànica de Fluids de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). - Eli Vivas (visualització de dades)
Cofundadora de StoryData. Professora d'Infografia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), també professora de Periodisme de Dades, Fact checking i Gestió de Continguts Digitals a la Universitat Ramon Llull i del Màster de Disseny de la Informació i Visualització de Dades a Elisava.
Metodologia
Mitjançant un focus pràctic i una metodologia aplicada, el programa ofereix als participants la possibilitat d'aprendre i posar en pràctica totes les eines necessàries per desenvolupar-se professionalment en l'àmbit de la comunicació mèdica, científica i ambiental.
Avaluació contínua
Tindràs una correcció individualizada i qualitativa per part del professor de la matèria.
Aprenentatge pràctic
Aprendràs els coneixements del curs mitjançant tallers pràctics i experiències en primera persona.
Treball Final de Màster adaptat a les teves necessitats
Pots triar un TFM d'acord als teus interessos: iniciativa empresarial i/o competitiva, un producte comunicatiu o divulgatiu, un pla de comunicació o un projecte d'anàlisi i exploració sobre un sector o sobre les temàtiques del màster.
Avaluació
Totes les assignatures del màster s'avaluaran de forma continuada. L'avaluació consistirà en la correcció dels lliuraments (individuals o grupals), els exàmens de resposta múltiple i la participació a l'aula. Aquest tipus d'avaluació assegura una distribució equitativa de l'esforç i una adquisició progressiva de coneixements.
Els alumnes no rebran qualificacions quantitatives de cap mena, sinó que se'ls comunicarà si han superat o no cadascuna de les proves i, en la major part d'aquestes, se'ls oferirà també una correcció individualitzada i formativa.
En els exàmens de resposta múltiple, cada estudiant tindrà accés als seus resultats i coneixerà, de forma anònima, el resultat del conjunt.
Algunes de les proves seran avaluades no només pel professorat corresponent sinó també per jurats compostos per professionals del sector que s'analitza. El Treball Final de Màster rebrà una valoració quantitativa com es descriu a la Guia del Projecte que rebran els estudiants a l'inici de curs.
L'avaluació contínua de les assignatures i l'assistència mínima obligatòria al 80% de les classes requereixen una alta implicació dels alumnes. En cas que un participant no pugui assistir a alguna de les sessions, s'ha de posar en contacte amb la coordinació operativa per justificar l'absència.
Eines
La modalitat Presencial&Live permet seguir el programa de manera presencial i també en remot.
En aquesta modalitat s’obren dos subgrups estables que conviuran al llarg del curs: un de presencial i un altre d’estudiants 100% remots. El torn remot (amb un màxim de 15 places per curs) seguirà el programa de manera sincrònica amb els alumnes presencials. És a dir, compartirà el mateix calendari lectiu i horari que el torn presencial.
L'aprenentatge orientat a projecte i la combinació de classes magistrals i de metodologies actives com ara l'estudi de casos, el flipped learning, la resolució de problemes reals i les simulacions professionals permeten connectar teoria i pràctica, adquirir competències avançades i aconseguir aprenentatges transferibles al lloc de treball. La modalitat presencial s'enriqueix amb elements propis dels programes online (entorn virtual d'aprenentatge, recursos multimèdia...) per tal que l’experiència d’aprenentatge dels estudiants del subgrup remot resulti igual de satisfactòria que la dels estudiants presencials.
Comptaràs amb:
- Treball de màster o postgrau per aprendre fent
- Un mentor personal per al seguiment del teu Treball Final de Màster (TFM) o Treball Final de Postgrau (TFP)
- Recursos digitals per aconseguir competències transversals
- Activitats i tallers interdisciplinaris
- Recursos digitals i blocs audiovisuals per a l'aprenentatge en línia
- Metodologies actives per a un aprenentatge transferible
Sortides professionals
La formació del màster, que va ser pioner en les seves característiques quan va néixer fa 27 anys, ha estat sempre encaminada a una capacitació professional en tots els àmbits de la comunicació científica: periodisme, comunicació corporativa i museologia. Cada curs adapta i actualitza el programa en funció de l'evolució que experimenten aquests sectors, en paral·lel al de les pròpies ciències.
La millor dada són precisament les sortides laborals que han tingut els participants tots aquests anys i que s'han anat adaptant en paral·lel a l'evolució de el sector.
Perfil dels estudiants
Cada any el programa reuneix un grup de participants dels quals, aproximadament, un 70% són científics (en totes les seves facetes). El 30% restant procedeix principalment del món de les ciències socials (periodistes, comunicadors, especialistes en màrqueting, sociòlegs, lingüistes i filòsofs).
Pel que fa a l'origen dels participants, la majoria són d'Espanya, l'Amèrica Llatina i Europa.
Mitjana d'edat
Estudiants internacionals
Estudis previs de Biologia
Estudis previs de Periodisme
Sortides professionals
Les pràctiques del programa no són obligatòries, sinó extracurriculars. El període per a la seva realització és el comprès entre la data d'inici del programa i el quinze de setembre de l'any següent.
En acabar el programa podràs gaudir de l'oportunitat de pertànyer a la seva xarxa d'antics alumnes, entre els quals es troben professionals amb càrrecs en reconegudes empreses i institucions del sector com ara Colciencias, Redes, Wisconsin IceCube Particle Astrophysics Center, Diario Médico, Novartis, Biblioteca del Congreso Nacional de Chile, National Geographic, Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), etc.
- Director de comunicació
Dirigeix i gestiona departaments de comunicació en centres de recerca, hospitals, laboratoris, museus de ciència, universitats, empreses tecnològiques o mediambientals.
- Periodista especialitzat en ciència, medicina o medi ambient
Investiga i/o crea continguts en mitjans escrits, audiovisuals i digitals, tant en mitjans de comunicació generalistes, com en revistes, programes audiovisuals o mitjans digitals especialitzats en ciència, medicina o medi ambient.
- Gestor d'esdeveniments de divulgació científica
Planifica i coordina esdeveniments de divulgació científica de museus, universitats i empreses tecnològiques o mediambientals. És la persona de contacte per als mitjans de comunicació. Crea i redacta material informatiu i promocional, dossiers i notes de premsa.
- Comissari / Curador d'exposicions científiques
Organitza i gestiona exposicions científiques de museus. Elabora el discurs científic de l'exposició. Coordina, redacta i compila catàlegs i fullets informatius, textos que acompanyen els objectes exposats, dossiers i notes de premsa, materials promocionals i sol·licituds de subvenció.
- Responsable de comunicació de projectes d'investigació
Crea, dirigeix i executa el pla de comunicació de projectes d'investigació de laboratoris, hospitals, centres de recerca, museus de ciència, universitats, empreses tecnològiques o mediambientals.
- Community Manager
Genera continguts digitals i gestiona les xarxes socials i els blogs d'universitats, museus de ciència, empreses tecnològiques o mediambientals, centres de recerca, hospitals o laboratoris.
- Redactor científic, mèdic o mediambiental
Redacta articles, dossiers corporatius i de projecte, posts per a blogs, etc., en centres de recerca, hospitals, museus, universitats i empreses tecnològiques o mediambientals.
- Divulgador científic, mèdic o mediambiental
Gestiona i comunica el coneixement científic, mèdic o mediambiental de centres de recerca, hospitals, museus, universitats i empreses tecnològiques o mediambientals. Seràs l'interlocutor per a mitjans de comunicació, audiències, públic, centres educatius i grups socials.
- Coordinador de programes de ràdio científics o de podcast
Coordina programes de ràdio i entrevista experts de l'àmbit de la ciència, la medicina o el medi ambient. Genera podcasts de divulgació científica.