Entitats financeres i objectius de desenvolupament sostenible

Marcos Eguiguren Huerta
Associate Provost for Strategic Projects
Director de la Càtedra Internacional de Finances Sostenibles
__

La reunió del COP27, celebrada el novembre de l'any passat a Egipte, va passar sense pena ni glòria, amb pocs avenços substancials en la tan necessària coordinació global en la lluita contra un dels reptes més greus amb què s'ha enfrontat mai la humanitat: el canvi climàtic i els seus efectes sobre la vida al nostre planeta.

Malgrat tot, en tants dies de reunions, convencions, reunions paral·leles, etc., sempre hi ha temes interessants. A títol d'exemple, a l'ombra del COP27 assistim a la presentació de les conclusions del 2022 Financial System Benchmark, que analitza les 400 institucions financeres globals més importants del món per valorar com estan preparades per afrontar la transformació cap a un paradigma de sostenibilitat i per assegurar-se que estan duent a terme una política de distribució d'actius que representi millor els riscos i les oportunitats vinculats als límits del planeta i a les convencions socials.

No entrarem a analitzar detalladament la metodologia emprada, ja que excediria molt l'àmbit d'aquesta breu ressenya, però sí que assenyalarem que la qualificació atorgada a cada institució es basa en un 40% en indicadors sobre inclusivitat i polítiques d'impacte en l'àmbit de la governança i l'estratègia, en un 30% en indicadors sobre com l'entitat respecta els límits del planeta, tant en l'àmbit del canvi climàtic com en el respecte a la natura i a la biodiversitat, i el 30% restant en indicadors sobre com l'entitat s'adhereix a les principals convencions socials en àrees com el respecte als drets humans, l'actuació i les polítiques corporatives de base ètica, i la capacitat de proporcionar treball digne.

Sembla que ens trobem davant d'un benchmark força assenyat que pot reflectir raonablement bé la realitat sobre com les entitats financeres estan efectivament intentant contribuir a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODSs). Doncs bé, les conclusions principals de l'estudi no poden ser més descoratjadores.

Molt de camí per recórrer: poc reconeixement, manca de compromís i anàlisi d'impacte, nuls processos

En primer lloc, la majoria d'institucions no reconeixen l'impacte de les seves inversions al medi ambient o a la societat. Només una cinquena part reconeix aquests impactes i en dona certa informació.

En segon lloc, el compromís amb una estratègia de zero emissions es manté baix: només un 37% de les entitats han publicat algun tipus d'estratègia o objectiu a llarg termini. Malauradament, únicament un 2% de les entitats han publicat objectius intermedis que ajudin a fer un seguiment de l'evolució.

En tercer lloc, l'anàlisi d'impacte sobre el risc relacionada amb l'incompliment dels drets humans principals és pràcticament inexistent. Tan sols un 7% de les entitats el publiquen en l'àmbit de les seves pròpies operacions i un 3% en l'àmbit de les activitats que financen. Amb aquestes dades és impossible comprovar si les entitats estan complint el seu rol teòric d'incentivar aquells negocis que operin de manera més ètica, almenys a un nivell bàsic.

En quart lloc, el finançament a països de renda baixa, petites i mitjanes empreses i grups en risc d'exclusió, és extremadament baix o no és reportat.

Finalment, la majoria de les entitats financeres, menys del 5% de les analitzades, no tenen processos per identificar l'impacte de les activitats de finançament en la naturalesa i la biodiversitat.

Moltíssim per millorar, sens dubte, entre les grans institucions financeres globals. De les 400 entitats analitzades, només tres aproven, i per poc. L'entitat amb una puntuació millor, un banc canadenc, obté una puntuació d'un 52,5 sobre un màxim de 100.

Si ens fixem en la situació de les entitats financeres espanyoles sotmeses a anàlisi, d'una banda, tenim la bona notícia que totes se situen per sobre de la mitjana de les 400 institucions analitzades, fruit d'un clar esforç per millorar, però a la part negativa cal ressaltar que les seves puntuacions oscil·len entre el 16,1 i el 37,1 sobre un màxim de 100, situant-se lluny de l'aprovat i amb un enorme camí per a la millora.

No hi ha temps per a la complaença. En aquesta i en qualsevol altre qualificació que mesuri el compromís del món de les finances amb els ODSs, l'única cosa que els ciutadans del món esperem veure és una ràpida millora del paper que les finances estan tenint en la transformació de l'economia. Estarem atents a propers benchmarks i a noves publicacions d'estudis comparatius.

El temps del greenwashing ha de quedar enrere.