Raquel Montaner Fernández
Directora del Postgrau en Compliance i experta en Dret penal de la UPF Barcelona School of Management
Imagini que, per primera vegada a la seva vida, sent l'expressió "delicte de violència de gènere" i que, sense conèixer-ne el significat, decideix consultar-lo al Codi Penal. Per fer-ho, recorre al seu índex o llistat analític i, per sorpresa, no troba aquesta expressió. Ni tan sols la de "violència de gènere".
No obstant això, sí que apareix l'expressió "violència domèstica", remetent-se, a aquests efectes, als articles 83.2 CP i 84.2 CP, en matèria de suspensió; als art. 148.4 CP i 148.5 CP i l'art. 153 CP, en matèria de delictes de lesions; de l'art. 171.4. CP al 171.7 CP, en matèria de delictes d'amenaces; a l'art. 173.2 CP, en el marc dels delictes contra la integritat moral i, per últim, l'art. 468.2 CP, en el marc del delicte de trencament de condemna.
En un segon intent, es dirigeix directament a l'índex principal del Codi Penal i, de nou, adverteix que cap dels títols ni dels capítols dels dos llibres del CP es titulen "Dels delictes de violència de gènere" i que ni tan sols hi ha cap que es digui "Dels delictes de violència domèstica". Per sort, quan comença a fullejar el Codi Penal, sí que troba un apartat d'un precepte en què, entre les denominades circumstàncies agreujants de la pena, s'al·ludeix a les "raons de gènere" (art. 22.4). Ara bé, en el text del Codi Penal no hi ha una definició ni del que és un delicte de violència de gènere, ni del que és un delicte de violència domèstica ni, tampoc, del que son les raons de gènere.
Per saber què és un delicte de violència de gènere, si més no, sota la regulació penal actual, cal recórrer, d'una banda, a la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral de Violència de Gènere i, de l'altra, l'art. 87 de la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial.
En primer lloc, la LO 1/2004, enfocada d'una manera integral i interdisciplinari, suposa un gran avenç en molts sentits. Pel que fa a la mateixa definició d'aquesta classe de violència és imprescindible referir-se a l'art. 1 d'aquesta Llei, el tenor literal de la qual és el següent:
"1. La present Llei té per objecte actuar contra la violència que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s'exerceix sobre aquestes per part dels qui son o hagin sigut els seus cònjuges o dels qui estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d'afectivitat, encara que sense convivència [...] 3. La violència de gènere a què es refereix la present Llei comprèn tot acte de violència física i psicològica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat"
Per tant, el concepte de violència de gènere que compren aquesta Llei es refereix als actes de violència cap a les dones comesos per part d'homes que siguin o hagin sigut els seus cònjuges o que estiguin o hagin estat lligats a elles per una relació similar, tot i que sense necessitat de convivència. A partir d'aquesta LO 1/2004, per cert, s'introdueixen al CP noves figures delictives com, per exemple, el denominat delicte de maltractament ocasional (art. 153), i s'endureixen algunes de les ja existents, com succeeix amb l'agreujament en el marc de delicte de lesions (art. 148.4).
També és important destacar que, amb la LO 1/2004, es creen els denominats Jutjats de Violència sobre la Dona, suposant una especialització dels jutges d'instrucció. Aquí es fa necessari fer referència a l'art. 87 ter LOPJ, que precisament estableix la competència dels Jutjats de Violència sobre la Dona. De nou, aquest precepte torna a assenyalar que la seva competència es projecta sobre aquells delictes que "[...] s'hagin comès contra qui sigui o hagi sigut la seva dona, o dona que estigui o hagi estat lligada a l'autor per anàloga relació d'afectivitat. Amb tot, cal afirmar que, quan des del Dret Penal espanyol s'al·ludeix als delictes de violència de gènere, s'està fent referència a aquells delictes que poden relacionar-se amb "actes de violència física i psicològica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de la llibertat [...]", sempre que es cometin per part de l'home cap a la seva dona parella o exparella, sense que sigui necessària la convivència.
Potser ara s'entén una mica millor per què quan cerquem a l'índex analític del Codi Penal no trobem la referència a la violència de gènere, però sí a la violència domèstica. I és que, encara avui, es manté una tradició jurídicam que vincula, de manera quasi exclusiva, la violència de gènere amb el contepte de violència exercida contra la dona en l'àmbit de les relacions intrafamiliars.
Més enllà de l'actual Dret positiu, crec que cal defensar que la violència de gènere és més que la violència contra les dones. Que els actes d'aquesta classe de violència es dirigeixen a tota persona que s'allunyi del que es considera normal en termes dels rols socials establerts. Precisament, l'agreujant genèrica per raons de gènere pot ser una via perquè, també des del Dret penal, es comprengui aquest concepte més ampli de violència de gènere.