Catalina Lobo-Guerrero és la guanyadora del Premio Simón Bolívar al Libro Periodístico Los Restos de la Revoluciónnbspnbsp; i també alumni del Màster en Creació Literària.
Què has estat fent professionalment des que et vas graduar a la UPF-BSM?
He estat informant i escrivint com a periodista independent a Colòmbia, treballant en diferents tipus d'històries: qüestions de migració, accés a vacunes i tractaments, protestes socials, drets de les dones trans, periodistes assassinats, etc. Abans que comencés la pandèmia per covid-19, jo també viatjava sovint a altres països d'Amèrica Llatina, explorant i fomentant una conversa dinàmica sobre el futur i les possibilitats del periodisme d'investigació a la regió, com a editora en espanyol de la Global Investigative Journalism Network.
A més de les meves tasques informatives, també he seguit treballant en el meu llibre, Los restos de la revolución, un reportatge dels meus anys (2012-2015) com a corresponsal estrangera a Caracas, Veneçuela. El llibre va ser finalment publicat per Aguilar, l'etiqueta de no ficció de Penguin Random House a Colòmbia, a l'abril de 2021, i va guanyar el premi de periodisme nacional Simón Bolívar.
Felicitats per guanyar el premi Simón Bolívar amb el teu llibre, què significa això per a tu?
Estic emocionada. És bo saber que aquest tipus de periodisme de cua llarga i foc lent, que només existeix en llibres o documentals, encara s'aprecia en un món de notícies instantànies tan ràpid. També és una gran oportunitat perquè el llibre arribi a més lectors que ni tan sols sabien que existia.
Los Restos de la Revolución és un intent d'entendre i explicar, a mi i tothom, què va passar a Veneçuela després que Hugo Chávez arribés al poder
De què va Los Restos de la Revolución?
És un intent d'entendre i explicar, a mi mateixa i a tothom, què va passar a Veneçuela després que Hugo Chávez arribés al poder, i també com les coses van canviar en l'anomenada Revolució Socialista Bolivariana després que morís el març de 2013. Exploro àrees clau (el sistema de justícia, les forces armades, l'economia, els mitjans de comunicació) moments crucials (el cop d'estat de 2002, les eleccions) i temes (polarització política, ideologia, populisme, veritat, esperança i por) de la història política més recent del país a través de les històries de diferents personatges, així com la meva pròpia experiència com a testimoni clau i corresponsal estrangera.
Com has transformat el teu treball final de màster en un llibre?
El meu treball final de màster formava part del meu esborrany. Crec que abastava els dos o tres primers capítols del llibre. Després vaig continuar escrivint, expandint i millorant aquest projecte durant dos anys més.
Després de la UPF-BSM sé que tenir una informació sòlida no és suficient, una bona narració de la història implica treballar amb cura amb el llenguatge, l'estructura, els personatges, les escenes, el temps...
Què vas aprendre a la UPF-BSM que apliques a la teva feina actual?
Com a periodista, sempre m'he centrat en informar i obtenir la informació que necessitava. Després de UPF-BSM sé que tenir una informació sòlida no és suficient, la bona narració d'històries implica treballar amb cura amb el llenguatge, l'estructura, els personatges, les escenes, el temps... i altres elements clau que ara també formen part del meu procés d'escriptura, ja sigui en una història curta o una peça més llarga.
Quin és el paper de la literatura, el periodisme o les arts en general en la propagació del ODS?
Periodistes, escriptors, artistes poden ajudar a plantejar problemes, a ampliar la consciència i a explorar qüestions urgents i problemes que podrien ajudar a entendre el passat i el present, i imaginar diferents solucions que persegueixin un futur més sostenible i equitatiu.
Com veus el teu futur en pocs anys?
Professionalment, em veig informant, investigant i escrivint peces i llibres de no ficció i de llarg format. També m'interessa cada vegada més explorar altres formats, com els podcasts i he començat a treballar en una sèrie d'històries de ficció curta.