Mariano de las Heras
Director del Postgrau en HR Global Mobility
Globalització, incertesa i adversitat són els conceptes que tota empresa o organització ha de tenir avui molt en compte per a impulsar qualsevol projecte. Les oportunitats de negoci a escala global impliquen reptes mai vistos fins ara i requereixen una alta preparació. Una preparació que haurà de tenir present un factor fonamental: la interacció amb persones de diferents països.
La intel·ligència cultural emergeix en aquest context com un concepte fonamental i rellevant que permetrà a professionals i empreses poder estar preparats i assolir amb èxit els objectius marcats en els diferents projectes globals que impliquin la gestió i el treball amb persones de diferent identitat cultural.
En etapes anteriors a l'aparició del concepte d'Intel·ligència Cultural, es considerava un component clau per exercir el lideratge un alt nivell de coeficient intel·lectual (CI). Això no obstant, per poder desenvolupar la capacitat d'analitzar informació de forma ràpida i intel·ligent va ser necessari incorporar un altre nou component: la intel·ligència emocional (EQ). Un nou aspecte amb el qual els líders comprenen i interactuen amb els seus col·laboradors d'una manera més creïble i real.
Davant el repte de la globalització per a les empreses, aquests conceptes es van complementar amb un nou conjunt d'habilitats que van donar lloc al Coeficient Cultural (CQ) o al que es coneix com a Intel·ligència Cultural, que va permetre als líders conèixer i relacionar-se amb persones de diferents entorns culturals.
De què parlem quan ens referim a intel·ligència cultural?
Intel·ligència Cultural és un terme que s'usa en negocis, educació i empreses, però que sorgeix a partir de la unió dels següents aspectes: cultura + intel·ligència.
Un concepte relativament recent, introduït el 2003 després de les investigacions realitzades per Christopher Earley i Soon Ang en el seu llibre Cultural Intelligence: Individual Interactions Across Cultures i que es va fer encara més reconegut després d'una revisió en l'edició d'octubre de 2004 de Harvard Business Review. Posteriorment, va ser ampliat per David Livermore en el llibre Leading with Cultural Intelligence.
Com es podria definir, doncs, la Intel·ligència Cultural?
D'entre les múltiples definicions que podem trobar en diferents llibres, blocs i articles, podríem dir que:
"La intel·ligència cultural és la capacitat d'interactuar amb eficàcia i de forma fluida en diferents contextos o desafiaments interculturals".
Una capacitat fonamental que permetrà relacionar-se i treballar de forma eficaç amb diferents cultures, el que la converteix en un avantatge competitiu i diferencial, imprescindible per conviure en els actuals entorns de globalitat.
Connectar emocionalment amb diferents interlocutors -establint relacions de confiança- amb l'objectiu de poder superar les denominades barreres culturals, considerades com a risc en les diferents negociacions, acords i gestió d'equips multiculturals.
Diversos estudis consideren la intel·ligència cultural com una evolució natural de la intel·ligència emocional. Es tracta d'avançar un pas més pel que fa a entendre i comprendre individus i persones culturalment diferents.
Treballar la intel·ligència cultural permet estar en connexió amb els valors, actituds, creences i llenguatge corporal de persones culturalment diferents de la nostra. És una eina flexible que pot servir per entendre millor les diferències entre certs comportaments i actituds arrelades en les persones, així com per identificar reaccions amb l'objectiu d'interactuar de manera controlada i adequada davant les diferents circumstàncies i esdeveniments generats per tota mena d'activitat multicultural.
CQ vs. mobilitat internacional
Dins de les diferents polítiques que formen part d'un procés de mobilitat internacional, l'adaptació cultural és, des de la meva modesta opinió, un dels aspectes que, desafortunadament, no es desenvolupen ho contempla amb la rigorositat que es mereix i, a conseqüència d'això, suposa una part activa en el possible fracàs del projecte o negoci expansió internacional.
Per a una empresa, tenir en compte aquest factor clau basat a invertir en formació cultural i integració els professionals desplaçats en un determinat procés pot contribuir de forma significativa a reduir el percentatge de fracàs d'un projecte.
En un moment com l'actual, en el que la crisi global provocada pel virus Covid-19 ha impactat de manera directa en la mobilitat internacional, aquest factor-Per tant el desenvolupament de competències culturals (CQ o Intel·ligència Cultural)- es converteix en una decisió estratègica per a tot procés de mobilitat internacional i en concret, per assolir la seva rendibilitat (ROI).
La intel·ligència cultural, valor afegit en les empreses
Formar culturalment una persona desplaçada és primordial per aprendre a gestionar les seves expectatives en els diferents destins respecte a diferències culturals i l'entorn laboral amb què conviurà.
Un factor clau que també impactarà en un escenari posterior lligat a la transformació del coneixement per l'experiència adquirida és que els professionals desplaçats aportaran a l'organització en aspectes tals com una plantilla de solucions més creativa i un nivell més gran de perspectiva pel que fa a metodologies i idees noves.
Partint de tot el que anteriorment s'ha exposat en aquest document i focalitzar-nos en la mobilitat internacional, es podria afirmar que per una empresa invertir en intel·ligència cultural és un factor clau i fonamental per a l'assoliment dels seus objectius i estratègia internacional?
La resposta és sí, sense cap dubte, SÍ.
S'ha demostrat -i de fet ja estudis que així ho han confirmat- que aquest tipus d'habilitats que permetien treballar i relacionar-se de forma efectiva amb persones d'altres cultures és una competència fonamental. S'arriba a la conclusió que tota empresa que ha fomentat i desenvolupat la intel·ligència cultural ha arribat a ser més competitiva i, a conseqüència d'això, ha assolit els seus objectius tant de negoci com estratègics.
Apostar per formar i desenvolupar els seus professionals desplaçats o expatriats en aquesta competència és, per a una empresa, un factor clau i fonamental, a més d'un avantatge competitiu i diferencial dins del seu entorn i sector.
Davant d'aquest diagnòstic, la UPF Barcelona School of Management organitza un webinar sobre els reptes als quals s'enfronta la mobilitat internacional del talent amb la participació de Judith Sans, People Advisory Servies i sòcia d'Ernst & Young Abogados; Eva Roca, Talent Acquisition Manager d'Iberia Global Human Resources i d'Schnider Electric; Pablo D'Angelo, director internacional de RRHH de Caixabank i Alfonso Bustos, Learning & Development Manager d'EMEA i Ricoh España a Espanya i Portugal.
Per accedir al webinar, clica al següent enllaç: