La importància dels beneficis socials en els treballadors

Tomàs Rubió
Director Acadèmic del Màster en Direcció de Recursos Humans en les Organitzacions de la UPF Barcelona School of Management

-

En qualsevol organització, les direccions haurien d'estar disposades a conèixer i entendre les necessitats i expectatives dels treballadors. Saber gestionar el seu estat d'ànim pot arribar a ser més productiu que augmentar-los el sou. Sabem que els beneficis socials i el salari emocional exerceixen un paper important com a elements motivacionals per als professionals joves. Així, mitjançant el "EmployerBranding" l'empresa busquen oferir una imatge atractiva per als millors talents, reduir la seva rotació i augmentar el compromís.

L'estudi, RandstadEmployerBrandResearch 2019, relacionat amb la captació del talent assenyala que, a més d'un salari atractiu, el 62% dels espanyols es decanta per una empresa o una altra en funció dels beneficis socials que se'ls ofereixen en cada cas. Sent el següent factor en l'escala d'interessos la conciliació entre la vida laboral i familiar (44%).

En qualsevol organització, les direccions haurien d'estar disposades a conèixer i entendre les necessitats i expectatives dels treballadors.
Saber gestionar el seu estat d'ànim pot arribar a ser més productiu que augmentar-los el sou.

La conciliació, la facilitat d'accés als diferents nivells amb estructures més planes, la participació en decisions, l'equitat de gènere, la comunicació interna, la delegació de funcions o els programes formatius, etc., configuren aquesta nòmina paral·lela que serveix per a vincular emocionalment als treballadors. A través d'aquestes accions denominades "EmployeeExperience" les empreses competeixen per a retenir i comprometre als millors professionals.

Acabem de tenir un exemple de la rellevància que aquest tipus de factors suposen per als empleats. Els treballadors de Fujitsu han portat el seu cas fins al Tribunal Suprem. Ens referim al cas d'una multinacional japonesa líder en el sector de les TIC, amb delegació a Espanya, a la qual la Sala social de l'esmentat Tribunal ha resolt que és un dret dels seus 1600 treballadors rebre la cistella de nadal de l'any 2016, unilateralment suprimida per la companyia. El Tribunal considera que, en haver-se lliurat des de l'inici de l'activitat, excepte en el 2014 que es va canviar per un xec regal, passava a considerar-se un dret consolidat del treballador.

Les grans multinacionals acostumen a prendre decisions molt lluny del lloc on aquestes s'apliquen. Negar l'evidència del lot com a part d'un salari emocional és un error que ha hagut de corregir un tribunal. El valor simbòlic d'una cistella nadalenca, que podem relacionar amb altres aspectes que sorgeixen emocionalment gairebé de manera espontània en aquestes dates: el menjar amb els companys, el regal de l'amic invisible..., afavoreix el sentit de pertinença a la companyia i el rendiment laboral. Quan s'entenen les necessitats emocionals dels treballadors, i el salari va acompanyat d'avantatges menys tangibles -però igualment reconeixedores de l'esforç laboral- l'empresa està enfortint el vincle relacional, millorant el clima laboral i adquirint un rostre més humà.