Ramon Bastida
Doctor en Comptabilitat i Auditoria, professor i vicedegà de Transferència de Coneixement a la UPF Barcelona School of Management
Un aspecte comú en la majoria d'empreses és la necessitat de recursos financers per poder realitzar la seva activitat. Les empreses necessiten recursos per finançar la seva activitat ordinària (pagar salaris, proveïdors, etc.), i per finançar les inversions en actius no corrents (instal·lacions, maquinària, etc.). Aquests tipus d'inversions poden ser de reposició, quan del que es tracta és de canviar actius que ja han esgotat la seva vida útil, o inversions de creixement, quan l'empresa necessita nous actius per incrementar la seva capacitat productiva.
Les empreses de l'economia social, entre les quals destaquen les cooperatives, no són diferents a la resta d'empreses en l'àmbit de les inversions. En els darrers anys, s'ha produït un increment important en el nombre de start-ups cooperatives, gràcies a la creació d'equipaments per promoure la creació de cooperatives, com la xarxa d'Ateneus Cooperatius a tot el territori català, els programes d'emprenedoria social de Barcelona Activa, entre d'altres. A més, diversos sectors d'activitat en el que les cooperatives tenen una presència molt important, com són l'atenció a persones, l'habitatge social, o la inclusió laboral, entre d'altres, han experimentat un creixement molt important. En aquest sentit, les necessitats de finançament d'aquests tipus d'empreses han augmentat al mateix ritme que la seva activitat. Tot i això, els resultats de l'estudi Situació actual i reptes futurs del finançament cooperatiu(1) indiquen que l'oferta de finançament dirigit a les empreses de l'economia social es manté estancat i algunes empreses tenen dificultats importants per tenir accés al finançament. A continuació, s'expliquen algunes de les causes d'aquest gap entre oferta i demanada financera al sector de l'economia social.
Aquestes empreses de mida reduïda (start-ups cooperatives) es creen per cobrir necessitats socials que no estan cobertes pel sector públic ni privat. Normalment, prioritzen la generació d'un impacte social positiu a la generació de beneficis. Aquest tipus de start-ups tenen dificultats per accedir al finançament donat que estan en una fase inicial del seu cicle de vida, per tant no tenen accés al finançament bancari, però tampoc no són atractives pel capital risc, que té com a objectiu obtenir una rendibilitat elevada a curt termini. Una possible solució per aquests tipus d'empreses seria la creació de programes de finançament público-privats, per exemple col·laboracions entre ajuntaments i entitats o empreses de l'economia social que ofereixen finançament a projectes sostenibles amb una vocació de servei a la societat. Un altra alternativa són els inversors d'impacte, que són un tipus d'inversors que inverteixen en start-ups que generen un impacte social positiu i, a més, també generen una rendibilitat. Aquest tipus d'inversors cada cop tenen més presència en els mercats financers internacional.
Tradicionalment, les empreses de l'economia social han tingut una forta presència en sectors com l'atenció a persones de la tercera edat, a menors estrangers no acompanyats (MENA), inclusió laboral de persones amb discapacitat, habitatge social, entre molts d'altres. La majoria d'aquests sectors han experimentat un creixement molt important en els darrers anys per motius diferents. Aquesta situació ha coincidit amb una reducció important dels recursos que les administracions públiques poden destinar a cobrir aquests tipus de serveis, i les empreses que desenvolupen la seva activitat en aquests sectors per compte del sector públic han patit greus problemes de finançament. Aquestes empreses tenien una forta dependència del sector públic i de la banca tradicional. En aquest sentit, una possible solució per evitar que es repeteixi aquesta situació és enfortir les entitats de la banca ètica i cooperativa, donat que tenen una major sensibilitat per projectes socials i això es tradueix en una major estabilitat financera per les empreses. De totes maneres, la presència de la banca ètica i cooperativa en les empreses de l'economia social encara és limitada, degut a la manca de múscul financer per finançar inversions importants i les seves limitacions en l'operativa financera. L'establiment d'acords de col·laboració entre entitats financeres de la banca ètica i cooperativa podria contribuir a millorar la seva capacitat de finançar inversions importants a través de préstecs sindicats, i a millorar la seva operativa financera mitjançant l'ús compartit de caixers, de plataformes digitals, d'equips d'anàlisi de riscs, etc.
Les conclusions de l'estudi realitzat posen de manifest que l'accés al finançament és un element molt important per a la consolidació de les empreses de l'economia social, i que encara hi ha camí per millorar l'accés a recursos financers per part de les empreses de l'economia social. En aquest sentit, la creació de nous instruments adaptats a les seves necessitats i l'impuls dels instruments existents és clau per reduir el gap entre oferta i demanda financera.
Referències
Estudi Fundació SEIRA. Situació actual i reptes futurs del finançament cooperatiu.