L'Administració pública a la cruïlla

"L'actual envelliment de les plantilles d'empleats públics situa en un punt central de l'agenda institucional el procés de renovació intergeneracional i l'atracció d'un nou talent"

La dècada 2020-2030 serà crucial, ja que tots els països del món s'enfrontaran a uns reptes extraordinaris que requeriran institucions públiques renovades, innovadores, eficaces, més obertes i radicalment democràtiques. Hi ha tres grans vectors de transformació i canvi: un substantiu, un altre tecnològic i, finalment, un tercer conjuntural i autòcton:

• Les institucions públiques hauran d'afrontar crisis sobrevingudes i inèdites com la de la covid-19 o el canvi climàtic en el marc de la implementació d'uns Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) tan ambiciosos com ineludibles. Si desitgem que els ODS resultin realment rellevants per als governs del nostre sistema administratiu haurien de vincular-se als objectius centrals de les seves polítiques i programes pressupostaris que, al final, són els que condueixen i determinen l'acció i la responsabilitat dels governs. Per això és ineludible reinventar els dissenys institucionals per a aconseguir organismes públics amb alta capacitat innovadora.
• Es pot anticipar un canvi radical en els models i metodologies de gestió vinculats a les tecnologies emergents: a l'Administració digital, al maneig de grans fonts de dades (big data) i a la introducció en la gestió pública de la intel·ligència artificial i de l'automatització de processos mitjançant la robotizació.
• L'actual envelliment de les plantilles d'empleats públics situa en un punt central de l'agenda institucional el procés de renovació intergeneracional i l'atracció d'un nou talent a les administracions públiques. El problema de la inevitable pèrdua d'un coneixement institucional i aparentment intuïtiu de les regles formals i informals de les organitzacions públiques pot ser àmpliament compensat per l'oportunitat de rejovenir les plantilles amb nous professionals ben formats i totalment digitalitzats. Aquest nou talent és el que està cridat a implantar els canvis organitzatius i de gestió necessaris per l'impacte del canvi de paradigma tecnològic.

Una Administració bloquejada

Si durant la dècada vinent s'atenen amb solvència aquests tres reptes podrem gaudir d'institucions públiques modernes, sòlides i solvents totalment adaptades a les contingències i turbulències que marcaran el segle XXI. Perquè això sigui possible és imprescindible canviar les tradicionals dinàmiques de modernització i innovació i canvi en les administracions públiques. Durant els últims quaranta anys el procés de transformació de l'Administració pública ha estat incremental però molt al ralentí. Alguns canvis motivats per la transformació tecnològica han impactat en algunes polítiques, serveis i processos, però no han estat capaços de modificar ni el model organitzatiu ni el sistema de gestió dels empleats públics.

"Durant els últims quaranta anys el procés de transformació de l'Administració pública ha estat incremental però molt al ralentí"

Per tant, s'ha de trencar la lògica perversa dels eufemismes (no afrontar els problemes de fons i limitar-se a abordar els elements tangencials), les impostures (aparentment reformar-ho tot per mai canviar els elements substantius), evitar la maledicció de Sísif amb la qual s'enfronten els empleats i directius públics innovadors i superar l'efecte Penélope al qual s'abona la cultura política autòctona que consisteix a concentrar els esforços polítics a demolir l'obra de l'anterior govern i no a reformar i millorar les institucions i les polítiques públiques. Per a superar aquests problemes i lògiques estructurals cal canviar la lògica d'equilibris i vetos perversos en mans d'actors polítics amb una nul·la cultura institucional, als quals cal afegir sindicats, empleats públics amb lògica corporativa i una judicatura que atenen gairebé en exclusiva al manteniment del statu quo amb una lògica conservadora que a fomentar o permetre la renovació institucional necessària en concordança amb les noves demandes i necessitats socials.

Una agenda de reformes

Per tant, cal provocar un debat profund i radical sobre com afrontar des dels governs i les administracions els reptes d'un món de grans aglomeracions humanes, creixent envelliment poblacional, accelerat desenvolupament tecnològic, economia global i del coneixement i noves formes d'organització social. No es tracta només de qüestionar el que fan i han de fer els governs. També caldrà qüestionar com ho fan, especialment ara que les institucions públiques estan introduint altres formes d'intervenció més sofisticades que les tradicionals, com el soft law, el nudging, la col·laboració públic-privada, el crowdsourcing, la compra pública innovadora, la incorporació de criteris socials en la contractació pública, l'autogestió o la cogestió social, etc.

Per a comptar amb institucions públiques innovadores que promoguin i assegurin la millora contínua cal dotar-les d'un model radicalment democràtic, inclusiu, obert i transparent, que propiciï la rendició de comptes dels governs i gestors públics i la seva efectiva responsabilitat. Perquè aquest model sigui l'adequat en les institucions públiques es requereix:

• Transparència en els processos i els resultats vinculats a la planificació i pressupost basades en la creació de valor públic.
• Participació social en la identificació de problemes.
• Avaluació interna i externa (tècnica i social) de les institucions, les polítiques i els serveis basada en la creació de valor públic.
• Avaluació de l'acompliment dels gestors i professionals, en les quals s'incorporin els resultats i les competències innovadores (creativitat, pensament crític, orientació al ciutadà o a la resolució efectiva de problemes, cooperació i treball en equip).