“Per a ampliar el Prat no fa falta destruir la Ricarda”

“El debat sobre l'aeroport de Barcelona ha estat un dels més encesos i està transversalment travessat per molts elements. Debatre es troba dins del debat de la normalitat acadèmica i els debats serveixen per a formar opinions i prendre decisions informades”, així ha començat el debat Canvi climàtic, economia i salut: A propòsit de la proposta d'ampliació de l'aeroport de Barcelona el director general de la UPF Barcelona School of Management, José M. Martínez-Sierra.

Moderats per Gema Revuelta, directora del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la UPF-BSM i del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la UPF (CCS-UPF), han conversat sobre si s'ha d'ampliar o no l'aeroport l'investigador i exdirector Científic de ISGlobal i Catedràtic de Medicina de la UPF Hospital de la Mar, el Dr. Josep Maria Antó, i el director de l'Observatori d'Anàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques de la Universitat de Barcelona (UB), Germà Bel.

Bel ha afirmat que l'aeroport “no té un problema de capacitat, plantejar l'ampliació és com demanar que cap autopista tingui mai cues”. El professor ha recordat que en 2007 va col·lapsar la capacitat de la T1 amb 33 milions de passatgers quan el seu sostre era de 25 milions. Segons Bel, el problema de l'aeroport català és que té una menor capacitat de connexió amb destinacions llunyanes: “On hi ha congestió és en les hores puntes i les llargues distàncies, però no en els slots en els quals venen els turistes, continuarem veient arribar turistes, aquest no és el problema”, ha afirmat.

“Hem de decidir si tenim un problema de connectivitat de llarga distància, jo crec que sí, per què aquesta falta de connexió impedeix generar valor afegit a uns certs sectors econòmics”

“Hem de decidir si tenim un problema de connectivitat de llarga distància, jo crec que sí, per què aquesta falta de connexió impedeix generar valor afegit a uns certs sectors econòmics”, ha seguit el professor de la UB. Quant a la solució, Bel creu que la proposta per AENA, és a dir, la destrucció de la llacuna de la Ricarda, no és la més pràctica: “No és necessari destruir la Ricarda, fa falta habilitar l'enlairament per la pista llarga, la que passa per sobre de Gavà Mar i Castelldefels”, i ha argumentat que la instal·lació residencial allí és molt posterior als vols. Els vols que passen per sobre d'aquesta zona residencial estan limitats per evitar la contaminació acústica.

Segons el professor, en cas que els avions enlairessin per sobre d'aquesta població “el nivell de decibels seria inferior al de l'Eixample”.

“És un problema de valoració social, hi ha un problema de connectivitat que afecta sectors econòmics que generen salaris alts i no tenen res a veure amb el turisme. Es pot fer aquesta ampliació sense allargar les pistes, el problema és el gestor de l'Estat”, ha conclòs l'expert.

Així mateix, Bel ha relatat que en la proposta d’ampliació de l’aeroport, “el Govern central va posar com a línia roja emprar la pista diagonal, per motius sociopolítics” i ha afirmat que “Gavà Mar i Castelldefels plajta són dels barris més rics de Catalunya, si fossin Bellvitge i Gornal, els avions ja estarien volant”.

En la seva intervenció, Antó ha parlat sobre l'impacte en salut i benestar d'aquesta ampliació. “Els aeroports tenen un important impacte negatiu en la salut degut tant als efectes directes de les emissions contaminants de l'aire i del soroll, com als efectes indirectes per les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Cal tenir en compte que els avions de reacció emeten partícules ultrafines la concentració atmosfèrica de les quals pot duplicar-se en les àrees contigües i que representen una contribució important a l'escalfament global, que no està adequadament taxada per als vols de llarga distància”, ha explicat.

“Augmentar l'extensió i l'activitat de l'aeroport de ben segur augmentarà aquests impactes en la salut, sense afavorir una activitat econòmica resilient i respectuosa amb la naturalesa”

Antó ha afirmat que una recerca de l'Institut Nacional de Salut Pública i Medi ambient holandès ha mostrat que les persones que viuen prop de l'aeroport de Schiphol estan exposades regularment a concentracions més altes de partícules ultrafines. En els dies d'alta exposició, els nens amb problemes respiratoris sofreixen més símptomes i necessiten augmentar la medicació. Barcelona i molts municipis de l'àrea metropolitana tenen habitualment nivells de contaminació atmosfèrica que, en conjunt, suposen centenars de morts evitables anualment. “Augmentar l'extensió i l'activitat de l'aeroport de ben segur augmentarà aquests impactes en la salut, sense afavorir una activitat econòmica resilient i respectuosa amb la naturalesa”, ha dit.

A més, “la pèrdua de biodiversitat i del petit pulmó verd que representaria la destrucció o la deslocalització de l'espai natural de la Ricarda és preocupant, donats els pocs ecosistemes que encara queden a l'entorn de l'àrea metropolitana amb més densitat de població d'Europa, amb afectacions a la salut a molts nivells” ha afegit el professor.