"Gairebé la meitat de la població espanyola manca de competències digitals bàsiques"

Les startups a Catalunya ja donen més feina que la Seat. La presència del Mobile World Congress ha cristal·litzat el sector tecnològic i emprenedor al país, i molt especialment a Barcelona. La revolució tecnològica ha permès la creació de molts llocs de feina, si bé la sensació i el mantra que la tecnologia en destrueix és imperant. Però es tracta d'una destrucció creativa. La clau de volta per a aquesta creació d'ocupació basada en tecnologia és l'educació, segons la cap de l'Àrea Acadèmica de Tecnologia de la UPF Barcelona School of Management, Ana Freire.

"La tecnologia ofereix serveis que substitueixen alguns llocs de feina: els assistents virtuals o altres productes innovadors poden acabar amb feines d'avui dia, però, si ho pensem, és probable que siguin feines que molta gent no voldria realitzar", afirma la professora. "De la mateixa manera que avui ningú es planteja llaurar la terra sense un tractor o eines, en el seu moment segurament el tractor va destruir llocs de feina", afegeix.

"Ens estem quedant enrere de l'avantguarda tecnològica. Mentre en altres països preparen la població des de joves en programació, aquí l'acaben d'eliminar al batxillerat"

Segons l'experta, si traspassem aquesta idea a llocs de treball actuals, els que desapareixeran seran aquells mecànics, rutinaris i que no necessitin la intel·ligència i la creativitat de l'ésser humà, que és realment "allò a què ens hem de dedicar els humans". Mentre que a Catalunya hi ha un 10,2% d'atur i 400.000 treballadors no tenen feina, però el 53% dels caps de recursos humans reconeix que té problemes a l'hora de reclutar talent per a la seva companyia, segons Adecco, per manca de personal especialitzat.

Formació en tecnologia

"Ens estem quedant enrere de l'avantguarda tecnològica. Mentre en altres països preparen la població des de joves en programació, ja a l'educació secundària, aquí l'acaben d'eliminar al batxillerat", avisa Freire. I és que la nova llei educativa -vuitena modificació des de 1980-, la Llei orgànica de Modificació de la LOE (LOMLOE), no inclou en la seva redacció l'assignatura de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), la qual cosa ha fet que diverses associacions d'enginyers informàtics, professors i estudiants hagin iniciat una campanya perquè el govern de l'Estat la torni a instaurar.

Un dels arguments que s'argüeixen per haver tret aquesta assignatura és que el jovent no vol estudiar informàtica. "Però això no és cert: cada any 9.000 es queden fora de la carrera d'Enginyeria Informàtica perquè no hi ha suficients places per cobrir la demanda", recorda la professora. L'any passat, unes 16.000 persones van escollir aquesta carrera com a primera opció –el 40% no van tenir plaça–, mentre "altres carreres ofereixen moltes més places i tenen un índex d'atur altíssim", rebla l'experta. Cal alinear què demana el teixit empresarial i que s'ofereix des de les universitats, unes decisions que costen temps i diners.

"Si l'administració ofereix serveis que el 50% de la ciutadania no pot usar abans de dotar-la de competències digitals bàsiques, s'estaran agreujant les desigualtats socials"

En aquest sentit, l'educació també és la via perquè molta gent que ara mateix fa feina en treballs mecànics no quedin en fora de joc. En el darrer Índice de la Economía y la Sociedad Digitales (DESI) del 2020, es diu que Espanya ocupa el lloc número 11 entre els 28 Estats membres de la Unió Europea (UE); alhora, ocupa la segona posició a la UE en matèria de serveis públics digitals, però es troba per sota de la mitjana de la Unió en els indicadors de capital humà. Gairebé la meitat de la població espanyola manca encara de competències digitals bàsiques i un 8% mai ha utilitzat internet.

Urgeix combatre la bretxa digital

"Això crearà un problema, una bretxa digital. Si abans de dotar a la major part de la ciutadania de competències digitals bàsiques, l'administració pública comença a oferir serveis que gairebé el 50% no pot emprar, estarem agreujant les desigualtats socials", diu Freire.

"El que cal fer per tancar la bretxa és educació, no només a primària, sinó també en franges d'edat més altes", explica. I fins i tot en els jubilats, "digitalització vol dir saber fer servir l'aplicació del banc, vendre online, accedir a informació, trobar feina en línia, descarregar-se una aplicació, etc.".

"Les universitats han d'alinear la seva formació amb el que demana el teixit empresarial, afegint en totes les carreres assignatures tecnològiques de caràcter transversal"

Per a la professora de la UPF Barcelona School of Management, és crític "formar els treballadors del futur, no només en l'àmbit universitari, sinó també a primària i secundària. Al contrari del que ha passat ara, no s'han de treure les assignatures de tecnologia".

Pel que fa a les universitats, "cal alinear-nos amb les necessitats de les empreses, i no només això, sinó afegir en les altres carreres assignatures de tecnologia de caràcter transversal, perquè cada cop més hi haurà projectes d'àmbit multidisciplinari que combinin tecnologia", apunta.

Finalment, Freire indica que per professionals d'altres àmbits, el reciclatge i la reconversió professional seran la clau: "Màsters i postgraus, però també formació professional o cursos intensius, són eines que han de servir per no quedar-se enrere", conclou.