Angela Y. Davis, doctora honoris causa per la UPF: "El gènere no es pot separar de la raça i la classe, cal abordar les causes sistèmiques de l'explotació"

L'endemà d'un 8 de març atípic, la Universitat Pompeu Fabra ha nomenat doctora honoris causa la professora emèrita de la Universitat de Califòrnia Santa Cruz i activista nord-americana Angela Y. Davis. La cerimònia d'investidura, celebrada telemàticament entre Barcelona i Los Angeles, s'ha produït el dia que començava el judici per l'assassinat de George Floyd a mans de la policia dels Estats Units. Una triple coincidència que posa de manifest que les tesis de Davis i la seva defensa d'un feminisme interseccional com a motor de canvi social i de lluita pels drets civils i socials són més necessàries que mai. "El gènere no es pot separar de la raça i la classe, cal abordar les causes sistèmiques de l'explotació", ha justificat.

"Per primer cop a la història de la humanitat, grans volums de persones arreu del món estan reflexionant seriosament sobre les conseqüències estructurals del colonialisme i l'esclavitud", ha proclamat Davis durant el seu discurs d'acceptació. Una situació que, ha admès, comporta "gran dolor i patiment al món", però també suposa "un moment d'esperança i optimisme per al futur", ja que està "emergint una consciència col·lectiva" en defensa de la llibertat, de la cura del planeta i d'un món més amable per a tothom. 

"Per primer cop a la història de la humanitat, grans volums de persones arreu estan reflexionant seriosament sobre les conseqüències estructurals del colonialisme i l'esclavitud. Està emergent una consciència col·lectiva. És un moment d'esperança i optimisme per al futur"

Així ho ha expressat davant un auditori del campus de Ciutadella sense públic, a causa de les mesures de seguretat per la covid-19, però amb la presència del rector de la UPF, Jaume Casals, així com de la professora Linda G. Jones i de la catedràtica Tània Verge, responsables de la lectura del 'laudatio' de la nova doctora, i de les més de 500 persones que han seguit l'acte a través de l'streaming. Durant el manifest, ambdues professores han destacat les contribucions acadèmiques i l'activisme de Davis, ja que, en paraules de Verge, "constitueixen un llegat poderós que desmantella la falsa dicotomia entre teoria i praxi". Un llegat, ha afegit, "que ens continua inspirant cada dia tant dins com fora de l'acadèmia". "Davis ens convoca al coneixement de la història literalment, demostrant el moviment caminant", ha resumit el rector en un acte amenitzat per l'actuació de The Sey Sisters i amb la dramatització d'"Angela i els vuit mil policies", de M.A. Campany, a càrrec de l'aula de Teatre i Sa Nau Dansa amb la interpretació d'"Allemande" de la Suite 1 per a violoncel de Johann Sebastian Bach per Mariona Ferrer.  

Una trajectòria de lluita interseccional i radical

Amb aquest honoris causa, la Universitat Pompeu Fabra vol fer un doble reconeixement a Angela Y. Davis. D'una banda, per l'impacte a escala mundial de la seva obra i, de l'altra, per la seva activa militància en defensa dels drets civils, la justícia, la igualtat i la llibertat de les persones. I és que ja en el seu text fundacional, Women, race and class (1981), l'activista nord-americana exposava la paradoxa que el feminisme dominant pogués arribar a invisibilitzar les dones racialitzades. Una idea que també ha recuperat durant el discurs d'acceptació, en què ha fet una crida a "evolucionar aquest feminisme mainstream (blanc, liberal) cap a un activisme que no tem la interdisciplinarietat acadèmica, ni tampoc com a moviment". En definitiva, un feminisme que "no té por del gènere, la classe, la raça o el medi ambient" i que reconeix el lligam entre aquestes lluites. 

Segons Jones i Verge, una de les contribucions més importants de Davis és la forma com "ha integrat sistemàticament gènere, classe i raça en les seves anàlisis acadèmiques"

En aquest sentit, una de les seves contribucions més importants, ha valorat la professora Jones, és la forma com "ha integrat sistemàticament gènere, classe i raça en les seves anàlisis acadèmiques". Quelcom que Verge ha reforçat recordant que la professora emèrita de la Universitat de Califòrnia Santa Cruz esperona les universitats a exposar l'alumnat a hàbits crítics sobre "la percepció, l'anàlisi i la imaginació d'un món sense racisme, sexisme, classisme, xenofòbia, transfòbia, guerres, persecució política de la dissidència o violència envers les dones". 

Davis, nascuda a fa 77 anys a un barri de Birmingham (Alabama) conegut com el "Turó de la Dinamita" a causa del nombre d'atemptats perpetrats pel Ku Klux Klan, ha criticat el paternalisme amb què reconeixem que "Black Lives Matter". “Quan diem que les vides negres importen, no diem que els negres necessiten igualtat i llibertat. És una oferta col·lectiva per millorar la nostra societat, per a tothom. És una cursa radical per una democràcia millor", ha expressat, i ha advertit "és un error creure que les lluites negres només afecten persones de color". Des de les Panteres Negres fins al moviment Black Lives Matter, l'activista ha lluitat per denunciar el racisme estructural tant a les institucions com als cossos policials o a les presons, portant-la a ser una de les més fermes defensores d'abolir els sistemes carcelers. 

Autora de llibres com Women, race and class (1981), Women, culture & politics (1990) o Blues Legacies and Black Feminism (1999), Davis és la dissetena personalitat a rebre l'honoris causa per la UPF, des del primer reconeixement a Desmond Tutu el curs 1999-2000, i la quarta dona després de Maria João Pires, durant el curs 2018-2019.