Els bancs volen salvar el medi ambient

Gemma Cid, investigadora de la Càtedra de Finances Sostenibles

--

L'historiador i escriptor Yuval Noah Harari escriu en el seu llibre Sapiens, d'animals a déus: “Fa 70.000 anys, l'homo sapiens era encara un animal insignificant que s'ocupava de les seves pròpies coses en un racó d'Àfrica. En els mil·lennis següents es va transformar en l'amo de tot el planeta i en el terror de l'ecosistema”.

En el marc de la pandèmia, en una entrevista realitzada a finals del 2020, va tornar a insistir dient-nos que, amb la covid-19, la naturalesa ens ha llançat un petit avís, ja que “hi ha coses molt pitjors esperant-nos si no tractem el problema mediambiental”.

La seva veu s'uneix a la de científics i organitzacions, que ens adverteixen que hem d'evitar que els homo sapiens acabarem definitivament amb les condicions climàtiques que permeten la nostra vida i societat, tal com les coneixem.

Enguany, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic s'ha realitzat a Glasgow. La Cimera no ha permès confiar que els països facin una aposta clara per revertir la situació. Però tot i que el sentiment general respecte a la Cimera ha estat d'"oportunitat perduda", sí que hi ha un àmbit en el qual hi ha hagut avanços, i no és altre que el de les finances relacionades amb el clima.

El trànsit cap a una economia més sostenible requerirà molts recursos, per la qual cosa el paper de les institucions financeres i de les finances sostenibles serà clau

El trànsit cap a una economia més sostenible requerirà molts recursos, per la qual cosa el paper de les institucions financeres i de les finances sostenibles serà clau per a poder finançar tots els canvis que hem d'emprendre.

En el context del Dia Internacional dels Bancs vegem tres diferents iniciatives que ens indiquen quin pot ser el paper d'aquestes entitats en la transició ecològica.

La primera és un dels avanços en el marc de la Cimera de Glasgow. S'ha signat un pacte per a una aliança financera que pretén arribar, a mitjan segle, a les zero emissions netes en les inversions que realitzen les entitats financeres. És la Glasgow Financial Alliance for Net Zero (GFANZ). Aquest “zero net” no significa que vagin a invertir o canalitzar fons solament a inversions que no emetin CO₂, sinó que buscaran aconseguir un equilibri entre el CO₂ que retallen i el que emeten. Però encara que és evident que hem de prendre com a positiu aquest pas donat pels principals actors del sector, la veritat és que l'aliança neix amb febleses: els acords no són vinculants, falten mecanismes de control i, en general, falta credibilitat.

La segona és anterior, neix el 2019, a la Cimera General de les Nacions Unides. Són els Principis de Banca Responsable o Principles for Responsable Banking (PRB). Els principis estan dissenyats perquè els bancs tinguin una guia que els ajudi a alinear el seu negoci als objectius de l'Acord de París. Aquests són: alinear l'estratègia comercial per a contribuir amb les persones i la societat, augmentar els impactes positius i reduir els negatius de la seva activitat, treballar amb clients i usuaris per fomentar pràctiques sostenibles, participar i associar-se amb parts interessades per aconseguir els objectius de la societat, adoptar una cultura de banca responsable i garantir la transparència respecte dels anteriors principis.

Finalment, basat en els PRB i per a concretar i ajudar encara més les entitats financeres en el seu trànsit a un model de banca responsable, la Climate Safe Lending Network va publicar a l'octubre la seva Good Transition Plan, un full de ruta perquè els bancs s'embarquin en el procés de transició cap a un marc de governança sòlid, un correcte mesurament de riscos i impactes basat en l'actual comprensió científica, un paper de suport al món real i a la transició ecològica dels seus propis clients, etc.

Si els bancs es limiten a prendre els compromisos amb el clima com a fites imposades no es podran aconseguir

Les tres iniciatives ens mostren la gran labor i el canvi que tenen els bancs per davant, per a ser bons agents de canvi en la transició a una economia i una societat sostenibles.

Tres reflexions finals sobre això.

La primera, la impossibilitat que els bancs puguin efectuar aquest canvi si es limiten a prendre tots aquests compromisos, acords, principis, o fins i tot les diferents legislacions que estan sorgint (de les quals no hem parlat aquí) com unes fites imposades i llunyanes a les quals tractaran d'acostar-se. Si és així, difícilment ho aconseguiran.

Per a la segona reflexió tornarem a Harari. En el segon capítol de Sapiens, Harari ens sorprèn en mostrar-nos que vivim en un món ple de “realitats imaginades”, i que una d'elles són les corporacions o empreses. “En quin sentit podem dir que Peugeot S. A. existeix?”, es pregunta l'autor. El mateix podríem preguntar-nos amb qualsevol d'aquests bancs que han de fer tants esforços… perquè “el banc” no decideix, no s'esforça, no compleix o incompleix. Estaria bé que ens concentréssim en què tots nosaltres decidim, ens esforcem i complim (o no). Per descomptat, els gestors actuals d'aquestes institucions són els que tenen més responsabilitat, els que han d'estar conscienciats i pilotar les seves empreses cap a la sostenibilitat, però també els seus empleats, els seus clients (nosaltres), la seva competència, etc.

Per a la tercera reflexió, el mateix concepte de “realitats imaginades”. Si Harari ens convenç ràpid que aquestes “realitats imaginades” (malgrat no existir realment, com sí que ho fan els arbres o els lleons) han estat la clau perquè els humans puguem col·laborar en grups grans per aconseguir grans objectius, llavors només ens queda desitjar que l'empresa en la qual tots hem d'embarcar-nos sense dilació (empresa entesa com a objectiu o camí cap a la sostenibilitat) sigui la “realitat imaginada” que ens permeti aconseguir els objectius marcats, tots junts… o, com diu Harari, la covid-19 haurà estat només un petit avís del que pot venir.