Barcelona té l’oportunitat de convertir-se en la primera ciutat del món en regeneració de “capital natural”

En un moment crític per a la sostenibilitat urbana, l’informe “El Capital Natural a Barcelona”, elaborat per Nactiva en col·laboració amb la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM) confirma que Barcelona compta amb els suficients actius per liderar el rànquing mundial de regions metropolitanes enfocades en la regeneració del capital natural. Segons l’estudi, la regió compta amb “uns ecosistemes mediterranis de gran valor, experiència en la col·laboració publicoprivada, capacitat d’innovació i atractiu com a seu d’iniciatives globals” per afrontar el repte.

Segons Joan Cabezas, CEO de Nactiva, “la restauració i conservació d’actius naturals pot convertir-se en el motor d’un canvi positiu si s’integra la natura en la planificació urbana. A Barcelona i la regió metropolitana tenim l’oportunitat de liderar aquest nou sector, amb l’objectiu de reforçar la qualitat de vida dels ciutadans i mantenir la prosperitat econòmica de la zona”.

Per la seva banda, Marcos Eguiguren, Associate Provost de la UPF-BSM comenta que “Barcelona podria posicionar-se com una ciutat més conscient dels reptes mediambientals i ser un pol d’atracció de persones, empreses, institucions i projectes que comparteixin aquesta mateixa filosofia. La competitivitat de les grans àrees metropolitanes es mesurarà cada vegada més per la seva capacitat de generar un entorn agradable, saludable i segur per viure, treballar o invertir.

L’anàlisi que realitza l’estudi abasta l’àrea metropolitana de Barcelona, que inclou 166 municipis i ecosistemes diversos com platges, boscos, rius i terres agrícoles, una zona que s’enfronta a nombrosos desafiaments.

L’àrea metropolitana podria abastir de fruites i verdures al voltant del 35% de la població de la regió

L’informe realitzat per investigadors de la UPF-BSM identifica l’agricultura periurbana com una peça clau per a la sostenibilitat de la regió metropolitana de Barcelona. En un context on el transport de mercaderies, especialment d’aliments, genera un alt impacte ambiental, promoure la producció local representa una oportunitat estratègica.

Les dades recopilades per Nactiva sostenen que, en les últimes dècades, l’àrea ha perdut un 78% de la seva superfície agrària reduint-se fins a les 5.455 hectàrees el 2020. Actualment, aquesta àrea produeix 38.752 tones d’aliments l’any i té una taxa de producció de 9,5 tones/hectàrea. S’estima que, amb la superfície de terreny destinat al conreu, s’abasteix de fruites i hortalisses al 19.1% de la població de l’AMB durant un any. Tot i així, es preveu que augmentant en 10 anys un 30% de la superfície agrícola útil, per un major ús de terres abandonades o no productives, juntament amb un augment de la taxa de producció agrícola de fins a 150/ha, es podria abastir amb fruites i verdures al voltant del 35% de la població de l’àrea metropolitana.

Segons l’informe, espais clau com el Parc Agrari del Llobregat i la comarca del Maresme “són vitals no només per a la sostenibilitat ambiental sinó també per a la seguretat alimentària i la qualitat de l’alimentació”, reduint la dependència d’importacions i enfortint l’economia local. El document “proposa la implementació d’un compromís rural-urbà”, inspirat en exemples com la regió de la Puglia (Itàlia) o Bordeus (França), que fomenti la cooperació entre àrees urbanes i rurals per harmonitzar la producció agrícola amb la sostenibilitat ambiental.

Un augment de la gestió dels boscos propers incrementaria la captura de carboni, la biodiversitat i es reduiria la inflamabilitat

En un altre dels àmbits naturals clau, l’anàlisi destaca que els espais forestals com Collserola, el Montseny, Montserrat i Sant Llorenç del Munt “exerceixen un paper essencial en la millora de la qualitat de l’aire”, actuant com a filtres naturals i amortidors climàtics. Segons l’estudi “aquests espais s’han de conservar adequadament i de forma paral·lela a que s'incrementi la cobertura verda dins de la ciutat”.

En aquest sentit, segons dades recopilades per Nactiva, actualment es gestiona o planifica el 15% dels boscos metropolitans que compten amb una superfície de 17.236 hectàrees. Aquesta gestió suposa que els boscos actualment tenen la capacitat de capturar al voltant de 14.000 tones de CO2 anuals. Aquestes dades podrien augmentar un 26% fins a assolir les 18.000 tones de CO2 anuals, si s’ampliés la superfície forestal gestionada fins al 30%. A més, una gestió multifuncional podria reduir el risc d’incendis potencial del 60 al 51% de la superfície forestal, mentre que la biodiversitat augmentaria al voltant del 22% en cada hectàrea gestionada.

La regeneració de biodiversitat marina podria incrementar en un 150% en 10 anys gràcies a les noves tecnologies.

El litoral de la regió metropolitana de Barcelona, amb les seves 42 platges que abasten 156 hectàrees al llarg de 42 quilòmetres, enfronta importants desafiaments a causa del canvi climàtic i a l’impacte dels temporals, que entre el 2023 i el 2024 han provocat una pèrdua del 20% de la seva superfície de sorra, reduint en alguns casos fins a 50 metres l’amplada de les platges, segons recull Nactiva.

En aquest àmbit, l’estudi realitzat per la UPF-BSM, proposa accelerar la regeneració d’ecosistemes marins inspirant-se en casos d’èxit internacional com el projecte de regeneració de dunes a Miami o la regeneració de la badia de Nova York amb esculls artificials que ajudarien a estabilitzar el litoral davant l’augment del nivell del mar i a enfortir la seva capacitat per absorbir l’impacte de tempestes.

L’informe reconeix que la restauració del capital natural als entorns costaners de Barcelona és una prioritat estratègica, materialitzada en el Pla Litoral, que combina actuacions sobre els serveis ecosistèmics i socioambientals de la zona. Segons recull Nactiva, fins ara, s’han instal·lat 117 unitats de regeneració de biodiversitat marina, principalment al Port Olímpic i al Port de Barcelona, i s’han protegit i millorat els sistemes dunars en 17 quilòmetres del litoral. Aquestes accions han permès la recuperació parcial d’hàbitats i l’estabilització de les platges com barreres naturals enfront les tempestes, alhora que han fomentat la biodiversitat, amb 739 espècies registrades a l’entorn costaner.

Però, segons l’informe, tot i que els models concessionals de regeneració del litoral són encara incipients, és possible accelerar-los i aprofundir-hi. En aquest sentit, segons estimacions de Nactiva, es podrien arribar a instal·lar més de 3.000 unitats de regeneració marina al llarg dels ports de l’àrea metropolitana en els pròxims 10 anys, la qual cosa podria incrementar un 150% la biodiversitat marina i en un 200% tant el segrest de carboni com la generació d’oxigen.

Les infraestructures verdes poden aconseguir fins a un 80% de major infiltració en el sistema freàtic

Finalment, l’estudi veu en la gestió de l’aigua un desafiament crucial a les regions mediterrànies a causa de la variabilitat en la seva disponibilitat, agreujada pel canvi climàtic, les fluctuacions de temperatura i la pressió del creixement urbà. Per abordar aquests reptes, l’informe destaca la necessitat d’adoptar un enfocament de cicle integral de l’aigua, que coordini des de la captació i emmagatzematge fins al tractament i la reutilització d’aigües residuals.

Entre les solucions proposades es troben infraestructures verdes com jardins de pluja, sostres verds i paviments permeables, que augmenten la capacitat d’infiltració de l’aigua de pluja i redueixen la impermeabilització del sòl urbà, mesures ja implementades en ciutats com Wuhan, Chicago o Copenhaguen.

Segons dades actuals recopilades per Nactiva, el 90% del sòl urbanitzat de l’AMB està impermeabilitzat, cosa que limita la infiltració de l’aigua de pluja. En aquest sentit, la plataforma estima que, ampliant els projectes d’infraestructura verda en àrees estratègiques com parcs, places o zones per als vianants, aquests podrien aconseguir fins a un 80% de major infiltració en el sistema freàtic (aigua de pluja que ara es perd) per unitat de superfície permeabilitzada.

Un compromís col·lectiu pel capital natural de Barcelona i la seva àrea metropolitana

L’informe conclou amb una proposta de compromís col·lectiu que mogui administracions, empreses, organitzacions socials i ciutadania per transformar Barcelona i la seva regió metropolitana en un model global de regeneració del capital natural. Amb accions basades en la natura, Barcelona té l’oportunitat de liderar el canvi cap a un futur més sostenible i resilient.

Aquest informe s’emmarca en els estudis realitzats per la UPF-BSM “Capital Natural: Repensant el rol de l’economia i de l’empresa” i “Capital Natural: Una aproximació al món de les ciutats”, que han establert les bases conceptuals i metodològiques per entendre les relacions entre naturalesa, economia i sostenibilitat urbana. Aquestes investigacions han destacat com la regeneració del capital natural és essencial per garantir el benestar humà i la resiliència enfront del canvi climàtic, amb enfocaments que inclouen el mesurament de serveis ecosistèmics i el desenvolupament de polítiques innovadores per a ciutats i empreses.