Bons verds, un mercat en creixement i una nova regulació

Marcos Eguiguren Huerta
Associate Provost for Strategic Projects
Director de la Càtedra Internacional de Finances Sostenibles UPF-BSM i Triodos 

-
En què consisteix l'estandardització dels bons verds proposada per la UE?

El mercat dels bons verds és un mercat que està en creixement continu. Al desembre del 2020, segons dades de la Climate Bond Initiative, els bons verds representaven 1,1 bilions de dòlars, amb 1.428 grans emissors de 71 països diferents. Els seus principals emissors són grans empreses energètiques, determinades empreses financeres de desenvolupament i empreses de serveis essencials, com ara el tractament d'aigües, encara que també poden emetre'ls administracions públiques per a temes específics, com ara el transport net, la prevenció de la contaminació, etc.

Els principals tipus d'activitats que es financen mitjançant aquests formes d'instruments financer, que darrerament tenen rendiments lleugerament superiors als del deute fix tradicional, són les energies renovables, l'accés a serveis essencials, el tractament i la gestió sostenible de l'aigua i l'eficiència energètica.

Per regular l'emissió d'aquest tipus de deute, la Unió Europea ha arribat recentment a un principi d'acord per crear un Estàndard Europeu de Bons Verds (EUGBS en les sigles en anglès). Però en què consisteix exactament aquesta estandardització dels bons verds?

L'Estàndard Europeu de Bons Verds pot ser complert de forma opcional per les empreses que emeten títols de renda fixa com a forma de finançar-se. L'EUGBS permet als inversors estar més segurs que els seus diners es destinaran a tecnologies i projectes sostenibles, i es proposa superar els Green Bond Principles, generant així el seu propi estàndard adaptat a la taxonomia europea. També pretén que els mercats de bons estiguin clarament alineats amb aquesta taxonomia, evitant així interpretacions discutibles.

Quins canvis suposarà pel mercat?

A priori, el nou estàndard, encara que optatiu, significarà que hi hagi més claredat pel que fa a la destinació de les quantitats emeses. És possible que, a curt termini, això impliqui una selectivitat més gran per part dels emissors, que dubtaran sobre si qualificar la seva emissió com a “verda” pel tipus de supervisió i els requeriments que això implica. Tot i això, la inèrcia del mercat “verd” és tan important que és molt improbable que signifiqui una disminució de les emissions.

D'altra banda, atesa l'alineació de l'EUGBS amb la taxonomia europea, hi ha el perill que es puguin considerar com a “verds” emissions de bons que financin projectes de suport a fonts energètiques basades en el gas natural o en l'energia nuclear que, encara que van gaudir del suport últim de les institucions europees, no compten amb un suport clar de la societat civil ni de molts experts. Queda per veure si es produeixen aquest tipus de situacions, encara que sobre el paper serien possibles.

Pot donar-se greenwashing als bons verds? 

La deficient estandardització dels bons verds en el passat fa que hi pugui haver emissions que no destinin tota la quantitat recollida a activitats sostenibles. Des d'aquest punt de vista, es pot dir que sí que hi ha la possibilitat de cert greenwashing en aquestes emissions de bons.

Quan entri en vigor el nou EUGBS, a partir del 2024, aquesta possibilitat es reduirà, encara que el nou estàndard deixa un marge d'un 15% perquè l'emissió de bons financi sectors que no estiguin coberts per la taxonomia, sempre en activitats molt específiques . La pràctica ens dirà si aquest percentatge cerca només una necessària flexibilitat per als emissors de bons o acaba ocultant pràctiques de greenwashing. En qualsevol cas, l'escull principal és que, dins dels sectors recollits per la taxonomia, se'n troben alguns de tan controvertits com la generació d'energia a través de gas natural o nuclear. Podran ser finançats amb bons verds? El temps ho dirà.