Un nou cop a les cadenes de subministrament globals

Oriol Montanyà
Director de l'Observatori de Sostenibilitat
Director del Postgrau en Total Supply Chain Management
__

[Article publicat a Expansión el 26 de febrer de 2022]

"No news, good news". Aquest és un dels eslògans més repetits entre els professionals de les cadenes de subministrament, ja que són plenament conscients que l'estabilitat és una de les seves millors aliades. No obstant això, en els últims temps hem viscut episodis molt noticiables, provocant que l'engranatge logístic mundial s'instal·li en un context d'elevada incertesa, cosa que dificulta en gran manera l'aprovisionament de productes i serveis.

Quan encara ens estem recuperant de l'anomenada crisi dels contenidors, generada per un desajustament sobtat entre l'oferta i la demanda del transport marítim, ja visualitzem un altre esdeveniment de primera magnitud que impactarà de ple en les cadenes de valor de moltes empreses: el conflicte entre Rússia i Ucraïna. 

La reiteració de crisis accelera el debat sobre el model paradigmàtic de cadena de subministrament

Estem parlant de dos països amb un alt potencial productor i exportador, així que les interrupcions en certes transaccions comercials derivades de la guerra mateixa o de les sancions econòmiques creuades són susceptibles de tenir conseqüències a escala global. 

Els sectors que s'exposen a dificultats

Encara que les companyies europees no tinguin un elevat nombre de proveïdors russos i ucraïnesos en el seu primer nivell de relacions, la realitat és que aquests van guanyant presència a mesura que escalem en les cadenes de subministrament, i molt especialment quan arribem a les matèries primeres que alimenten tot el procés. Hi ha, com a mínim, quatre sectors d'activitat que estan molt exposats a tenir dificultats en el servei d'alguns dels seus components: l'energia, l'alimentació, l'automoció i la tecnologia.

El sector energètic ha estat el primer a patir les seqüeles de la situació actual, i no és estrany, ja que Rússia és el segon major exportador mundial de petroli, només per darrere de l'Aràbia Saudí. A més, lidera el rànquing de països en el negoci del gas natural, essent la font que aporta el 40% d'aquesta energia a la Unió Europea. 

Hi ha, com a mínim, quatre sectors d'activitat exposats a tenir dificultats: l'energia, l'alimentació, l'automoció i la tecnologia

L'alimentació també es pot veure àmpliament afectada, ja que la guerra enfronta dos actors molt rellevants en la producció de cereals (com el blat, el blat de moro, el sègol o l'ordi), que estan presents en multitud de comestibles, tant per a la nutrició humana com animal. Sense anar més lluny, Rússia és el primer país en exportacions de blat, mentre que Ucraïna aprovisiona el 35% de tots els cereals que entren a la Unió Europea.

D'altra banda, a la zona de conflicte també es produeixen grans quantitats de metalls que intervenen en la fabricació de cotxes, electrodomèstics o dispositius tecnològics. Per exemple, es calcula que Rússia acumula entre un 5% i un 10% de les reserves mundials d'alumini, coure i níquel. Alhora, produeix un 40% de tot el pal·ladi, un element essencial per a la indústria automobilística. En la mateixa línia, Ucraïna és un gran aprovisionador de níquel, el gas que s'usa en la producció dels famosos xips electrònics. 

Disponibilitat i distribució

En funció de la durada i intensitat de la guerra, veurem en quina mesura es manifesten els problemes de disponibilitat de producte i d'augment en els costos de distribució, ja que són els dos perjudicis que normalment emergeixen quan les cadenes de subministrament globals deixen de funcionar de manera òptima. Ja ho vam veure quan l'inici de la pandèmia va agafar amb el pas canviat a alguns sectors, quan el vaixell Ever Given va quedar atrapat al canal de Suez, posant en escac a part del comerç internacional, o quan la recuperació econòmica de finals de 2021 va col·lapsar les principals rutes marítimes. 

Precisament, la reiteració d'episodis traumàtics ha accelerat el debat sobre el model paradigmàtic de cadena de subministrament, ja que ha caigut definitivament el mite de la invulnerabilitat que fa 40 anys va alimentar la deslocalització industrial i el disseny d'uns processos logístics ancorats exclusivament en la reducció de costos. Ara ja sabem que, en ple segle XXI, també podem patir greus crisis polítiques, ambientals o sanitàries, així que l'eficiència ha de complementar-se amb altes dosis de resiliència, construint cadenes de subministrament més curtes, més col·laboratives i més sostenibles.