Cap a un Tractat de No Proliferació de Combustibles Fòssils

Marcos Eguiguren. Associate Provost UPF-BSM i director de la Càtedra de Finances Sostenibles en col·laboració amb Triodos Bank. 

-

El Tractat de No Proliferació de Combustibles Fòsils és una iniciativa pionera d'índole global per ajudar el món a complir els objectius de l'Acord de París i proporcionar els marcs necessaris, mitjançant el foment de la cooperació internacional i accelerant la transició a l'energia neta, per posar fi a l'expansió del carbó, el petroli i el gas, alhora que s'elimina gradualment la producció existent. La iniciativa advoca per fer-ho d'una manera ràpida però justa, de manera que cap persona, comunitat o país, no es quedi enrere i d'acord amb el que la ciència mostra que és necessari per fer front a la crisi climàtica.

La iniciativa, que pot ser consultada en detall al seu web, neix de la comprovació que l'Acord de París i no esmenta explícitament els combustibles fòssils, o que, dins dels principals resultats de la COP27, tampoc no es fa cap referència específica al petroli o al gas. Els promotors d'aquest moviment, que gaudeixen del suport de nombrosos científics, organitzacions transnacionals, parlamentaris i altres polítics electes de molts països, especialment de països emergents, d'alguns governs i moltes ciutats i governs subnacionals, clamen contra el fet que, mentre se succeeixen les COP, els compromisos i les declaracions de tota mena per part dels governs, es continua expandint la capacitat de producció de combustibles fòssils com si la seva proliferació no tingués res a veure amb el canvi climàtic.

Recentment, a Espanya, el banc ètic Triodos Bank, amb el suport d'un grup d'empreses i líders d'opinió, ha remès una carta a la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, sol·licitant que Espanya es posicioni a favor d'un tractat d'aquestes característiques a la propera COP28 i perquè busqui el suport d'altres governs en la persecució d'aquest objectiu. En el fons, no hauria de semblar gens estrany; ja a l'octubre del 2022, el Parlament Europeu, en la seva resolució formal sobre la COP27, efectuava una trucada perquè s'arribés a un acord sobre el futur dels combustibles fòssils. Estaríem parlant de fer realitat allò que el Parlament Europeu fa temps que reclama.

“Ja no n'hi ha prou amb fixar compromisos climàtics que molt pocs compleixen, es tracta d'arribar a un mínim acord sobre com ho farem.”

Encara que hi pugui haver altres causes addicionals o acceleradores darrere del canvi climàtic, hi ha un consens científic generalitzat que la utilització de combustibles fòssils i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle que comporta és un dels motius fonamentals d'aquest estrès climàtic que afronta el planeta. . No tinc cap mena de dubte que, encara durant molt de temps, la humanitat necessitarà recórrer a l'energia provinent dels combustibles fòssils, encara que hauria de ser de manera necessàriament descendent, per poder mantenir els seus nivells de desenvolupament. Per tots dos motius, un tractat d'aquestes característiques i, sense entrar als detalls, pot tenir sentit.

Un tractat que obligui totes les nacions del planeta, un tractat que descrigui millor la descarbonització com un procés, sense perjudicar uns països en detriment dels altres, que reconegui també la necessitat que, durant molt de temps, se seguirà necessitant inversió nova relacionada amb els combustibles fòssils, encara que la part del lleó se l'emportin les noves fonts d'energia i les tecnologies que n'afavoreixin l'estalvi. Si hi ha un problema planetari, reconeguem-ho tots i pactem les bases mínimes sobre com el gestionarem. Ja no n'hi ha prou amb fixar compromisos climàtics que molt pocs compleixen, es tracta d'arribar a un mínim acord sobre com ho farem.