Càpsula 3 Economia Circular: de la teoria a la pràctica

En aquesta tercera entrega de les càpsules de coneixement de la Càtedra Mercadona de la UPF-BSM s'aborda un nou aspecte fonamental entorn de l'economia circular: com passar de la teoria a la pràctica.

Entre les nombroses iniciatives per implementar l'economia circular (EC) dutes a terme per òrgans legislatius i governamentals, es poden distingir dues vies principals:

1. Implementació sistèmica en tota l'economia (a nivell local, regional, nacional i transnacional). En alguns països, l'EC s'està implementant de manera sistèmica en tota l'economia en tres nivells: a escala macro (ciutat, província i estat), escala mes (indústria i empreses) i a escala micro (persones).

2. Implementació enfocada a sectors productius: on s'han desenvolupat polítiques transnacionals que adopten els principis d'EC en el marc del Consum i la Producció Sostenibles, Centres Nacionals de Producció Més Neta i la Iniciativa del Cicle de Vida del PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient).

Estem avançant en l'economia circular?

• Empreses: estan tenint una aproximació molt lligada a la regulació i a les polítiques públiques. En aquest sentit, les estratègies orientades a la incorporació de matèria primera reciclada en els productes, o les de l' eco disseny dels envasos destinats al consumidor, han estat algunes de les opcions preferides per les empreses més compromeses amb la transició circular.
• Ciutadans i consumidors: ens hem aproximat al concepte pràctic de circularitat principalment a través dels residus. La necessitat de reciclar està comunament acceptada, però aquesta és només una de les estratègies per avançar cap a la circularitat, que no resulta suficient per transformar tot el model de producció i consum.

Barreres que dificulten la transició cap a una economia circular

Les barreres que dificulten aquesta transició es podrien dividir en quatre categories:

• Barreres culturals: lligades a una manca de consciència i/o voluntat de comprometre's amb l'EC, una cultura empresarial que en determinats sectors no ha tingut sentit d'urgència, una disposició limitada per col·laborar en la cadena de valor i una manca d'interès i involucrament directe per part del consumidor.
• Barreres regulatòries: per manca de polítiques en suport d' una transició cap a l' EC, obstrucció de lleis i reglaments i per manca de consens global.
• Barreres de mercat: per una manca de viabilitat econòmica dels models comercials circulars, falta d' estandardització en els productes, alts costos d' inversió inicial i finançament limitat per a models comercials circulars.
• Barreres tecnològiques: per falta de tecnologies i infraestructures (provades) per implementar l'EC, falta de capacitat per lliurar productes remanufacturats d'alta qualitat, productes no dissenyats per a models comercials circulars, aplicació limitada de nous models de negoci i falta de dades sobre l'impacte de l'EC.

La importància del suport governamental

Els alts costos d' inversió inicials per als models comercials circulars podrien reduir-se mitjançant la intervenció del govern, per exemple, mitjançant la provisió de suport financer, un instrument polític comunament emprat a la UE, particularment en el sector agroalimentari.

En aquest sentit, un altre dels motius pels quals el suport de les polítiques públiques pot ser clau és la dotació d' un marc de referència estable per estimular inversions a llarg termini, així com dotar de les infraestructures necessàries per agilitar el punt d' inflexió en el canvi de model lineal cap al circular.

El paper de la tecnologia i com mesurar la seva implementació

Les tecnologies digitals poden transformar els principis teòrics de l' EC en activitats factibles i pràctiques, impulsant la producció i el consum cap a l' EC. Per exemple, poden complementar les habilitats i capacitats dels treballadors i ajudar-los en els seus esforços per prendre decisions operatives basades en la circularitat.

La distinció dels models comercials d' economia circular sorgeix en dues dimensions principals:  la interfície i la proposta de valor per al client, és a dir, la implementació del concepte de circularitat en proposar valor als clients; i la xarxa de valor, és a dir, les formes a través de les quals interactuar amb els proveïdors i reorganitzar les pròpies activitats internes. Indicadors d' avaluació d' acompliment orientats a alguna d' aquestes arestes, poden ser un bon mesurador de circularitat en una empresa determinada.

Tot i haver-se desenvolupat multitud de mètriques de circularitat, encara les empreses troben grans dificultats en aquest àmbit i queda un llarg camí per recórrer.

Requisits i impediments per a la transició de les pimes a la circularitat

La transició d'una economia linear a l'economia circular té diversos requisits i impediments identificats que creen obstacles per a la seva implementació efectiva. Un dels principals impediments és el de gestió de residus i les activitats de reciclatge que permetin recuperar el valor dels productes o materials al final de la seva vida útil.

L' EC requereix una tecnologia sòlida, un disseny efectiu i experiència tècnica amb un recurs humà capacitat formalment per adoptar les estratègies de reutilització i remanufactura. Aquests aspectes es consideren desafiaments clau per assolir la circularitat. 

En definitiva, la transició cap a l'economia circular de les pimes europees roman com un dels punts de l'agenda a Europa.