"La comunicació és essencial per apoderar comunitats, i les comunitats empoderades aporten canvis"

El treball final de màster de l'alumni Carla Maria Drury Salgado La comunicació efectiva per donar suport al canvi de comportament associat i attitúric per disminuir la transmissió de la malària ha guanyat el Premi Càtedra UNESCO ESCI-UPF i UPF Barcelona School of Management per al millor TFM sobre el benestar planetari.

Què has estat fent professionalment des que et vas graduar a la UPF-BSM al Màster en comunicació científica, medica i ambiental?

Des que vaig acabar el màster, he estat treballant com a directora de projectes aquí a Barcelona, en la mateixa empresa on vaig realitzar unes pràctiques durant els meus estudis.

També he estat treballant en un projecte amb un grup d'exalumnes del programa de màster de comunicació científica, mèdica i ambiental. Volem centrar-nos en la creació de continguts comunicatius i informatius i la intervenció, per cobrir temes sociocientífics relacionats amb el benestar planetari.

Enhorabona per guanyar el premi TFM amb el teu projecte, què vol dir això?

Moltes gràcies! En definitiva, significa molt per a mi haver guanyat aquest premi, especialment pel que fa al benestar planetari, que és un tema que crec que no sols és molt actual, sinó que requereix molta atenció en aquest moment.

De què tracta el teu projecte sobre la malària? Com va néixer la idea i com va ser el seu desenvolupament?

El meu projecte sobre la malària es va centrar en l'ús de la comunicació efectiva per canviar les actituds i els comportaments, amb l'esperança que podria conduir a una reducció de les infeccions de malària en una zona rural de Moçambic. Faig servir el terme comunicació efectiva, perquè volia assegurar-me que els temes i la informació que cobria la intervenció de la comunicació eren temes dels quals la comunitat podia obtenir-ne valor.

Mentre s'abordin qualsevol assumpte o obstacle i amb la voluntat d'escoltar i parlar, es poden resoldre la majoria de problemes amb fricció mínima!

La idea va néixer gràcies a una col·laboració existent que ja vaig tenir amb una petita ONG, ParCo, amb seu a Vilankulo, Moçambic. Havia treballat amb ells sobre el terreny el 2019 i 2020, pre-pandèmia. El treball que havia estat fent amb ParCo es va centrar en les activitats de divulgació en matèria de medi ambient. Vaig continuar treballant amb ells a distància, i quan vaig començar a pensar en el meu TFM, vaig pensar immediatament com podria utilitzar la comunicació científica per crear un projecte amb ParCo.

Amb la malària tan estesa a Moçambic, i amb tantes mesures d'erradicació ja en vigor, volia veure si es podia utilitzar la comunicació per a garantir que aquestes mesures s'estaven utilitzant de manera efectiva.

Va ser bastant difícil no poder viatjar i haver de planificar i organitzar el projecte des de Barcelona, mentre s'estava executant sobre el terreny a Moçambic, però els meus col·legues de ParCo van ser una ajuda fantàstica, hauria estat impossible sense ells.

Què vas aprendre a la UPF-BSM que apliques a la teva feina actual?

Podria sonar a clixé, però vaig aprendre el valor d'una comunicació clara en entorns de treball. Mentre s'abordin tots els problemes o obstacles i amb la voluntat d'escoltar i parlar, es poden resoldre la majoria dels problemes amb la mínima fricció!

Quin és el paper de la comunicació en la propagació dels ODS?

Crec que la comunicació és realment la clau per a l'èxit dels ODS. Al meu entendre, es pot fer molt a través d'accions i iniciatives, però fins a cert punt. Han d'aparellar-se amb comunicació per a assegurar-se que totes les parts implicades es troben en la mateixa pàgina i que treballen per a aconseguir el mateix objectiu. La comunicació és essencial per empoderar les comunitats, i les comunitats empoderades fan que es facin canvis.

M'agradaria continuar treballant en l'àmbit de la comunicació científica, en particular centrant-me en els temes de salut global.

Prenent com a exemple el meu TFM, tots els participants tenien accés a les xarxes de mosquits, ja que l'accés net de mosquit ha estat un punt clau en moltes estratègies d'erradicació de la malària. No obstant això, molt pocs participants, i molt poques persones en general, saben que les xarxes de mosquits són tractades amb insecticida i, per tant, haurien de ser tractades d'una manera específica per a assegurar-se que duren. Aquest és un petit però clar exemple de com sense comunicació les intervencions no tindran una alta taxa d'èxit.

Com veus el teu futur en uns anys?

M'agradaria continuar treballant en l'àmbit de la comunicació científica, en particular centrant-me en els temes de salut mundial. A mesura que l'emergència climàtica empitjora, les disparitats es faran cada vegada més evidents, i això tindrà un gran impacte en la salut mundial. Ja he esmentat anteriorment que un grup dels meus companys de classe i jo estem construint una empresa, PuntoMedia, i en un món ideal, volem que això creixi per a poder crear intervencions de comunicació sociocultural-científica.