'Carmen Balcells, geni i figura', per Javier Aparicio Maydeu

Javier Aparicio Maydeu. Professor Titular amb acreditació de catedràtic de Literatura Espanyola i Literatura Comparada del Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Director del Màster en Edició de la UPF Barcelona School of Management. Va treballar amb Carmen Balcells durant 15 anys.

Carmen Balcells, geni i figura

Carmen Balcells (1930-2015). Treballadora incansable. Estratega excepcional. Enamorada del talent, al qual va dedicar tota la seva vida. Protectora integral dels seus autors, assessora literària, econòmica, emocional i personal dels més grans escriptors en llengua espanyola. Una paraula seva era suficient per sanar-los. Va ser capaç d'enfrontar-se amb duresa als "usos i costums del sector editorial", canviar la llei i evitar que el talent quedés retingut o sense difusió per traves legals i actituds indolents o perjudicials per a l'autor. Va professionalitzar i va activar el sector del llibre en espanyol amb la seva energia inesgotable i el seu tarannà sempre proactiu. Va aconseguir cedir drets d'autor en llengua espanyola, o catalana i portuguesa, a gairebé tots els idiomes, injectant la nostra literatura en el mercat internacional, per sempre. Imprevisible, el seu cervell va funcionar sempre a molts gigahertzs, i la seva velocitat convertia l'agència que va crear en un circ de diverses pistes. Lectora intuïtiva a la qual no se li escapava cap detall, era una autèntica saurí del talent, i lluitava per ell transmetent el seu entusiasme fins i tot a l'editor més gèlid del món. Deia sempre que no calia fer les coses "com s'han fet sempre" perquè va ser una avançada al seu temps. Va crear un model de negoci, va crear l'ofici d'agent fora del món anglosaxó. Negociava amb una duresa que contrarestava amb el seu glamour personal. Càlida i gèlida (prodigi de la naturalesa); esquerpa i afectuosa. Fulminava amb la mirada o reia sense treva. Ironia i humor a dojo. Sí, hi va haver gent que li tenia por, però molts altres gaudien del seu tarannà cosmopolita. No s'apropiava dels encerts del seu equip, però compartia els seus errors. Deia no ser sinó una secretària espavilada, però va ser un geni (i figura), i els genis no acostumen a tenir successors; els genis, genis són. Carmen és irrepetible. I una peça essencial del trencaclosques de la història de l'edició internacional contemporània.