La Càtedra d'Habitatge Digne i Sostenible de la UPF-BSM presenta les noves tendències en el sector de les cooperatives d'habitatge

Els nous models de cooperatives d'habitatge compten amb elements innovadors com la participació directa dels socis en la construcció dels habitatges, sistemes de regulació interna professionalitzada per a garantir la convivència i una gran varietat de línies de finançament, així com una marcada consciència mediambiental.

Així ho assenyala l'estudi “Cooperatives d'habitatge: noves tendències en creació, gestió i finançament”, presentat avui pels seus autors Ramón Bastida, director de la Càtedra d'Habitatge Digne i Sostenible i la professora Maridalia Rodríguez.

La sessió també ha comptat amb una taula rodona en la qual han participat Eva Candela, secretària d'habitatge del Partit dels Socialistes de Catalunya; Santiago Merino, advocat del Consell Superior de Cooperatives d'Euskadi-UPV/EHU; Mercedes Rodríguez, vicepresidenta de Metropolitan House i José Téllez, responsable de comunicació de Sostre Cívic SCCL.

Segons l'estudi, les noves tendències del cooperativisme d'habitatge han marcat un punt d'inflexió per a aquestes, identificant-se en l'actualitat projectes molt variats i nous amb capacitat per a satisfer les necessitats residencials que no poden satisfer els models tradicionals.

“Cal no oblidar que l'accés a l'habitatge és un dels principals problemes de la nostra societat i les cooperatives d'habitatge són un instrument que pot ajudar a augmentar l'estoc d'habitatge assequible”, ha assenyalat Ramon Bastida.

L'informe s'endinsa a revisar les novetats en cooperatives d'habitatges, així com el seu potencial com a model de promoció d'habitatge amb origen en l'economia social i com a alternativa viable a la compra o lloguer tradicional. Ho fa a través de l'anàlisi de vuit experiències nacionals i internacionals en països com Dinamarca, l'Uruguai o el Canadà.

Novetats

La consciència mediambiental és un dels aspectes que despunten en les cooperatives d'habitatge actuals. Les més antigues no contemplaven inicialment aquest tipus d'aspectes, mentre que en les cooperatives d'avui la sostenibilitat ambiental resulta essencial.

Un altre aspecte assenyalat per l'estudi és que s'identifica una marcada participació pública en el finançament de les cooperatives d'àmbit internacional, mentre que a Espanya aquesta participació és incipient. També destaca que en les cooperatives d'habitatge espanyoles s'identifica un important interès per la cessió d'ús i el desenvolupament d'habitatges cooperatius sobre sòl gravat amb Dret de superfície.

“A Espanya sempre hi ha hagut cooperatives per a habitatge, però en els últims anys ha augmentat l'interès per la cessió d'ús” ha explicat Maridalia Rodríguez. “La realitat és que els cohousing internacionals tenen un suport financer públic molt major que a Espanya; aquí els mecanismes de finançament són molt variats”.

Respecte al model de finançament, l'estudi també esmenta la col·laboració públic-cooperativa com una forma innovadora de reciprocitat entre els sectors públic i privat que permet ampliar el parc d'habitatge assequible, al mateix temps que satisfà una demanda social de mecanismes més horitzontals de codecisió. “La col·laboració públic-cooperativa es planteja com a clau en matèria d'habitatge”, ha afegit Maridalia Rodríguez.

L'anàlisi dels models de cooperatives d'habitatge internacionals conclou que en països com Dinamarca, l'Uruguai o el Canadà, aquest tipus d'instruments s'han convertit en una solució que permet l'accés a l'habitatge a preu de cost amb base en l'autogestió del projecte per part dels propis beneficiaris.

A Espanya la seva implementació s'ha inclinat cap a la propietat, considerant-se més com una fase transitòria de curt recorregut que com un model real d'accés a l'habitatge. “Aquí les cooperatives d'habitatge han duplicat el nombre d'immobles gestionats en els últims deu anys, per la qual cosa el cooperativisme podria arribar a ser una alternativa d'accés a l'habitatge aportant aquest plus social, econòmic i ambiental”, ha conclòs Ramon Bastida.