Ciència i Art. El poder de la narrativa en l'economia

Salvador Estapé Triay
Professor del MBA
Vicedegà de Professorat a la UPF-BSM

La narració és una capacitat humana fonamental per al pensament conscient, facilita la construcció i comunicació de significats

Els nens aprenen a través dels contes. Compartim històries en forma de notícies, mites, històries i teories i explicacions científiques. Una història també pot ser una cançó, una broma, una teoria, una explicació, un pla amb ressonàncies emocionals que fàcilment es transmetre en la conversa casual. Les històries ens ajuden a donar sentit a com és el món, així com a com ha arribat a ser com és i com imaginem que serà. D'aquesta manera, tot i que els nostres futurs són incerts, la narració proporciona suport i justificació a l'acció.

La conferència presidencial de la American Economic Association de l'any 2017 del Nobel d'Economia, Robert Shiller, es va publicar en la revista de l'associació American Economic Review, sota el títol Narrative Economics. Les idees expressades en aquell article han estat recollides i ampliades en el seu darrer llibre, que porta el mateix títol Narrative Economics[1]. En aquest llibre, Shiller desenvolupa idees sobre la narrativa que ha estat donant forma durant les últimes dues dècades, i que en certa manera, estan molt influenciades pels dos llibres anteriors que va escriure conjuntament amb el també premi Nobel, George Akerlof, Animal Spirits (2009) i Phising for Phools (2015).

En aquest llibre, Shiller ofereix una nova manera de pensar l'economia a través de la utilització d'una amplia varietat d'exemples i dades històriques. Shiller argumenta que estudiar històries populars que afecten el comportament econòmic individual i col·lectiu —allò que ell anomena «economia narrativa» - té el potencial de millorar la nostra capacitat de predir, preparar i disminuir els danys que causen les crisis financeres, les recessions i depressions, i altres esdeveniments econòmics importants, com els booms i els xocs borsaris; l'augment i la caiguda del Bitcoin; l'augment i la caiguda de diversos pensaments i idees particulars, com per exemple, sobre si convé o no tenir un patró or, l'automatització i intel·ligència artificial, o les inversió immobiliària, frugalitat versus consum conspicu, entre d'altres.

Les idees, quan es difonen al públic en general en forma de relats i històries populars, poden fer-se virals i fer evolucionar el mercat, ja sigui per la creença que les tecnològiques només poden pujar, que els preus de l'habitatge no cauen mai o que algunes empreses són massa grans per fer fallida. Certs o falsos, relats com aquestes, que es transmeten de boca a orella, pels mitjans de comunicació i les xarxes socials, impulsen l'economia i fan que prenguem decisions sobre com i on invertir, quant gastar i estalviar, i moltes altres decisions de naturalesa econòmica. Tanmateix, malgrat la importància d'aquestes històries, la majoria d'economistes els hi presten poca atenció. Narrative Economics proposa canviar això establint les bases per a una forma d'entendre com els relats ajuden a impulsar esdeveniments econòmics que han acabat provocant guerres, aturs massiu i desigualtats econòmiques.

Narrative Economics proposa canviar les bases per a una forma d'entendre com els relats ajuden a impulsar esdeveniments econòmics que han acabat provocant guerres, aturs massiu i desigualtats econòmiques.

Shiller utilitza el paral·lelisme del contagis en les epidèmies víriques per explicar els contagis dels relats i defensa la necessitat d'incorporar el contagi de les narratives a la teoria econòmica. En cas contrari, ens alerta, seguirem estant cecs a un mecanisme molt present, molt palpable i molt important del canvi econòmic. Per tant, si no som capaços d'entendre les epidèmies de les narracions populars, no entendrem del tot els canvis que es produeixen en l'economia i en el comportament econòmic. Ara bé, la narració viral necessita d'una certa personalitat i d'un fort relat. Per exemple, les narratives de la segona meitat del segle XX descrivien l'eficàcia del lliure mercat i, per tant, no contemplaven la possibilitat de una millora a través de l'acció del govern. Aquest relat, al seu torn, va provocar tota una reacció pública contra la regulació, però aquestes crítiques no tenien prou força viral. No va ser fins l'arribada de Ronald Reagan a la presidència dels EUA que es van fer virals. L'ex actor de Hollywood va utilitzar la seva celebritat per llançar una revolució massiva en favor del lliure mercat els efectes del qual encara estan presents en l'actualitat. El contagi és més fort quan la gent desenvolupa un vincle personal amb un individu. Per exemple, el relat d'un Donald Trump brillant i dur negociador, multimilionari fet a si mateix, el va ajudar a ser elegit de manera sorprenent president dels EUA en 2016.

Es interessant constatar com Shiller està obert a l'aprenentatge d'altres disciplines des de la història, l'antropologia, la ciència política, la sociologia, la psicologia, i fins i tot la literatura.

Es interessant constatar com Shiller està obert a l'aprenentatge d'altres disciplines des de la història, l'antropologia, la ciència política, la sociologia, la psicologia, i fins i tot la literatura. Totes aquestes disciplines reconeixen el paper central de la narrativa en els afers humans, un interès que, de fet, s'ha accelerat en els últims deu anys. Schiller cita el famós article de 1947 de Tajlling Koopmans, "Measurement without Theory" on es criticava l'aproximació estàndard en l'economia de l'època consistent en fixar-se exclusivament en les propietats estadístiques de les sèries temporals com el PIB o el tipus d'interès per tal de trobar indicadors de predicció del desenvolupament de l'economia. Koopmans defensava les observacions teòriques basades en el comportament humà subjacent i assenyalava les limitacions dels enfocaments econòmics tradicionals que obviaven el paper de les creences populars en la configuració dels grans esdeveniments econòmics, és a dir, la narració. Shiller sosté que, si s'incorporen i entenen el poder dels relats populars en les explicacions dels esdeveniments econòmics, els economistes podran fer prediccions més sensibles a les influències de la narrativa. D'aquesta manera, al seu torn, els polítics estaran millor equipats per formular polítiques més solides i fonamentades. En definitiva, Shiller creu que la ciència econòmica avançarà més i millor si els economistes incorporen l' art de l'economia narrativa. Sens dubte, una línia de treball per avançar en la recerca.

[1] Robert Schiller, Narrative Economics. Princeton University Press, 2019