Cigne gris. Economia i canvi climàtic

Jaime Batlle
Director acadèmic del Postgrau en Direcció de Negocis Sostenibles

-

Baixos tipus d'interès i política monetària expansiva subjectada en deute, al costat d'una política fiscal continguda, entre altres raons, ha donat com a resultat una sorprenent inflació controlada a Europa.

Els diners, temorosos i cauts sempre, han buscat refugi en el deute públic, en bona part perquè prefereixen la seguretat a la rendibilitat, tot i que això seria discutible en temps econòmics feliços.

A finals del 2020, els bons amb TIR negatiu arribaven a la xifra rècord llavors de 18 bilions de dòlars, entre els quals s'inclouen també els TIR corporatius. De les quatre raons per les quals s'adquireixen bons amb TIR negatius o extremadament baixos, (venda, deflació, baixada de tipus i seguretat), la seguretat és un argument de pes, però també ho és la protecció davant de temps econòmics complicats

El creixement dels bons amb rendibilitat negativa està donant un fort missatge a l'economia, donada la relació inversa entre el preu dels bons i els tipus d'interès.

El dopatge de l'economia, amb tants anys a tipus d'interès baixíssims, té les seves derivades, que estem pagant a través de l'augment de la inflació. Això és una conseqüència alhora, no cal oblidar-ho, del moviment de les palanques de la política monetària i en menor mesura de la fiscal.

La pressió ha escapat per la vàlvula del comerç global, que ha tingut un creixement sense precedents en les últimes dècades, generant-se una tempesta perfecta feliç: baixos tipus d'interès, política monetària altament expansiva, dèficits públics a la zona euro més o menys controlats amb resultat de baixa inflació, fins ara i en temps recents.

La part negativa és que, si alguna cosa té dopar-se, és la dependència; i en economia la dependència és la necessitat de capital – deute.  

Cal posar la mirada en l'evolució dels bons amb TIR negatiu, perquè ens estaran donant un clar senyal sobre l'eix por/rendibilitat/futur.

Si aquest tipus de bons es resisteix i ancora posicions davant les pujades de tipus, el missatge serà que el perill a un impacte important en l'ecosistema econòmic és probable. Per contra, si els bons amb TIR negatius entren en un escenari d'alta volatilitat i moviment, el missatge serà d'ambigüitat davant el futur

Vivim moments d'incertesa. Hem dopat en excés l'economia, com per garantir un aterratge suau. El quadre de comandaments en cabina conté molts indicadors, però en economia, igual que a un avió en aterrar, el més important és la suavitat en la desacceleració i contacte amb la nova realitat. En una aeronau, inclinació adequada (control de la inflació), velocitat apropiada (tipus d'interès) i capacitat de frenada en pista (que els ajustos i la incomoditat siguin suportables per la ciutadania).

El problema és que la política monetària va haver de ser massa expansiva (no hi havia cap altra sortida) - deute -

Amb el tipus d'interès gairebé en el 5%, venint de zero, estem en plena etapa d'ajust. Esperem que sigui suau: que la inflació pugui controlar-se amb tipus d'interès raonables, entorn el 5-6% i que, sobretot, no aparegui en pista un element distorsionador en plena frenada.

Una falla financera sistèmica, poc probable, encara que no haguem superat totalment la crisi financera de 2008 arribaria en el pitjor moment.

Les eleccions als Estats Units són massa a prop i Trump (que és un proteccionista) sembla que es destaca a les files republicanes. No sé per a EUA, però per a Europa en particular és una mala notícia.

La desacceleració del creixement del PIB mundial, pronosticada per l'FMI per al 2023 - 2,9% sobre 3,4 el 2022 no ajuda. El 2024, afirma l'FMI, el PIB mundial creixerà el 3,1%. La mitjana de creixement dels últims 20 anys ha estat del 3,8%.

Quan el proteccionisme apareix, el comerç es ressent a la baixa. De moment són només nuvolots en l'horitzó econòmic. Vivim temps apassionants en quant a la dimensió i velocitat dels esdeveniments. Siguem optimistes. De l'economia no depèn un cataclisme fatal. Sabem que va de cicles, encara que hi pugui haver fases duríssimes.

El canvi climàtic és el nou repte també des de la perspectiva econòmica.  

De la gestió necessària que en fem, dependrà el proper cigne gris (Masys, 2012) que no serà imprevisible, i podria afectar l'economia global d'una forma tan radical com desconeguda.

L'aterratge suau ho hauríem de fer ara, respecte a la gestió del canvi climàtic per atenuar els seus efectes sobre l'economia. El que estem aterrant ara des de la perspectiva econòmica, ho és en curt. El que urgeix sense demora i no s'està fent, és aterratge suau amb l'horitzó posat en el llarg termini.

Aquest és el major repte al qual s'enfronta la humanitat en aquest principi de S XXI. De com gestionem aquest repte majúscul, dependrà en gran mesura l'evolució econòmica i molts altres aspectes que afecten les persones en el seu dia a dia.