El COVID-19 ha estat una prova d'estrès per a tots els Estats i tots els models de gestió pública. Des de la Xina fins als Estats Units, passant per Europa: Itàlia, Espanya, França, Alemanya, Anglaterra, Països Nòrdics fins a Àsia i Sud-amèrica. La realitat és que no hi ha hagut cap relació entre sistema polític (republica o monarquia, parlamentària, presidencialista, unipartidista ...) i solvència davant la lluita contra el COVID-19. Tots han comès errors en la gestió de la pandèmia.
No obstant això, hi ha aprenentatges d'aquí i d'allà que poden donar-nos algunes pistes sobre com hauria de ser la nova Administració per abordar amb èxit una crisi com l'actual. Millor un sistema de gestió pública centralitzat o descentralitzat? Liderat per polítics o experts? Amb serveis públics o concertats? Sobre tot això, va parlar Carles Ramió, catedràtic de Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Pompeu Fabra i director del Màster Online en Gestió i Administració Pública a l'Amèrica Llatina en el cicle Rethinking Management de la UPF Barcelona School of Management.
Aquesta crisi no canviarà l'administració pública però accelerarà els canvis que ja estaven previstos a l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible (ODS 2020-2030). Ramió va anticipar alguns dels aspectes que qualsevol govern hauria de prioritzar en el seu model de gestió i administració pública, amb un enfocament clarament 'científic'.
Més informació