Dieta durant el confinament: més quantitat, pitjor qualitat

Carolina Luis Bassa, Directora de la Càtedra d'Economia Circular i Laura Batlle-Bayer, Investigadora de la Càtedra d'Economia Circular*

La crisi de la covid-19 ha impactat en molts aspectes del dia a dia de les persones, canviant-ne les maneres d'actuar i els seus hàbits. Malgrat els greus impactes socioeconòmics, la restricció de la mobilitat també ha comportat beneficis ambientals. El més destacable va ser la millora de la qualitat de l'aire en moltes de les nostres ciutats. Per exemple, les emissions de N2O a la ciutat de Barcelona van baixar a mínims històrics després de la declaració de l'estat d'alarma.

D'altra banda, el confinament domiciliari també va provocar canvis en els hàbits diaris de la població com, per exemple, en el consum alimentari. Segons Statista, l'estat d'alarma decretat per fer front a la pandèmia es va traduir en una reducció de les vendes al sector de la restauració superior als 4.300 milions d'euros entre el març i l'abril del 2020.

El confinament domiciliari va provocar canvis en els hàbits diaris de la població, i el consum alimentari a les llars va augmentar un 30%

Davant la incertesa de l'abastiment i el tancament de restaurants, el consum alimentari a les llars de l'Estat durant la setmana de la declaració de l'estat d'alarma va augmentar un 30% en comparació a la mateixa setmana de l'any anterior. A partir de la tercera setmana de confinament, es va observar un increment del consum d'aliments de mitjana del 26% [vegeu Gràfic 1]

Per avaluar tant el canvi de dieta com l'impacte ambiental, el grup d'investigació de la Càtedra UNESCO del Cicle de Vida d'ESCI-UPF, juntament amb altres equips investigadors i amb el co-finançament i redacció finals de la UPF-BSM, van realitzar l'estudi "Environmental and nutritional impacts of dietary changes in Spain during the COVID-19 lockdown", que es va publicar a la revista científica Science of the Total Environment.

Durant el periode de l'estat d'alarma es van ingerir unes 2.500 cal diàries, un 6% més que l'any anterior i un 21,5% més del que es recomana

L'estudi va avaluar l'aportació energètica i nutricional, així com l'impacte ambiental (la petjada de carboni, la petjada hídrica i l'ús del sòl per a la producció i el consum dels aliments) de la dieta mitjana de les set primeres setmanes de confinament i va comprar-ho amb els valors d'altres dietes:

• El consum alimentari durant la mateixa època el 2019
• Una dieta alternativa que segueix les recomanacions de la guia de l'Estratègia NAOS
• Una dieta basada en la dieta planetària, definida per la Comissió EAT-Lancet

Respecte a l'aportació calòrica, durant el confinament es van ingerir unes 2.500 cal diàries, un 6% més que l'any anterior i un 21,5% més del que es recomana (1.970 cal, assumint una activitat física baixa atès el confinament). [vegeu Gràfic 2].

La qualitat nutricional de la dieta durant el confinament va ser un 5% inferior a la del 2019 i, aproximadament, un 50% inferior a les de les dietes que segueixen les recomanacions nutricionals. Amb respecte al desenvolupament ambiental, la dieta durant el confinament va tenir un 30% més d'impacte que el consum el 2019, i aproximadament un 60% que les dietes NAOS i EAT, atès, principalment, al major consum d'aliments i ingesta de carn.

En definitiva, aquest estudi mostra que els canvis en la dieta no només afecten la nutrició i, en conseqüència, la salut humana, sinó que també tenen implicacions en termes ambientals. Adoptant una dieta que aporti el nivell adequat de calories, redueixi aproximadament el 80% de l'aportació actual de calories provinents de la carn, així com de dolços, i augmenti la ingesta de productes d'origen vegetal, tindrà beneficis nutricionals i ambientals.

Aquesta mena d'estudis científics sòlids són fonamentals en els sectors productius que els permeten prendre decisions informades sobre els canvis de consum i l'impacte associat als mateixos.

*Laura Batlle-Bayer és també membre del grup d'investigació de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF