Els reptes per a una convivència ètica i sostenible

Javier Wilhelm, Director del Màster en Mediació Professional

“Mai és agradable estar malalt, però hi ha ciutats i països que ens sostenen en la malaltia, països en els quals, d'una certa manera, pot un confiar-se. Un malalt necessita al voltant blanor, necessita recolzar-se en alguna cosa”, Albert Camus.

La vida que portàvem abans de la covid-19 potser no era perfecta, però tenia un ingredient essencial que ens aportava seguretat: la normalitat, o la sensació d'aquesta.

La realitat postpandèmia es presenta amb un ingredient, que ara més que mai esdevé global: la incertesa; el que ens fa pensar que els i les professionals que treballem per a afavorir convivència hem de preparar-nos per a afrontar un futur incert de la millor manera que puguem.

Pensar que passarem d'una situació traumàtica sense pagar una factura psicològica és, com a mínim, ingenu, però segurament té a veure més amb la posada en marxa d'un mecanisme de defensa que ens fa creure que el “temps ho guareix tot” i que no hem de fer res.

Hem de pensar a dissenyar i posar en marxa, des de les polítiques públiques, entorns amables en els quals recolzar-se i deixar-se acompanyar, necessitem saber que no estem sols, que podem comptar amb l'altre

Hem de ser conscients que els mecanismes adaptatius que hem vist i viscut com a societat comencen a estar ressentits i, apareixen símptomes que posen de manifest un malestar que hem d'observar i en el qual com a professionals de la mediació podem actuar.

Potser com ens advertia Camus, hem de pensar a dissenyar i posar en marxa, des de les polítiques públiques, entorns amables en els quals recolzar-se i deixar-se acompanyar, necessitem saber que no estem sols, que podem comptar amb l'altre i que existeixen xarxes de suport institucional que ens ajudaran a sentir-nos connectats, tasca fonamental d'una mediació transformativa.

La salut d'una societat no depèn pura i exclusivament de l'absència de patologia o de patiment, i a més resulta menester comptar amb un aspecte “positiu” per a poder parlar amb propietat de promoció del benestar, és a dir, un estat ple de “salut”. Ampliant aquesta idea, l'OMS sosté que “la salut” refereix no sols a l'estat complet de benestar físic i mental sinó també social. És així, que la salut en sentit ampli és bàsicament una mesura de la capacitat de cada persona, o societat, de poder fer o convertir-se en el que vol ser”.

La clau de la idea de l'OMS està en la promoció de la salut, i la prevenció de situacions que generin malestar, incomoditat, conductes adaptatives nocives; i és aquí on els i les professionals de la mediació i la cultura del diàleg tenen un lloc destacat.

La covid-19 no sols ha atacat a l'organisme, també ha deteriorat l'economia de les persones, generat incertesa sobre el present, el futur, i part de la significació de la vida coneguda.

No podem pensar en solucions del segle XX per a un món postpandèmia, el mapa ja no respon al territori, amb el que haurem d'innovar per a posar en marxa sistemes de diàleg col·lectius que promoguin la reflexió, en lloc de la reacció; la tranquil·litat, en comptes que la por paralitzant, la convivència enfront de la sensació d'aïllament.

En l'actual context de sortida de la pandèmia, almenys en certes parts del planeta, la manera de percebre el món per part de les persones està alterada; l'estrès generat per l'aïllament, la incertesa d'una malaltia poc coneguda i les seves possibles conseqüències han generat un impacte considerable en la vida de les persones i definitivament en la manera d'interpretar el seu benestar i gaudir-lo, o patir-lo.

La covid-19 no sols ha atacat a l'organisme, també ha deteriorat l'economia de les persones, generat incertesa sobre el present, el futur, i part de la significació de la vida coneguda. Però també indueix a repercussions en la manera d'experimentar el món, de vincular-nos amb el nostre proïsme, obligant-nos també a reformular estratègies d'afrontament (Anglim & Horwood, 2021) que ens permetin adaptar-nos eficientment a una nova realitat.

La mediació ens dona instruments per a reparar i tornar a teixir la xarxa social que ens fa persones, barri, comunitat i planeta.

Els pròxims 21 i 22 d'octubre, ens reunirem un grup de més de 300 mediadors i mediadores de diverses parts del món en el VI Congrés Internacional sobre l'Estudi de la Mediació i el Conflicte en la UPF-BSM, per a pensar junts i compartir estratègies, programes i metodologies innovadores que promoguin pau, diàleg, comunitat, i sobretot, projectes de futur, que al final són els elements més vitals que els éssers humans tenim.

Deia Víctor Frankl: “No n'hi ha prou amb preguntar-se pel sentit de la vida, sinó que cal respondre a ell, amb la vida mateixa”. Podem i hem d'honrar la vida. La mediació ens dóna instruments per a reparar i tornar a teixir la xarxa social que ens fa persones, barri, comunitat i planeta.