El salvavides de l'educació online
16 Marzo - 2020
Lluís Vicent
Professor i director de la programació online de la UPF Barcelona School of Management
Per a molts dels que treballem en l'e-learning des dels seus inicis, la idea que l'educació online és per als que no poden assistir a la classe presencial és gairebé un estigma.
La funció substitutiva, sens dubte molt útil, situava a l'educació online en un escalafó inferior respecte la "veritable" educació: la presencial. Encara avui dia se sol confondre l'educació online amb una metodologia. Online no significa més que un canal o un entorn, com ho és una aula, i hi ha milers de metodologies aplicables en els dos entorns.
Com vaig apuntar en aquest article a La Vanguardia, l'educació online té valor en si mateixa. Dota l'estudiant de noves competències, principalment totes aquelles que afecten a la feina remot. Milions de treballadors en multinacionals (i empreses petites que venen producte internacionalment) treballen cada dia amb els que estan a milers de quilòmetres de distància. L'educació online pot ser individual o col·laborativa, i la col·laboració té un abast planetari, trencant tota barrera física de l'aula.
No obstant això, la pandèmia global que estem vivint ens torna a aquesta funció substitutiva original de l'educació a distància, la d'aquells que estaven malalts, a la presó, o que simplement no podien desplaçar-se a un centre educatiu presencial. Les universitats, col·legis o centres d'idiomes estan adoptant mesures d'urgència per oferir alternatives online als seus estudis presencials, de la mateixa manera que les empreses s'aboquen al teletreball. Però també aquesta situació és un clar exemple del valor intrínsec que té la formació online. Algú dubta que les persones que han estudiat online tenen avantatge davant aquesta nova situació?
He de dir que aquestes mesures d'urgència són possibles, encara que no fàcils. Els centres educatius presencials difícilment tenen una infraestructura i un personal de TI preparat per assumir una massiva formació online. I molts, sinó la majoria de professors estan molt allunyats de dominar les tècniques per treballar de manera no presencial.
Les universitats online (i les presencials que han donat els passos seriosos en les seves propostes en línia) porten dècades perfeccionant-se, formant a professors, tècnics i alumnes, desenvolupant noves metodologies docents que impliquen en molts casos un aprenentatge millor que en l'ensenyament presencial tradicional. Simuladors, pel·lícules, aprenentatge per rols, escenaris o projectes formen part de l'oferta existent.
Evidentment això no es pot aconseguir en una setmana. Però sí que és possible, com a mesura d'urgència, contractar o instal·lar una plataforma d'aprenentatge en un dia, contractar un sistema de comunicació síncrona amb compartició de pissarra, documents, i videoconferència. Sí que és possible fer una formació exprés als professors (o assistents si cal) per traslladar el que es faria a la classe presencial a una plataforma. Gairebé tots els centres estan fent aquest procés.
El coronavirus no serà l'última pandèmia global. Això provocarà canvis socials. I els centres educatius presencials prepararan les seves alternatives online per a abordar noves alarmes i suspensions de presència.
El coronavirus ens va relegant progressivament a casa nostra. No sabem el que durarà, però sí sabem que no serà l'última pandèmia global (no s'espera en breu la fi del món -espero-). Això provocarà canvis socials. Potser ens rentem més les mans, potser apreciem més aquests abraçades que ara no ens podem donar, potser ens anem abans a casa davant de noves pandèmies. I els centres educatius presencials prepararan les seves alternatives online per a abordar noves alarmes i suspensions de presència. Quan aquesta pandèmia estigui més controlada, els centres hauran de planificar amb el temps necessari i no amb la urgència actual, la seva alternativa a la presencialitat. Potser fins i tot les autoritats governamentals obliguin els centres a disposar d'aquesta alternativa, de la mateixa manera que estan obligats a complir normes de seguretat. I els centres, sens dubte, aprofitaran aquest nou coneixement, per a oferir programes directament online.
Mentrestant, l'educació online seguirà el seu camí de perfeccionament, millorarà el seguiment assistit detallat dels estudiants (fet en el que l'ensenyament únicament presencial no podrà competir), crearà nous continguts i mètodes que siguin motivadors i efectius en l'aprenentatge, i es generalitzarà com un canal on aprendre bé de manera similar, o bé de manera completament diferent.
Més informació: