Lluís Vicent
Director del Postgrau Online en Data Management
La pandèmia ha generalitzat l'ús de la tecnologia en l'educació. Això té dues conseqüències: la positiva és el coneixement que té molta gent sobre algunes eines tecnològiques, encara que poques i bàsicament síncrones; i la negativa és la mala imatge que ha projectat la formació remota d'emergència (el que s'ha fet generalment) sobre l'educació online. Són coses molt diferents.
Com apuntàvem, molts professionals han treballat en formació online durant dècades, havent assolit uns estàndards de qualitat tant o més dignes que la formació presencial.
La revolució educativa serà, més que probablement, una de les revolucions més impactants en les pròximes dues dècades. I l'ús de les dades, també ací, afectarà essencialment la manera d'aprendre i educar.
Quan una docent té a càrrec seu 25 alumnes durant tot un any té un coneixement molt profund sobre cadascun d'ells. I si té mitjans, temps, reconeixement i ganes, és capaç de personalitzar les tasques perquè cadascun d'ells puga evolucionar de manera òptima (i diferent dels altres) el seu procés d'aprenentatge. Açò, també ho poden fer les màquines utilitzant les dades dels alumnes, i si ho poden fer les màquines, ho podran fer per un nombre molt més elevat d'alumnes que la persona docent.
En el projecte sobre el sistema universitari espanyol del ministre Castells es marca un mínim d'un professor/a a temps complet per cada 25 alumnes. En canvi, per les universitats online es requereix un professor per cada 50 o 100 alumnes. Això és discutible perquè depén completament de la metodologia docent que es duga a terme tant en presencial com en online, però... si hi ha una captura, processament i anàlisi de dades adequat, l'ajut que les màquines ofereixen als professors justifiquen uns ràtios de professors/alumne inferiors.
Quan l'aprenentatge es desenvolupa sobre una plataforma tecnològica, els estudiants estan generant contínuament dades sobre el seu treball, accions i aprenentatge, que són automàticament capturades per la plataforma. Amb aquestes dades, la majoria d'organitzacions fan poca cosa (per ser generosos), però d'altres trauen informacions molt importants com ara:
No és ciència-ficció, ja l'any 2007 amb una anàlisi molt bàsica vam aconseguir, a mitjan curs, predir la nota final dels estudiants amb un error mitjà de 0,82 sobre 10.
Si a més, per exemple, agrupem els estudiants en funció de la seua probabilitat d'èxit o fracàs (ho fan les màquines automàticament) serem capaços d'oferir diferents eines, tasques, reunions, o qualsevol cosa que els puga ajudar a cada grup, i fins i tot les màquines podran donar aquests continguts automàticament.
Això provoca que l'anàlisi automàtica de dades, i per descomptat la intel·ligència artificial, permeta donar una formació personalitzada a un nombre molt gran d'estudiants.
El data revoluciona l'educació. Pràcticament tothom té assumit que cal formar-se durant tota la vida. La gent seguirà al llarg de la seua carrera programes formatius molt automatitzats que utilitzaran l'anàlisi de les dades per optimitzar el procés d'aprenentatge.
No desapareixerà la formació presencial. Serà igual d'essencial en l'educació preuniversitària, i també en la formació de grau, on la convivència i la vida universitària continuarà sent un valor molt preuat per a una gran majoria de gent. Però també en aquests nivells, el data ajudarà el professorat en totes les tasques on realment no calga una persona. El professorat se n'ha de deslliurar, de les tasques mecàniques, i centrar-se en la formació i l'evolució del seu alumnat.