"Si parlem amb informació d'oïdes, és pitjor que si no sabéssim res"

"Deixem que les dades ens parlin i prenguem-nos les dades amb una actitud naïf. El sentit crític ve després"

"Si parlem amb informació d'oïdes, és pitjor que si no sabéssim res". Aquesta frase és un bon resum de la sessió Data Management "Que parlin les dades", liderada pel professor Lluís Vicent, expert en data analytics i director del Postgrau en Data Management de la UPF Barcelona School of Management.

El professor ha desgranat en la conferència els avantatges de les persones que prenen decisions basades en dades en les organitzacions amb exemples de gran actualitat.

Vicent ha criticat que la frase "el que la gent vol" és un argument que els polítics fan servir molt sovint. En aquest sentit, ha afegit que històricament les empreses han pres decisions molts cops basant-se en rumors, intuïció, experiència o cultura. Ara bé, Amazon o Google prenen decisions amb aquestes eines o amb dades? "Està clar que el present i el futur és a les dades", ha afirmat.

La sessió ha estat estructurada en experiments en viu i la interacció amb els participants. El professor ha plantejat algunes preguntes com ara en quins països s'ha arribat a cotes més altes de letalitat amb la covid? Xina o el Canadà? Bèlgica o els Estats Units? Mèxic o Brasil? Iran o Països Baixos? Suècia o el Perú? La resposta és que els Estats amb més incidència són Canadà, Bèlgica, Mèxic, Països Baixos i Suècia.

La majoria de gent pensaria que els Estats Units o Brasil ho han fet pitjor, perquè tothom hem sentit a dir que Trump o Bolsonaro han fet una mala gestió de la pandèmia. Però no ens arriba l'anàlisi del detall de les dades. I aquestes ens donen aquestes respostes sorprenents.

"Si parlem amb informació d'oïdes, és pitjor que si no sabéssim res", ha afirmat l'expert. I això passa també a les empreses. I fa que es prenguin decisions errònies una rere de l'altra.

"Deixem que les dades ens parlin i prenguem-nos les dades amb una actitud naïf. El sentit crític ve després", ha afirmat l'expert.

Un altre aspecte molt important de les dades és la visualització. El professor ha posat un exemple clar sobre l'expansió del coronavirus i la seva expansió mundial.

La visualització de dades està experimentant una revolució en els darrers anys i qui domina aquestes eines són els millors comunicadors. Aquesta és una de les potencialitats que més es demanda avui dia en el món empresarial, segons l'expert.

Seguint amb la visió pràctica de la sessió, i centrant-se en la pandèmia de covid-19, el professor ha explicat les limitacions de les dades: "Ens podem fiar de les dades que rebem? Ha variat el nombre de test de cada país? Són comparables les dades de diferents països?". Abans de pensar que les dades estan falsejades, cal trobar el "discurs de les dades". A la pregunta de per què la covid afecta més Europa que Àfrica, els assistents han arribat a la conclusió que això és així perquè al vell continent habita una gran quantitat de gent gran, mentre que a l'Àfrica la població jove és majoria.

"Les dades ens han de parlar i ajudar a prendre decisions"

Decidir és molt més complicat del que pensem, no es tracta de mirar gràfiques i prendre decisions. Les dades són el passat, i podem preveure el futur, però podem no encertar. Incertesa futura, impactes col·laterals, hi pot haver molts aspectes que impacten en una decisió. Per això s'ha de treballar amb probabilitats i això deriva en teoria de jocs.

Finalment, el professor ha donat les cinc claus del data management per cloure la sessió: observar amb rigor, entendre, argumentar i comunicar, inferir, preveure i segmentar per, finalment, decidir.