Davant la pandèmia informativa, consum responsable

Carles Pont
Director del Màster en Comunicació Política i Institucional a la UPF Barcelona School of Management

-

Hi ha tres factors, molt relacionats entre si, que fan diferent l'emergència de la Covid-19: la globalització, l'acceleració i la sobreabundància informativa, afligida sovint per notícies falses.

La crisi del coronavirus ha plantejat un repte sanitari, polític, social i econòmic colossal. Les persones que hem viscut aquesta experiència la recordarem la resta de les nostres vides. La humanitat ha passat crisis semblants, fins i tot pitjors. No obstant això, hi ha tres factors, molt relacionats entre si, que fan diferent l'emergència de la Covid-19: la globalització, l'acceleració i la sobreabundància informativa, afligida sovint per notícies falses.

Pel que fa a la globalització, aquesta crisi ens torna a recordar el paradigma de la societat de el risc, descrit pel sociòleg alemany Ulrich Beck. Segons Beck, la globalització incrementa tant el coneixement públic del risc percebut com el desconeixement científic del risc real. Això vol dir que mentre els ciutadans reben quantitat ingent d'informació i es creuen coneixedors dels fets, l'Estat, i sobretot, la ciència, té encara poques certeses sobre el risc real de la crisi.

La divulgació immediata d'informació ens connecta amb la segona part de la tríada diferenciadora de la crisi de la Covid-19 respecte a altres emergències anteriors: l'acceleració. Les aplicacions de missatgeria instantània (WhatsApp, Telegram ...), i els social media (Twitter, Facebook o Instagram ...) permeten la transmissió de notícies per diferents canals i formats de l'emergència sanitària global en qüestió de segons. Una divulgació accelerada que ha generat un aclaparador flux informatiu difícilment contrastable. I aquesta manca de comprovació enllaça amb l'últim ingredient singular d'aquesta crisi: la informació falsa (fake news).

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que la crisi del Coronavirus està acompanyada d'una sobreabundància d'informació, molta imprecisa o directament falsa, fins al punt que l'OMS l'ha batejat com una infodemia.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que la crisi del Coronavirus està acompanyada d'una sobreabundància d'informació, molta imprecisa, o directament falsa, fins al punt que l'OMS l'ha batejat com una infodemia. Per la seva banda, l'European External Action Service (EEAS) ha identificat diferents fake news: a) El virus és una arma biològica de la Xina, dels Estats Units o, fins i tot, de Rússia (amb l'objectiu de destruir la UE i l'OTAN); b) La Covid-19 està vinculada a Wuhan com camp de proves de la telefonia 5G; c) El Coronavirus ha estat causat per migrants que arriben a la Unió Europea; d) La pandèmia és un engany; no existeix. Aquestes són només algunes de les notícies propagades, però la quantitat de rumors és ingent.

La principal lliçó que ens ha deixat aquesta crisi, pel que fa a la comunicació, és que la informació de qualitat és extraordinàriament valuosa per als sistemes democràtics. La ciutadania davant de riscos significatius com la pandèmia de la Covid-19 vol ser atesa. És a dir, vol que se li faciliti el pes de decisions tan simples com si es pot, o no, sortir de casa; si ha de comprar cert menjar; o si és segur fer servir determinats mitjans de transport... Aquest procés de racionalització, segons es desprèn de múltiples i celebrades investigacions en l'àmbit de la comunicació de crisi, obliga els governs, però també als mitjans de comunicació, a extreure interpretacions i fonts diverses d'informació. Per tant, la responsabilitat dels mitjans de comunicació davant d'aquestes situacions de grans crisis ja no només és informar amb rigor, sinó també combatre les notícies inexactes.

El consum de notícies en moments d'emergències es dispara. La crisi de la Covid-19, com altres tantes crisis, ha mostrat que els ciutadans confien en els mitjans tradicionals o legacy media.

La crisi de la Covid-19, com altres tantes crisis, ha mostrat que els ciutadans confien en els mitjans tradicionals o legacy media. Les dades d'audiència demostren que han tingut gran seguiment, especialment els canals de televisió. Se sabia, a partir de múltiples investigacions sobre crisi esdevingudes els últims anys, que el consum de notícies en moments d'emergències es dispara. Allò nou de la crisi actual és que els graus de confiança en els mitjans tradicionals sembla haver augmentat. Davant d'aquesta conclusió, aquests mitjans haurien de prendre bona nota de l'oportunitat que ofereix la Covid-19 i aprofundir en la comprovació, el contrast i, si s'escau, el desmentit de determinades informacions mitjançant el fact-checking. La ciutadania ho reclama.

Els periodistes tenen l'oportunitat evitar l'alarma social; de defugir la politització de la informació i de facilitar la cooperació i els espais de debat. Però només amb millor periodisme no n'hi ha prou per acabar amb la desinformació.

Una dieta mediàtica saludable

Els ciutadans són també responsables de la difusió d'informació poc fiable. Sovint rebem, per múltiples canals, notícies de font desconeguda i, sense grairebé llegir-les, les compartim amb els nostres contactes amb alarmant rapidesa. Aquest acte també contribueix en gran manera a la propagació de la informació poc exacta. Per tant, la primera recomanació és desconfiar de les informacions sense font o origen conegut.

Per evitar una sobreexposició informativa davant crisi com la de la Covid-19 és aconsellable informar-se fent un ús racional i limitat de les xarxes socials i, especialment, de les aplicacions de missatgeria instantània. És preferible buscar un conjunt de mitjans de comunicació de confiança, públics o privats, però amb varietat ideològica i múltiples fonts. I, finalment, mantenir certa dieta d'informació. És a dir, no abusar de la connexió permanent, sinó accedir a les notícies, sigui per plataformes, missatgeria o mitjans convencionals, no més de quatre vegades al dia. Més o menys les vegades que ingerim aliments.

La pandèmia informativa ha demostrat la vigència i la necessitat del bon periodisme, però també trasllada a la ciutadania la responsabilitat d'estar ben documentada diàriament per exigir més i millor als seus líders polítics. Informar-se adequadament no és fàcil, requereix constància i determinació, igual que la necessita qui vol mantenir una bona dieta. La qualitat d'un sistema democràtic depèn de la professionalitat dels seus mitjans de comunicació, però també de l'compromís crític dels ciutadans i del consum responsable de notícies.