Quin efecte pot tenir la imposició reguladora a DeFi?

Luz Parrondo
Directora del dept. de Finances, Comptabilitat i Control

"Si Bitcoin va demostrar que és possible una reserva de valor digital global, enguany Ethereum ha demostrat que tot un ecosistema financer descentralitzat (DeFi) és inevitable". Amb aquestes paraules, comença l'informe DeFi del quart trimestre de 2020 de Consensys sobre l'ecosistema DeFi basat en Ethereum. En l'article anterior definim DeFi i aportem alguns exemples per a facilitar la seva comprensió. Una de les principals aplicacions d'aquesta nova praxi financera, a més de la descentralització, és la de crear liquiditat de forma més eficient i econòmica. En principi, la menor regulació de l'entorn DeFi en comparació a les estructures tradicionals li proporcionen un gran avantatge competitiu. Però la necessitat de regulació és òbvia i la seva implementació qüestiona la capacitat descentralitzadora (i fins i tot l'eficiència) d'aquesta revolució financera.

Al juny de 2019, l'autoritat reguladora global Grup d'Acció Financera Internacional (GAFI) va actualitzar la seva guia per a tractar els Proveïdors de Serveis d'Actius Virtuals (VASP) de la mateixa manera que les Institucions Financeres (IF) tradicionals. Des de llavors, els reguladors nacionals de tot el món han estat adaptant els seus codis legals a aquesta nova directiva. En concret això significa que, en moltes jurisdiccions, els proveïdors de serveis cripto, per exemple els exchangers o els custodis de wallets, estan ja subjectes a les mateixes regles que les IF convencionals pel que fa a al blanquejament de diners (AML), el finançament contra el terrorisme (CTF) i als protocols i requisits de “conèixer al seu client” (KYC).

La descentralització i la desintermediació són les pedres angulars de DeFi, i si no existeix intermediari, a qui es regula?

Inicialment el compliment d'AML o KYC pot suggerir una reducció significativa de l'avantatge comparatiu que DeFi té respecte a les estructures tradicionals. D'altra banda, el mantenir-se dins dels marges legals atreu clients institucionals o corporatius per als quals el compliment de les regulacions és indispensable. I aquests requeriments no necessàriament han de traduir-se en una centralització. Una plataforma o aplicació DeFi pot facilitar les transaccions financeres descentralitzades, al mateix temps que protegeix l'accés a la plataforma als usuaris la identitat dels quals ha estat verificada. Per exemple, amb la innovadora tecnologia KYC com KYC-Chain, les dades d'identificació personal no necessiten ser transferides o emmagatzemades per una plataforma DeFi. KYC-Chain pot realitzar verificacions KYC de tots els clients potencials sense que les seves dades es registrin en la base de dades del proveïdor DeFi. El problema no és tant de tècnic, sinó legal i ideològic. La descentralització i la desintermediació són les pedres angulars de DeFi, i si no existeix intermediari, a qui es regula?

Aquesta imposició genera importants desafiaments ideològics que posen en perill la viabilitat del procés descentralitzador iniciat en 2008 amb l'aparició de blockhain.

GAFI, i els règims reguladors als quals informa, consideren que les transaccions i les activitats financeres anònimes són particularment perilloses i estan obertes a l'explotació per part dels delinqüents. Com a tal, GAFI ha deixat clar que molt probablement començarà a tractar les aplicacions i plataformes DeFi com un VASP, és a dir com un proveïdor de serveis. I en aquesta obstinació, l'autoritat reguladora no sembla disposada a considerar la tecnologia, o el programari subjacent, com el VASP per se, sinó que buscarà als propietaris i/o usuaris del protocol perquè instrueixin els processos AML/KYC i figurin com a responsables davant possibles sancions reguladores. Aquesta imposició genera importants desafiaments ideològics que posen en perill la viabilitat del procés descentralitzador iniciat el 2008 amb l'aparició de blockhain.

Potser aquest procés pot resultar en la creació de dos ecosistemes paral·lels: un regulat i transparent i un altre no regulat i més anònim. En aquest cas, resulta difícil imaginar-se el segon ecosistema com el predominant, possiblement quedaria reduït a operacions marginals i sectors nínxol. El que sí que és evident és que ens enfrontem al repte de “regular la descentralització” i espero que estiguem a l'altura.