Desenvolupament sostenible i economia circular: el paper de les institucions en el consum circular

Llorenç Bagur
Professor de la UPF-BSM
Jordi Perramon
Professor de la UPF-BSM

No només els individus han pres consciència de que han d'actuar, sinó que també, és cada vegada més gran la consciència mediambiental d'institucions públiques i empreses. La transició d'una economia lineal a una economia circular és un veritable desafiament per tal d'aconseguir la sostenibilitat a llarg termini.

Esdeveniments recents han posat de manifest la vulnerabilitat de l'actual model lineal de consum i la impossibilitat de mantenir-lo en el temps i a llarg termini. Les causes són per tots conegudes i mil cops al dia presents en els mitjans de comunicació: manca de recursos, canvi climàtic, pandèmies o desigualtat són paraules que desgraciadament han passat a formar part del nostre vocabulari habitual. Aquest fet, sens dubte, ha impactat en les persones i ens ha fet prendre consciència de la gravetat del problema que ens afecta. En aquest sentit, els consumidors són cada vegada més conscients que el que consumeixen impacta en el medi ambient i en els recursos disponibles. És un fet demostrat per diferents estudis que, a igualtat de preu, els consumidors prefereixen comprar els productes i serveis considerats més sostenibles. Fins i tot, estudis molt recents, proven l'existència d'un nombre cada vegada més gran de consumidors que prefereixen productes sostenibles fins i tot quan el seu preu és més alt. Es sol argumentar que aquest sobrecost és àmpliament compensat per la sensació positiva de percebre certs beneficis intangibles, com la cura del planeta i millores en la salut o el benestar global.

No només els individus han pres consciència de que han d'actuar, sinó que també, és cada vegada més gran la consciència mediambiental d'institucions públiques i empreses. La transició d'una economia lineal a una economia circular és un veritable desafiament per tal d'aconseguir la sostenibilitat a llarg termini. La promoció institucional s'hauria de convertir en un dels principals catalitzadors i impactar positivament tant el consum circular com en la competitivitat de les empreses que apostin per la producció circular. L'acceptació global de l'economia circular és clau per aconseguir una transformació real del consum cap a un model de producció més sostenible.

Per aprofundir en la manera més efectiva de fomentar el consum i la producció circular per part de les institucions i, amb el suport i finançament del Ministerio de Economia y Hacienda[1], es va realitzar un exhaustiu estudi recentment publicat a la revista Business Strategy & the Environment[2]. L'article es basa en una enquesta de la qual es van obtenir 1.281 respostes a nivell d'Unió Europea (UE), incloent tots els agents implicats en la cadena de valor de l'economia circular (consumidors, empreses, sector públic, centres de recerca i universitats , gremis, etc ...).

Les conclusions generals de l'estudi mostren que les iniciatives "suaus" per impulsar l'economia circular (accions de promoció / informació) preses per la UE incrementen tant el consum sostenible com la competitivitat dels agents implicats, mentre que les iniciatives "dures" (legislar sobre Economia circular) només influeixen en un major consum circular però no es demostra que millorin la competitivitat de les organitzacions que aposten per la producció circular.

S'aprecia una gran diferència al comparar els resultats obtinguts de l'ús de polítiques legislatives (com regular sobre la selecció de materials i el disseny del producte, allargar la vida del producte via incentius o prendre mesures adreçades a condicionar la contractació pública subjecta a criteris de sostenibilitat) enfront dels que es van obtenir amb l'utilització d'iniciatives "suaus", més de tipus promocional i no obligatoris (és a dir, proporcionar més informació rellevant sobre economia circular als consumidors, assegurant la claredat, credibilitat, i rellevància de la informació, protegir consumidors d'informació falsa i enganyosa referent a això, organitzar campanyes de sensibilització a tota la UE per promoure l'economia circular, o encoratjar reducció de residus). En aquest sentit, sembla més efectiu a nivell general, fer pedagogia i explicar les bondats del consum sostenible a més dels seus efectes positius que prendre mesures més de tipus imperatiu. No obstant això, si analitzem per segments, agent a agent, la percepció de les diferents parts interessades és molt heterogènia. Crida l'atenció que no totes les iniciatives impacten per igual en els diferents agents, arribant en alguns casos a ser contraproduents per a cert tipus d'agents. Sembla clar doncs que les institucions han de guiar, de manera adequada i diferenciada, els seus esforços per promoure l'economia circular i el desenvolupament sostenible, en funció de la part interessada a la qual es dirigeixen.

Polítiques de promoció i legislatives perfectament diferenciades i adaptades a les percepcions del públic objectiu podrien millorar notablement els resultats d'una política única de promoció del consum i producció circular.

Notes:

Per a veure l'estudi complert consultar:

Alonso‐Almeida, M. D. M., Rodríguez‐Antón, J. M., Bagur‐Femenías, L., & Perramon, J. Sustainable development and circular economy: The role of institutional promotion on circular consumption and market competitiveness from a multistakeholder engagement approach. Business Strategy and the Environment.