Deute a Espanya: plou sobre mullat

Gemma Cid
Coordinadora acadèmica i professora de l'àrea de Finances a la UPF Barcelona School of Management

Fa una mica més d'un any que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la pandèmia per covid-19. A partir d'aquí, tots els confinaments i altres mesures de restricció de moviments i interacció social van començar a fer osca en les economies de tot el món. Empreses no essencials parades, prohibició de viatges i milers de persones sense poder treballar, han portat tots els Estats a un enorme augment de la despesa pública.

Tot això ha fet que es disparin els dèficits públics i també el volum de deute a uns nivells sense precedents. I encara hi ha previsió que continuïn augmentant, doncs el contrari que en crisis precedents, hi ha un total acord en què els Estats han de fer costat a les seves economies fins que es consolidi una recuperació sostinguda.

Segurament, els principals motius per a aquest canvi de criteri són dos. En primer lloc, que la crisi econòmica té el seu origen en una causa no econòmica sinó sanitària, així que les institucions que avui permeten un important endeutament esperen que quan s'acabi la crisi sanitària, les economies es recuperaran a gran velocitat.

I en segon lloc, en aquesta crisi s'han vist afectats tots els països per igual, independentment de la seva situació econòmica prèvia. I afegiria que, potser per primera vegada, s'ha pres una certa consciència que aquesta crisi, la sanitària, han de superar-la també tots els països, perquè no hi ha possibilitat de contenir-la mentre hi hagi països afectats. Encara que només una certa consciència, perquè amb la distribució desigual de les vacunes es torna a veure que, encara que conscients que tots els països han de superar la pandèmia, cada país o zona lluita per ser els primers a superar-la i reactivar la seva economia.

Relaxació a Europa

Vegem ara com s'està traduint a Europa aquesta relaxació respecte a l'endeutament de les seves economies:

El Banc Central Europeu (BCE) estima que el dèficit en la Zona Euro es va situar en el 7,2% del PIB en 2020, aquest és un dèficit enorme i impensable abans de la crisi (en 2019 el dèficit havia estat del 0,6% sobre el PIB). Recordem que a la Unió Europea (UE), si un estat membre supera el 3% de dèficit sobre PIB entra en un Protocol de dèficit excessiu per a corregir-lo, ara congelat per la crisi.

Per a 2021, el BCE estima que el dèficit serà del 6,1%, i en 2022 del 2,4%. Tot això portarà a una ràtio de deute sobre el PIB de fins al 95% per a 2023. De nou, un valor enorme per als estàndards de la UE, la referència màxima de la qual és del 60% per a aquest percentatge.

"El BCE creu que els països han de continuar endeutant-se per a protegir les seves economies, encara que quan se superi la crisi els nivells de deute hauran de reconduir-se"

Malgrat tot això, avui el BCE creu que els països han de continuar endeutant-se per a protegir les seves economies, encara que quan se superi la crisi els nivells de deute hauran de reconduir-se. I indica que els fons Next Generation EU (NG) hauran de tenir un paper decisiu en la recuperació, encara que adverteix que això només serà possible si aquests fons es destinen a una despesa productiva.

Finalment, cal dir que no són només els missatges que les diferents institucions econòmiques fan arribar, o la congelació de procediments de control de dèficit o deute el que està ajudant als diferents països. Per descomptat, el que està permetent que els estats europeus puguin endeutar-se sense límit és la participació activa del BCE, mantenint uns tipus d'interès per sota de zero, i comprant tot el deute que els països emetin mitjançant programes de compra de deute que es van augmentant quan així es precisa.

Més deute a Espanya

I finalment, quina és la situació a Espanya?

El principal problema d'Espanya és que el nivell de deute previ a la crisi ja era enorme, per la qual cosa ja estava immersa en una crisi de deute abans de començar la pandèmia el 2020. En efecte, després de la crisi de deute del 2012, s'havia disminuït el nivell de deute sobre el PIB per sota del 100%, que ja és una xifra enorme, però l'any passat, va tornar a augmentar al 117%.

Encara que en realitat aquesta xifra ha passat del 117% al 120% en un sol dia, quan el dimarts passat l'Eurostat va indicar a Espanya que havia d'incorporar la SAREB (Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària) dins del perímetre dels comptes públics. És a dir, el deute de la SAREB ha passat finalment a ser deute públic de manera plena, incorporant de cop 35.000 milions de deute més.

"La crisi sanitària passarà. Però la crisi de deute, que no havíem solucionat, tindrà una difícil solució"

Plou sobre mullat en la situació del deute públic espanyol, desbocat ja al 120% del PIB i amb intenció de continuar augmentant fins que la crisi sanitària finalitzi.

Quan això ocorri, el BCE anirà progressivament retirant el seu suport, i segurament les renovacions de deute en els pròxims anys hauran de realitzar-se a tipus d'interès superiors, la qual cosa farà a Espanya haver de dotar un pressupost encara major per al pagament d'interessos en el futur.

La crisi sanitària passarà. Però la crisi de deute, que no havíem solucionat, tindrà una difícil solució.