Les llibreries del present i les seves preguntes sobre el futur
9 Noviembre - 2021
Jorge Carrión, director del Màster en Creació Literària
Ara qelebrem el dia de les llibreries mentre la pandèmia comença a diluir-se en l'atmosfera vírica, tal vegada és el moment de pensar de debò sobre què va passar amb elles al març de l'any passat. La meva sensació és que les llibreries van reaccionar com bonament van poder, van treballar a preu fet i es van salvar gràcies tant a aquest esforç com a aliats obvis i altres d'inesperats. Durant el confinament vam entendre que necessitàvem companyia física i no sols virtual en l'àmbit de la llar. Els llibres van ser llavors tan importants com les mascotes, les plantes o la cuina. La història de la literatura, a més, va deixar clar en qüestió de setmanes que els catàlegs audiovisuals acaben per esgotar-se, mentre que les lectures són potencialment infinites. Però la veritat és que, més enllà de les hores extra i aquestes ajudes brindades pel context, la psicologia o la tradició, moltes llibreries no estaven preparades per a una crisi com la que van viure.
Les llibreries van jugar-se la seva supervivència quan ja era obvi que cap negoci o projecte cultural podia ignorar la necessitat d'un entorn i unes eines digitals.
En aquells moments tan difícils es va evidenciar que les llibreries són per naturalesa reactives. En general, saben reaccionar. Són resilients, però també afortunades. Tal vegada és ja hora de canviar aquesta lògica i que les llibreries comencin a ser més propositives que reactives. Al març de 2020 encara hi havia moltes llibreries que no tenien un bon lloc web i, per tant, no podien vendre a través d'ell; ni unes xarxes socials pixelades que acompanyessin i potenciessin a les personals. Es van jugar la seva supervivència quan ja era obvi que cap negoci o projecte cultural podia ignorar la necessitat d'un entorn i unes eines digitals.
La pandèmia ha accelerat la digitalització del món i la post-pandèmia –segons sembla– apuntalarà la convivència del teletreball, l'educació a distància, el comerç electrònic i les relacions virtuals amb les experiències laborals, educatives, comercials i emocionals de cos present, sensorials i físiques. Al mateix temps que ens acostumàvem a Zoom, Teams, WhatsApp o Tinder, trobàvem tremendament a faltar el contacte, la presència. Això vol dir que el llibre continuarà coexistint amb la pantalla. És una gran notícia per a les llibreries, que surten reforçades d'aquesta experiència d'altra banda traumàtica. Però no hi ha dubte que no poden continuar confiant en la tradició i en la sort si volen arribar vives al segle XXII.
És possible l'existència d'un gran metavers de la cultura, que segueixi el model de Wikipedia i no el de Facebook?
Tot apunta al fet que durant aquesta tercera dècada del segle s'imposaran la internet de les coses i els metaversos de la realitat augmentada i virtual. Les marques i empreses del planeta estan adaptant-se al nou imperatiu de la sostenibilitat. El futur ja és en part present: és molt probable que els dos eixos principals de les pròximes dècades siguin la consciència del canvi climàtic i la intel·ligència artificial. I que, entre les majors preocupacions de tots i cadascun de nosaltres, estigui la solitud.
Com estan posicionant-se les llibreries davant aquest horitzó cada vegada més real i imminent? Quines són les seves propostes? Com repercuteixen les discussions i els acords de la European and International Booksellers Federation en les nostres llibreries de proximitat? Estan arribant els llibreters a acords amb desenvolupadors de tecnologia i centres de recerca per a avançar-se als pròxims moviments d'Amazon? És possible l'existència d'un gran metavers de la cultura, que segueixi el model de Wikipedia i no el de Facebook? Seguiran les llibreries reaccionant a cada nou desafiament quan potser ja és massa tarda? O, per contra, seran propositives i realment contemporànies? Quines preguntes s'estan formulant les llibreries en aquest dia de les llibreries de 2021? Com poden convertir-se en preguntes que ens formulem tots, per a arribar a respostes col·lectives?
