No hi ha qualitat educativa sense equitat de gènere

Ester Oliveras Sobrevias
Directora del Postgrau en Gestió de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC)

-

Les universitats reprodueixen els mateixos patrons i estereotips de la societat: més dones en posicions de gestió o amb encàrrecs que comporten coordinació i homes en posicions de visibilitat

Des de fora, l'educació superior pot semblar un espai privilegiat i avançat on es construeix coneixement i es discuteix sobre els avenços científics més importants. Un espai on s'apliquen les normes de manera exemplar i on només s'accepten les millors pràctiques. En alguns aspectes potser és així, però no en temes d'igualtat de gènere, arribant a generar-se importants resistències. És l'elefant a l'habitació sobre el qual s'està d'acord en el discurs de portes enfora, però que dins pot ser considerat secundari i, fins i tot, molest.

Les universitats reprodueixen els mateixos patrons i estereotips de la societat: segregació horitzontal i vertical de responsabilitats. Més dones en posicions de gestió o amb encàrrecs que comporten coordinació i homes en posicions de visibilitat, a més d'una clara infrarepresentació de dones en les categories més altes de la carrera acadèmica. Això no importaria massa si, com a mínim, els graduats i graduades sortissin amb el coneixement necessari per poder identificar i corregir les desigualtats polítiques, econòmiques i laborals que actualment estan presents a la societat. Com poden eliminar-se la violència de gènere, la discriminació o la bretxa salarial si a les mateixes institucions no s'ensenyen aquests aspectes? L'educació superior pot estar essent còmplice de la perpetuació de les desigualtats de gènere.

Una institució educativa que es vulgui vanagloriar d'avançar en equitat ha d'incorporar la perspectiva de gènere en la seva docència i posar en ordre la mateixa casa.

Incorporar la perspectiva de gènere a la Universitat

Incorporar la perspectiva de gènere consisteix a posar-se unes "ulleres liles" per poder veure, explicar i entendre el món des d'una altra mirada: la femenina.

Al llarg de la història, les dones han patit una doble exclusió: com a persones subjectes d'estudi i com a persones capaces de generar coneixement. Per exemple, les aturades cardíaques es manifesten de manera diferent en homes i en dones. Durant anys, moltes dones van morir perquè el personal sanitari no era coneixedor d'aquestes diferències i només es diagnosticaven segons el patró masculí. Per a la segona exclusió, proposo un experiment: quan mirin la televisió o llegeixin un diari, comptin el nombre d'experts i expertes; o preguntin a algun estudiant quantes dones autores ha estudiat i, després, a quants homes.

Proposo un experiment: quan mirin la televisió o llegeixin el diari, comptin el nombre d'experts i expertes; o preguntin a algun estudiant quantes dones autores ha estudiat i, després, a quants homes

Perquè la perspectiva de gènere es consideri incorporada a les aules, han d'observar-se tres aspectes: continguts, metodologia i referents (C-M-R).

• Els continguts de les assignatures han de fer referència a diferències de gènere, si és pertinent. En aquest punt cal fer una reflexió profunda, ja que la resposta immediata del professorat acostuma a ser "a la meva assignatura no és pertinent". En realitat, hi ha moltes assignatures en les quals sí que ho és, però requereix un procés de reflexió i un esforç d'obertura de mires per poder identificar-ho. De ben segur que el professorat que explicava com diagnosticar un infart mai no va posar-ho en qüestió, com tampoc es va qüestionar quan es realitzava la investigació sobre el tema o es redactaven els protocols de diagnòstic.
  
  
• La metodologia docent és molt rica en pràctiques inclusives. Per exemple, les dones tendeixen a intervenir menys en grups grans. Si el professorat n'és conscient, pot utilitzar tècniques per convidar-les a participar o començar la discussió en grups reduïts. Per descomptat, el professorat ha d'evitar comentaris sexistes o posar exemples que contribueixin a la reproducció d'estereotips com "el directiu i la secretària" o "el metge i la infermera". També pot ser revelador un exercici d'"autoobservació" pel que fa al temps d'atenció i el tipus de resposta que es dóna a estudiants homes i a dones. Tots els estudis apunten que els homes reben sempre més temps d'atenció i de més qualitat en tots els nivells educatius.
  
  
• Respecte als referents, convé exposar l'alumnat a una diversitat de fonts bibliogràfiques d'homes i dones. També a rebre lliçons de professors i professores de diferents categories, trencant l'estereotip i la creença que el coneixement en majúscules viu i habita, principalment, en els cossos masculins. Segur que existeixen àmbits de coneixement en els quals no es pot trobar cap dona autora. En aquest cas, pot ser una bona reflexió per a l'alumnat intentar respondre per què no hi ha cap dona en aquella àrea. Una mica d'investigació pot treure a la llum, entre altres, dones que treballaven a l'ombra dels premis Nobel, però que no podien firmar els articles.

La reputació de les institucions no es pot permetre un relleu generacional acadèmic que no generi paritat a totes les seves categories. Cal afrontar la incomoditat que genera el tema, tallar amb les pràctiques discriminatòries i derogar l'Old-Boys Club acadèmic

Per últim, la reputació de les institucions educatives no es pot permetre un pròxim relleu generacional acadèmic que no completi certa paritat en totes les seves categories acadèmiques. Cal afrontar la incomoditat que genera el tema, tallar amb les pràctiques discriminatòries informals i derogar l'Old Boys Club acadèmic. En temes d'igualtat, només el convenciment des de la direcció tindrà la capacitat suficient per marcar la diferència: creant institucions inclusives, capaces de generar i transmetre coneixement i que tingui en compte les diferències biològiques, socials i econòmiques generades pels nostres cossos i la construcció social que se'n deriva. Només així podrem afirmar que tenim una educació de qualitat.