El futur del treball: creació i extracció de riquesa a l'economia digital

Salvador Estapé
Professor de la UPF Barcelona School of Management
Vicedegà de professorat

Qui són els creadors de riquesa en l'actual sistema capitalista modern? Qui es beneficia de la creació de l'activitat econòmica productiva en general i per què alguns dels beneficiaris reben recompenses tan grans?

El creixement de la desocupació a curt termini pels efectes de la crisi són preocupants. Però la possibilitat a llarg termini d'una destrucció massiva de llocs de treball per la substitució de treballadors humans per màquines d'intel·ligència artificial (IA), també ens hauria de preocupar.

A l'article anterior us parlava de l'obra Radical Markets i de les seves propostes trencadores, sense concretar cap d'elles. En aquest article n'esmentaré una, a saber: les dades com a treball^[1]. Abans, però, m'agradaria fer referencia a una obra recent d'una autora crítica amb la corrent principal de l'economia i que ha reivindicat un paper més actiu de l'Estat: Mariana Mazzucato. L'autora en el seu darrer llibre repassa l'història del concepte de valor en el pensament econòmic. A través d'aquest recorregut es qüestiona el que ens han explicat fins ara sobre qui són els creadors de riquesa en l'actual sistema capitalista modern^[2]. L'autora es pregunta no només qui crea, sinó també qui es beneficia de la creació de l'activitat econòmica productiva en general i per què alguns dels beneficiaris reben recompenses tan grans.

Fixem-nos en el cas de l'economia digital. Internet forma part de la nostra vida quotidiana, i amb el confinament ha esdevingut quasi bé imprescindible: utilitzem els cercadors per buscar informació, ens connectem a xarxes socials, comprem online, veiem pel·lícules i series en streaming. Aquest "economia de plataforma" és la forma en què es produeixen, es comparteixen i es lliuren els béns i serveis. Una forma, se'ns diu, més horitzontal en la qual els consumidors interactuen entre si, i amb una menor intermediació de les velles institucions. En aquestes economia de plataforma es donen el que el economistes anomenen "efectes de xarxa". Es dir, els efectes que es produeixen quan una empresa estableix un lideratge en un mercat, i el seu domini augmenta i es perpetua gairebé automàticament. Una xarxa social es torna més valuosa per al seu propietari si s'uneixen més persones. Com més gran és la xarxa, més forta serà la posició de l'empresa. És allò de "tot pel guanyador".

Les grans companyies de l'economia digital, aprofitant la seva posició dominant de mercat, imposen les seves condicions als usuaris i a les empreses clients. Els forts efectes de xarxa els hi confereixen un posició gairebé de monopoli.

Mazzucato ens alerta que els efectes de xarxa estan centralitzant cada vegada més internet. Les grans companyies de l'economia digital, aprofitant la seva posició dominant de mercat, imposen les seves condicions als usuaris i a les empreses clients. Els forts efectes de xarxa els hi confereixen un posició gairebé de monopoli. A més, aquestes empreses no s'enfronten a un mercat tradicional. Operen en "mercats bilaterals", actuant tant de del costat de l'oferta com des de la demanda de mercat, com també des de l'eix que connecta els dos costats. A mesura que augmenta el nombre d'usuaris d'un costat (per exemple, mitjançant la utilització d'un cercador), també s'incrementen els clics als anuncis i la informació sobre el comportament dels consumidors, disparant la rendibilitat a l'altra banda del mercat. A Google i Facebook els hi va bé no cobrar res als seus usuaris: necessiten molts usuaris per fer més atractiu el producte que venen a les empreses de l'altre costat del mercat.

Google no proporciona serveis als seus usuaris de forma gratuïta. Són els usuaris els que aporten a Google els inputs necessaris per al seu procés de producció: les seves dades personals. El gruix dels beneficis de Google procedeix de la venda d'espais publicitaris i de les nostres dades. Si alguna cosa és gratis online, tu no ets el consumidor, ets el producte. Els models de negoci de Facebook i Google es basen en la mercantilització de dades personals, transformen les nostres amistats, interessos, creences i preferències en productes vendibles. D'aquesta manera el mercat arriba a àrees de la nostra vida que prèviament estaven fora del seu abast.

Mazzucato analitza el sector de l'economia digital però no entra a fons en les propostes. En canvi, Posner i Glen Weyl en fan alguna de "radical"^[3]. En efecte, com ja hem assenyalat, les empreses al capdavant de l'economia digital exploten gratuïtament el rastre de dades que tots anem deixant a la xarxa: la nostra feina, com a productors de dades, és el combustible de l'economia digital. La gratuïtat de la nostra feina és l'enorme font de beneficis d'aquests empreses. Com indiquen els autors del llibre, el que paga Facebook als seus programadors anualment suposa tan sols un 1% del valor de l'empresa. La resta de la feina la proporcionem nosaltres gratis. En canvi, per a una empresa tradicional com Walmart el cost dels salaris suposa el 40% del seu valor. Poser i Glen Weyl posen en evidencia com la feina de la gent com a productors de dades no s'està utilitzant de manera justa ni s'està pagant com correspondria. Això vol dir que l'economia digital està molt lluny d'on hauria d'estar, els ingressos que genera no es reparteixen entre la gent. Quan precisament es dona el cas que els humans som més necessaris que mai en l'economia digital. El perill està si aquest model s'estén a la resta de sectors de l'economia: podem anar cap a un món en el qual la participació dels ingressos que va a la força de treball es redueixi de manera dramàtica, passant del 70% actual a un 20-30%.

La IA no es limita a fer als humans més productius, més aviat contempla la possibilitat de substituir completament els humans en un ampli ventall de tasques sense oferir-ne simultàniament alternatives. Ara bé, si considerem que la IA ha estat entrenada amb dades humanes i aprenen d'aquets i, per tant, no té perquè ser el substitut de la força de treball, aleshores, la IA pot oferir un paper clau per al treball humà ordinari com a subministrador de dades.

Si la IA acabés automatitzant gran part de l'economia, el treball de dades podria ser en el futur un font molt important d'ingressos.

En definitiva, imaginem-nos que internet comencés a pagar-nos per les nostres dades. Aleshores el treball de dades podria ser una font important dels nostres ingressos. Si la IA acabés automatitzant gran part de l'economia, el treball de dades podria ser en el futur un font molt important d'ingressos. Més enllà de pagar a la gent per les seves dades també podria canviar la manera d'entendre l'economia digital. En comptes de sentir-nos com a consumidors passius dels serveis que ofereix Internet, els usuaris podrien esdevenir productors actius participes de la creació de valor.

Referències