La mediació acceleraria un pacte postelectoral

Maria Munné
Pere Notó
Codirectors del Màster en Mediació Professional
 

-

L'actual legislatura necessita un diàleg obert i ben estructurat per assolir un govern sòlid davant una situació econòmica catastròfica

No tenim cap tradició de mediació política a Catalunya. La cultura del pacte i de la coalició ens és estranya. Tot i que hem tingut diversos governs de la Generalitat que han estat coalicions, les dificultats per a l'entesa dels partits polítics són evidents.

Després de les eleccions d'aquest 14 de febrer, en un escenari tan repartit com el que ha quedat, s'obre un espai per a les negociacions polítiques per tal de constituir un nou govern que permeti l'exercici de la governança.

L'actual legislatura necessita un diàleg obert i ben estructurat per assolir un govern sòlid davant una situació econòmica catastròfica durant i després de la pandèmia. Aquest moment no hauria d'estar regit per l'ús de la negociació de suma zero, ni la negació o la dissociació de les dificultats reals dels conflictes existents. No s'han d'aïllar les emocions que corresponen al conflicte, ni racionalitzar l'acceptació simplista dels termes de la negociació.

La importància de la contradicció

Com ens dirà el pare de l'Educació per a la Pau, Johan Galtung, en la resolució del conflicte entre parts confrontades que han d'arribar a objectius comuns, l'element clau és saber gestionar la contradicció. Actualment, el panorama polític postelectoral no pot ser, per sort, més complex i contradictori.

L'abstenció ens ha de fer reflexionar. Podem explicar-la per la pandèmia, però tant ella com la seva gestió no es pot aïllar d'altres factors que, possiblement, hagin aflorat ara amb més força i que cal escoltar. L'abstenció i la participació parlen també d'altres factors on destaquen els sentiments, que no han d'impedir una negociació efectiva, sinó que s'han d'integrar com una força per a la resolució dels conflictes. Aquí podria tenir un paper molt significatiu la mediació política.

L'abstenció i la participació parlen d'altres factors on destaquen els sentiments, que no han d'impedir una negociació efectiva, sinó que s'han d'integrar com una força per a la resolució dels conflictes

Les eleccions catalanes s'han exercit en una situació de molta por fruit d'un conflicte personal i grupal que s'ha viscut amb la contradicció interna de la ciutadania votant i no votant. Anar o no a votar ha generat, més que mai, una contradicció, d'una banda, amb les accions prèvies que s'han anat fent sacrificadament per evitar els contagis i, de l'altra, amb la responsabilitat i l'exigència de la participació democràtica per facilitar la governança de la població. Tot plegat, en un context on les prescripcions i restriccions relacionals són molt elevades i exigents donada la situació catastròfica als quals, tristament, ens ha acostumat la pandèmia.

Pensament polític col·lectiu

El resultat electoral, des de la mediació, no pot ser més encoratjador. El partit guanyador són tres i, alhora, la població que ha votat majoritàriament és pro esquerra o independència. Els criteris de realitat necessaris en tot procés de diàleg per iniciar pactes comencen a Catalunya a ser presents a partir de la comunicació dels resultats que ens donen les urnes: la ciutadania vol polítiques socials. La gent que va votar té sensibilitat per la pobresa, la natura i el canvi climàtic, així com per les diferències existents entre els éssers humans.

Majoritàriament, la població que ha votat ho ha fet integrant intel·ligència, sentiment i raó. El pensament democràtic, de fet, descansa sobre l'afirmació que el resultat electoral d'un col·lectiu, d'una comunitat política, és més encertat que el d'un individu, per savi que aquest sigui.

El pare de la psicologia social, Kurt Lewin, ens parla de la personalitat del grup i que anomenarem "cultura grupal". Entenem que la suma de la personalitat dels individus no és igual a la personalitat de grup, sinó que aquest té una personalitat pròpia nova i emergent. En aquest context social, fent un paral·lelisme, podem dir que la població en el seu conjunt està ben posicionada: ha manifestat el seu desconcert o descontent no anant a votar i també ha votat de forma majoritària amb un 53% del cens, vots suficients per poder constituir un nou govern. Ara falta que els escollits sàpiguen utilitzar tota aquesta informació que se'ls ha donat. És en aquest moment que hauria de tenir un paper rellevant la mediació i, particularment, la mediació política.

La mediació política

La mirada mediadora té una actitud de treball amb el conjunt dels actors, no diferenciant partits, sinó considerant objectius de futur comuns sempre favorables a la pacificació, l'entesa i el diàleg. El poble ha obert el camí, ara són els i les dirigents electes els que s'han de posar a treballar i buscar processos per assolir acords de govern.

La cultura de la mediació supera la negociació. Permet fer la lectura del moment i de les necessitats des d'una visió transversal i de conjunt, de dalt a baix i de baix a dalt, sortint de la dicotomia i la dissociació, del que periodísticament se'n diu "lògica de blocs". La mediació amb l'establiment de la confiança entre les parts, aspecte indispensable per transformar situacions, camina cap a consensos perdurables, ajuda a trencar aquest pensament escindit d'uns fronts als altres per avançar i a trencar el bloqueig.

La mediació en el panorama actual ofereix una mirada que dóna sentit al resultat electoral, proposa enteses enfront de victòries i derrotes i treballa per la millora conjunta d'un conflicte social, econòmic i laboral greu

Voldríem, ara i aquí, desenvolupar una mica més les característiques primordials de la metodologia de la mediació política i fixar l'atenció sobre dos aspectes que sembla que impedeixen en aparença l'apropament entre les parts, el reconeixement i els interessos oposats. La mediació comença sense la necessitat de reconeixement entre les parts, amb interessos oposats i, a partir d'aquí, treballa la construcció conjunta entre els implicats d'una agenda que reculli els interessos de tothom. Aquesta agenda és el primer acord, l'acceptació dels termes a parlar, però no l'acord sobre aquests, sinó un element de reconeixement i validació de l'altre.

La mediació en el panorama actual ofereix una mirada i un mètode que dóna sentit al resultat electoral, proposa enteses enfront de victòries i derrotes i pot treballar per la millora conjunta en un escenari real de conflicte social, econòmic i laboral molt greu. Aquesta mediació l'anomenem mediació política.