"El món empresarial s'ha adonat que el consumidor acut a les empreses pel seu per què, no pel producte que venen"

"Una empresa social millora de la societat, té activitat empresarial, governança democràtica, reinversió, autonomia de gestió i qualitat del treball, sempre en un marc d'economia col·lectiva"

"Per a nosaltres l'emprenedoria és un dels eixos principals de l'escola i l'emprenedoria social en concret com una manera d'aportar valor afegit, és una actitud davant la vida i una manera de formar els nostres estudiants". Amb aquestes paraules ha arrencat la sessió Emprenedoria social i desenvolupament sostenible la directora de l'àrea d'estratègia i emprenedoria de la UPF Barcelona School of Management, Susanna Domingo. La directora de l'àrea ha afirmat que "l'emprenedoria és una matèria de caràcter transversal que respon a la convicció que tothom hem de ser emprenedors", per concloure la introducció enumerant les iniciatives que a la UPF-BSM s'estan duent a terme en aquest sentit.

Josep Vidal, director general d'Economia Social i Tercer Sector de la Generalitat, ha seguit posant en relleu el valor de l'emprenedoria social: "La crisi social i econòmica que hem patit és un element clau per al desenvolupament de l'economia social, perquè el model està en crisi, no només econòmicament, sinó també ambiental". Tots aquests arguments fan que l'emprenedoria social i el cooperativisme sigui una resposta a la crisi, segons el director general. A Catalunya la construcció d'aquest tipus d'empresa fa temps que s'està treballant, sobretot també gràcies a les iniciatives europees, ha afirmat Vidal. "A Catalunya després de l'aprovació de la Llei de l'Economia Social i Solidària basem el que ha de ser una empresa social en la millora de la societat, activitat empresarial, governança democràtica, reinversió, autonomia de gestió i qualitat del treball, sempre en un marc d'economia col·lectiva", ha afegit.

"És important avançar des del marc normatiu, però també difonent exemples des de l'àmbit universitari perquè siguin exemples per a un nou model més inclusiu", ha dit Vidal.

Creació i gestió d'empreses socials

Seguidament, la degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials de la UIC, Marta Mas, i el vicedegà de recerca i transferència de la UPF-BSM, Ramon Bastida, han prosseguit amb la presentació del llibre Creació i gestió d'empreses socials, que han coordinat i publicat juntament amb altres autors i autores i ha estat editat dins del marc del programa ARACOOP. "Aquest llibre és un manual que vol donar resposta a ser una referència, un document molt pràctic i útil per a professors i alumnes que imparteixin classes en aquest àmbit", ha dit Mas.

Bastida ha seguit detallant el concepte i dimensions de l'empresa social per donar context a la taula rodona que ha seguit l'acte. "Hem intentat incloure tots els aspectes diferencials i clau de les empreses socials", ha dit Bastida sobre la publicació. En aquest sentit, Bastida ha apuntat que l'empresa social és un concepte a l'alça: "Ho veiem en el món acadèmic, plans d'estudis, assignatures, mitjans de comunicació, etc. cosa que és una bona notícia".

"El model de fer empresa és diferent en què les persones, valors i sostenibilitat social i ambiental són protagonistes"

Les empreses socials es diferencien per una triple dimensió social, econòmica i empresarial i de governança. Bastida ha afirmat que la missió de les empreses socials ha de tenir un objectiu explícit de cobrir necessitats socials, ambientals i/o culturals i han de tenir un impacte positiu i transformador sostenible, "han de generar canvis que millorin la qualitat de vida de les persones". Finalment aquestes entitats han de treballar en àmbits com el comerç just, el reciclatge, la mobilitat sostenible, etc. Pel que fa a la dimensió econòmica i empresarial, Bastida apunta que els ingressos han de poder provenir de producció de béns i/o serveis dirigits al mercat i que reinverteixin els beneficis o excedents. Pel que fa a la dimensió de la governança d'una empresa social ha de tenir un alt nivell d'autonomia, que no depengui d'una altra empresa, que prengui decisions no basades en el capital -els accionistes no prenen decisions de pes-, i han de tenir una naturalesa participativa.

"El model de fer empresa és diferent en què les persones, valors i sostenibilitat social i ambiental són protagonistes, en què l'activitat econòmica és secundària, tot i que important per a la supervivència", ha afegit i ha conclòs enumerant els reptes que afronten aquestes companyies: "Mesurar l'impacte social, gestió de la diversitat, finançament i difusió en l'entorn de l'ensenyament".

Empreses socials a debat

A continuació s'ha encetat la taula rodona en què han participat Arnau Vilardell, cofundador de Som mobilitat, Sergi Capell, cofundador de La Casa de Carlota i Bernat Barbany, cofundador de IAIOS i que ha moderat Teresa Monllau, professora de la Facultat d'Economia i Empresa de la UPF.

IAIOS és una empresa de jerseis creats amb una gran qualitat i pensats per durar molt de temps, fets amb consciència social i sostenible; La Casa de Carlota és un estudi de disseny que empra persones amb síndrome de down o autisme i Som mobilitat és una cooperativa per la promoció de la mobilitat sostenible amb una xarxa de vehicles elèctrics compartits.

La moderadora ha demanat sobre la sostenibilitat en les empreses socials. El portaveu de IAIOS ha explicat que la seva empresa va voler reconduir una tradició tèxtil cap a la sostenibilitat: "Fem jerseis reciclats i reciclables".

"Sempre ens ha fet por explicar que reciclem o emprem persones amb diversitat funcional en model d'eficiència plena, donant prioritat al model i no al producte o servei"

Per la seva banda, Capell ha opinat sobre el màrqueting i comunicació com una eina de les empreses socials: "Ja hi ha molta partida guanyada, les empreses ordinàries estan reorientant les seves estratègies per tenir propòsit i pivotar la seva estratègia per tenir impacte, en el cas de les empreses socials, ja ho hem avançat. Sempre ens ha fet por explicar que reciclem o emprem persones amb diversitat funcional en model d'eficiència plena, donant prioritat al model i no al producte o servei. Avui la publicitat ha canviat i tenim l'avantatge que podem explicar històries i les empreses socials tenen històries espectaculars".

"El món empresarial s'ha adonat que el consumidor acut a les empreses pel seu per què, no pel producte que venen", ha afirmat Capell. I en aquest sentit les empreses socials tenen un gran valor afegit, "pel que fa a la comunicació estem en una posició estupenda".

Vilardell, finalment, ha comentat com són d'important les aliances i la col·laboració en el món de l'empresa social: "Per a Som mobilitat i el cooperativisme de consum la col·laboració és essencial en tots els nivells i més si hi afegim la capa tecnològica", ha dit. "Som de les poques empreses de carsharing que són al centre de Barcelona, però també en pobles petits de Catalunya amb més de 40 vehicles elèctrics, la col·laboració és essencial en la comunitat i també en el model empresarial i tecnològic, que el treballem amb una altra cooperativa de segon grau", ha afirmat.

La sessió ha finalitzat amb unes quantes preguntes dels espectadors de la sessió als representants de les empreses socials que han participat en la taula rodona.