"Quan art i ciència s'ajunten, es pot conscienciar més gent sobre la crisi mediambiental"

Tatiana Kourochkina
Cofundadora i directora de la Fundació d'Arte i Ciència Quo Artis
Alumni Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental

-

Per què has decidit dedicar la teva vida a la ciència i l'art?

Tatiana Kourochkina (T.K.): No ho vaig triar. És a dir, no ho havia plantejat mai d'aquesta manera, sinó que vaig començar a treballar en el camp de l'art modern i contemporani en general, primer com a marxant i després com a galerista. Quan, el 2011, vaig descobrir el concepte de BioArt, se'm va obrir tota una nova dimensió. Vaig començar a profunditzar en la matèria i descobrir els artistes i treballs increïbles, també en altres camps de l'art, que tenen un component científic. Va ser emprendre un camí sense retorn i des de llavors em dedico només a l'art i a la ciència.

Probablement, aquesta inclinació té a veure amb l'entorn on vaig créixer. A la meva família tots eren científics de diferents camps: biòlegs, físics nuclears, enginyers electrònics i agrònoms... Vaig viure en una ciutat gran, Moscou, i la meva mare em portava cada setmana als teatres i als museus. Em sentia molt fascinada per alguns quadres, sobretot per aquells que representaven algun moment històric: una guerra, una coronació, una execució de rebels, etc. Quan vaig créixer, vaig estudiar història. Quan estic en un ambient científic-artístic, em sento a casa, en connexió amb les meves arrels.

A la meva família tots eren científics en diferents camps. Quan estic en un ambient científic-artístic, em sento com a casa, en connexió amb les meves arrels

Atès que aquesta mena d'art no té mercat –és difícil col·leccionar per diverses raons–, la millor estructura jurídica per a les companyies que volen treballar en aquest sector és una organització sense ànim de lucre. Quo Artis està registrat com una funció i això li permet sol·licitar fons públics i rebre donacions i patrocinis.

Quin impacte social creus que té la teva feina a Quo Artis? De quina manera creus que esteu contribuint a la sostenibilitat i a la preservació del medi ambient?

T.K.: Des que va començar Quo Artis, molts dels projectes que hem gestionat i seguim gestionant han tingut una motivació clara cap a la sostenibilitat i la conscienciació sobre les crisis mediambientals. Crec que les pràctiques artístic-científiques aborden aquestes temàtiques d'una manera que ajuda a una millor difusió i comprensió del problema. L'art entra a través de les emocions i la ciència, a través de l'anàlisi i la raó. L'art i la ciència junts comuniquen el missatge d'una forma més eficaç i multipliquen exponencialment el nombre de persones a les quals es pot arribar.

En aquests moments, per exemple, estem duent a terme un projecte anomenat "Roots & Seeds XXI. Biodiversity Crisis and Plant Resistance" que, tal com indica el seu nom, aborda la crisi de la biodiversitat en el món vegetal. Per a moltes persones, un projecte artístic basat en dades científiques sobre, per exemple, els danys provocats a l'ecosistema per l'agricultura o la ramaderia intensiva, pot ser més eloqüent que una publicació científica.

Les pràctiques artístic-científiques aborden la sostenibilitat i la conscienciació mediambiental de manera que ajuden a una major difusió i comprensió de les problemàtiques

Quines creus que són les barreres més comunes i difícils que troben les dones a l'hora d'emprendre els seus propis projectes? Quins són els reptes als quals s'enfrontaran els pròxims anys?

T.K.: Crec que les barreres són les mateixes per a dones i per a homes, i tenen a veure amb les nostres pors a les dificultats, a la pèrdua d'estabilitat, a les incerteses que qualsevol iniciativa nova comporta. Quan vam començar Quo Artis no vaig tenir cap dificultat en particular per ser dona. Però sí que tot costa una mica més quan ets estrangera: no comptes amb la mateixa xarxa de suports i contactes i abans de llançar la teva empresa has d'aprendre un altre idioma i resoldre la teva situació legal en el nou territori. Això treu temps i energia.

Inaugurar un projecte no és difícil, el que costa és mantenir-lo. Un cop l'empresa ha començat a funcionar és quan poden sorgir dificultats en tots els àmbits. També conflictes. En el meu cas concret, va succeir que els tres conflictes irresolubles van ser amb homes. Eren persones de mentalitat antiquada, que no els permetia dialogar ni buscar solucions satisfactòries per ambdues parts. Crec que són ells els que han d'enfrontar-se als reptes de deixar enrere el vell costum de donar cops de puny a la taula quan hi ha alguna cosa que no els agrada i acceptar que una dona no cedirà a les seves pressions i ordres si no estan ben argumentades i no aporten valor al projecte.

Quins consells llançaries a les dones que es plantegen emprendre els seus propis projectes?

T.K..: Diria a dones i homes que no s'estressin per fer-ho tot perfecte des del primer dia. Cada projecte es va perfilant a mesura que passa el temps i es van produint activitats. Aprendran amb cada passa i a fer-ho sempre millor de manera gradual. Tot i això, mai serà tot impecable. Un altre requisit necessari és estar oberts a les oportunitats, ser flexibles i poder modificar les estratègies que inicialment pensàvem implementar.