Es necessiten més colors per elaborar polítiques ambientals i de salut

Andrea Saltelli
Academic Counsellor UPF-BSM

-

Els plantejaments actuals per pintar les polítiques ambientals i de salut són monocromàtics, basats en un limitat repertori d'anàlisi de costos i beneficis que passen per alt la naturalesa policromàtica dels problemes.

Un equip de vuit instituts, liderat per la UPF Barcelona School of Management i integrat per universitats de Noruega, Polònia, Estònia i el Regne Unit, mostra com la inclusió de corrents de pensament desatesos com l'economia no ricardiana, la bioeconomia i un conjunt de mètodes qualitatius i quantitatius de la ciència postnormal condueix a perspectives més riques. L´ús d´aquesta paleta ens permet mirar cap a futurs possibles.

La prova d‟aquest plantejament es demostra amb estudis de casos en els àmbits de l‟energia, l‟aigua, la salut i el clima.

En observar com les polítiques energètiques afecten, per exemple, les poblacions sami, es descobreix com els problemes energètics mai no són purament tecnoeconòmics, sinó que abasten xarxes de relacions entre diferents comunitats i cultures, els interessos de les quals corren el risc de ser invisibles si el problema s'emmarca de manera reductiva.

Quan les incerteses existents es mapegen adequadament, el mateix plantejament basat en dades i models aplicat als problemes de seguretat hídrica revela que l'impacte potencial del reg en el cicle de l'aigua pot ser molt més greu del que es pensava.

Els mateixos patrons sorgeixen en examinar la conflictiva qüestió dels pesticides i la disminució dels pol·linitzadors. Si bé les ciències naturals (química, biologia i entomologia) són sens dubte necessàries per comprendre-la, el problema presenta conflictes d'interès, captura regulatòria i diferencials de poder, no gaire diferent de la imatge pintada per Rachel Carson al ja vell llibre Silent Spring .

Amb l'ús dels mètodes desenvolupats per la ciència postnormal es descobreix com els números mai no han estat tan centrals com amb les pandèmies actuals i les activitats concomitants de mesurament i modelatge. No obstant això, aquests números, sovint subministrats per acadèmics i mitjans de comunicació amb extraordinària precisió, es basen en un ric repertori de suposicions, incloses les formes de biaix, que poden distorsionar significativament tant els números en si com la confiança que hi dipositem. .

Andrea Saltelli, de la UPF-BSM, assenyala que «el modelatge ha arribat als titulars i s'ha embolicat en conflictes sociopolítics. Per tant, la prescripció de polítiques basades en l'anàlisi de cost-benefici i conceptes relacionats, com ara el valor de la vida estadística (VSL), condueix a diagnòstics precisos basats en números hiperprecisos. Però, estem veient tots els números? Estem veient els números correctes? ».