L'esport com a sector d'activitat econòmica

• Article de Carles Murillo, director acadèmic del Màster en Direcció i Gestió de l'Esport

Es va tancar la temporada futbolística a Europa amb la final de la UEFA Champions League, guanyada brillantment pel FC Barcelona. A més de les notícies purament esportives, alguns mitjans s'han fet ressò també dels comptes dels dos finalistes i dels premis rebuts per tots dos a la màxima competició internacional europea de clubs. La reflexió està servida. El futbol, ??com molts altres esports, desperta passió, mobilitza quantitats enormes d'aficionats i capta l'atenció dels mitjans com cap altra manifestació popular. Què és el que hi ha darrere del partit de futbol o la cursa d'automòbils o motos en termes empresarials? A més del creixent interès de les empreses patrocinadores, l'esport s'ha convertit en un dels sectors d'activitat de major creixement i transcendència.

Tant és així que la Comissió Europea reconeix el paper de l'esport en la societat, tant des del punt de vista social (com a instrument per rescatar valors com l'esperit d'equip, la solidaritat, tolerància, fair play i en el desenvolupament i realització personal) com en l'econòmic, pel pes que significa en el valor de la producció d'un país. Cada un d'aquests dos eixos no està exempt de perills i nous reptes i amenaces. L'explotació dels joves esportistes, l'adulteració del resultat esportiu (dopatge, compra de partits), la violència i el racisme, per una banda, o la pressió comercial i l'allunyament dels valors més intrínsecs de l'esport aficionat, de l'altra.

Centrant-nos en l'aspecte econòmic i empresarial, es pot afirmar que, al conegut protagonisme dels fabricants de roba i calçat esportiu, se li uneixen altres moltes activitats empresarials, tant des de la perspectiva de la indústria manufacturera com dels serveis. La relació d'empreses l'activitat de les quals, total o parcialment, té a veure amb l'esport és extensa i variada. Entre aquest ventall d'empreses comptem amb aquelles que construeixen instal·lacions esportives (gimnasos, estadis o poliesportius o que s'adeqüen espais a l'aire lliure per a la pràctica esportiva, com per exemple, pistes d'esquís o senders per al ciclo turisme), passant pels fabricants de maquinària i instrumental (raquetes de tennis, pals per a hoquei, porteries o cistelles, marcadors, etc.), manteniment (de piscines, sales d'un gimnàs) o les dedicades a la preparació de productes per a la nutrició de l'esportista, fins als mitjans de comunicació, consultoria, organitzadors d'esdeveniments i logística de grans esdeveniments esportius.

El clúster de la indústria de l'esport de Catalunya (Indescat) agrupa una gran part d'aquest tipus d'empreses. Un estudi encarregat pel clúster i dut a terme per ACC10 identifica 578 empreses a Catalunya amb una facturació en el 2014 de gairebé 3.500 milions d'euros, donant ocupació a una mica més de 14.000 persones. Les 286 empreses classificades com a productores de béns i serveis representa gairebé la meitat del total del sector, facturen una mica més de la tercera part i empren el 38% del total. El subsector de les instal·lacions (fabricació, equipament, manteniment i gestió) amb 164 empreses suposa el 39,4% de les ocupacions del sector. Un aspecte noticiable és que el sector a penes ha perdut presència amb la crisi i, per contra, mostra algunes activitats en què la tendència positiva s'ha mantingut malgrat l'entorn desfavorable. De totes maneres, la factura de la crisi s'ha notat més entre els fabricants i el món de les instal·lacions i, en canvi, no ha repercutit negativament en el dels esdeveniments esportius (encara que cal tenir en compte que en aquest subsector s'inclou al FC Barcelona i Mediapro). Els segments amb major volum de facturació es concentren en la construcció d'instal·lacions, la d'equips de competició, roba i complements i mitjans que agrupen entre tots ells el 70% de la facturació total del sector. Per al conjunt de Catalunya, segons les dades del treball sobre el pes del sector, l'esport suposa el 2,1% del PIB català i el 1,1% del seu valor afegit.

El sector però necessita d'algun impuls per guanyar competitivitat i presència internacional. De tots és sabut que la mida de les empreses juga un paper important en els guanys en competitivitat. El 44% de les empreses del sector esportiu tenen 5 o menys treballadors, i el 40% de totes les empreses identificades tenen facturacions per sota del milió d'euros. D'altra banda, destaca el fet que el 37% de la facturació del sector recaigui en la partida d'esdeveniments esportius (organització, mitjans i equips de competició), segons l'estudi d'ACC10. La proliferació d'esdeveniments en qualsevol disciplina esportiva troba, en general, a Barcelona i Catalunya les condicions ideals per a la seva realització, al que s'uneix l'atractiu de la marca de la ciutat i del país en matèria esportiva i beneficia directament a sectors com el turístic i el comerç.