Tenim pla pel desconfinament? Estratègies per fer front a la crisi sanitària i econòmica

Salvador Estapé
Professor de la UPF Barcelona School of Management
Vicedegà de professorat

El confinament total i el distanciament social difícilment es podran mantenir durant moltes setmanes més. Hi ha qui parla de la necessitat d'adoptar una estratègia de transició per evitar entrar en una recessió profunda a llarg termini.

El confinament total i el distanciament social difícilment es podran mantenir durant moltes setmanes més. Alguns autors italians han proposat recentment la necessitat d'adoptar una estratègia de transició per evitar entrar en una recessió profunda a llarg termini. La fase de transició seria aquella, un cop el sistema sanitari sortís de la congestió crítica, on encara una fracció molt gran de la població seguís sense ser immune, amb el risc d'una nova onada d'infeccions ⁽¹⁾.

L'estratègia de transició que ens proposen aquests autors comporta una sèrie de mesures per reactivar l'activitat econòmic, sense entrar en polítiques macroeconòmiques complementaries. Aquest estratègia d'actuació suposaria que els joves entre els 20 i 50 anys tornessin a treballar de manera voluntària, ja que son el grup de població amb una taxa de mortalitat més baixa i una menor necessitat d'assistència sanitària. Tothom, o una mostra prou gran, dels que tornessin a la feina haurien d'estar en observació, fent-se tests freqüentment. Si s'infectessin, després de la recuperació, haurien de rebre proves serològiques per determinar si són immunes. Les proves massives dels joves que tornessin a la feina ajudarien així respondre a moltes preguntes sobre el virus. Aquí, per exemple, recentment l'investigador sobre malalties infeccioses Oriol Mitjà ha proposat la creació d'un DNI víric per quan acabi el confinament. A Alemanya es podrien emetre milers de "certificats d'immunitat" de coronavirus perquè la gent pugui sortir del confinament abans d'hora.

Aquesta estratègia d'actuació suposaria que els joves entre els 20 i 50 anys tornessin a treballar de manera voluntària, ja que son el grup de població amb una taxa de mortalitat més baixa i una menor necessitat d'assistència sanitària.

Aquells que tornessin a treballar progressivament haurien de distanciar-se de les persones d'edat més avançada i dels grups de risc. Per fer-ho tindrien que romandre en aïllament, traslladant-se a viure temporalment als hotels que actualment estan buits. Un cop immunitzats podrien tornar a casa. Els autors també proposen incentivar aquests joves, pel risc que corren i pel malestar d'estar separats temporalment de les seves famílies, permetent-los, per exemple, participar dels beneficis de les seves empreses o reduint-los la càrrega fiscal.

Mentre aquest gent va tornant a la feina, s'ha de seguir tenint cura de garantir que els nens segueixen els seu estudis des de casa, assistits per un adult. L'educació a tots els nivells ha de continuar fent-se a distància els temps que sigui necessari. A més els joves que tornin a treballar (així com la resta de la població) haurien de rebre aplicacions per a telèfons intel·ligents per fer un seguiment immediat del contagi.

La selecció d'empreses que haurien de reprendre la producció i dels empleats corresponents per tornar a treballar ha de fer-se racionalment. Un cop identificats els sectors i les empreses estratègiques per reprendre les activitats, s'ha d'identificar el conjunt mínim d'empleats necessaris per posar-los en condicions per treballar, tenint en compte que els treballadors més grans i experts encara poden treballar en contacte telemàtic amb el personal jove.

La selecció d'empreses que haurien de reprendre la producció i dels empleats corresponents ha de fer-se racionalment. Alhora, s'haurien de dissenyar eines fiscals redistributives i programes d'integració per les empreses sense activitat.

En un cas d'emergència com aquest, es de suposar, les empreses que continuïn o reprenguin la producció obtindrien beneficis importants i els seus treballadors seguirien cobrant salaris, mentre que altres empreses i treballadors podrien quedar-se sense activitat, facturació, beneficis ni salaris. Per tant s'haurien de dissenyar eines fiscals redistributives i programes d'integració de resultats per alleujar aquestes disparitats durant la transició.

Finalment, amb les modernes cadenes de valor globals, molts, si no tots els sectors, depenen del comerç internacional, dins i entre empreses. L'estratègia descrita anteriorment funcionarà millor si molts països l'adopten.

L'estratègia funcionarà millor si molts països l'adopten. Aquestes mesures, en cas de posar-se en marxa, requeririen d'un enorme esforç de coordinació internacional.

En definitiva, es tracta sens dubte d'una estratègia amb mesures inimaginables fa només uns mesos en països del nostre àmbit econòmic occidental i que cas de posar-se en marxa requeririen d'un enorme esforç de coordinació internacional.

(1) Andrea Ichino, Giacomo Calzolari, Andrea Mattozzi, Aldo Rustichini, Giulio Zanella, Massimo Anelli, Stopping COVID-19 without killing the world economy: a transition strategy, March 25th, 2020. www.euideas.eui.eu