Fins a 428 empreses han marxat de Lleida en els darrers 6 anys, segons un estudi de la UdL i la UPF-BSM

Fins a 428 empreses han marxat de Lleida en els darrers sis anys, una xifra que representa un 3,2% del total d'empreses del territori, segons l'Estudi sobre la deslocalització d'empreses de les comarques de Lleida, encarregat a la Universitat de Lleida (UdL) i la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), amb el Patronat de Promoció Econòmica.

D'aquestes, un 39,4% s'han traslladat a Barcelona pels beneficis de la capital, com infraestructures o oportunitats de creixement; un 18,9% a l'Aragó per agilitat administrativa i disponibilitat de sòl, i un 14% A Madrid pels incentius fiscals i les subvencions. En canvi, del 2015 al 2020 han arribat a Lleida 341 empreses, una xifra "insuficient" per compensar la sortida d'empreses, diu l'investigador Jordi Moreno, un dels artífex de l'estudi.

Han marxat un 3,2% del total i gairebé un 40% s'han traslladat a Barcelona, un 19% a l'Aragó i un 14% a Madrid

A més de Moreno, investigador del departament d'Administració d'Empreses de la UdL; l'estudi ha estat elaborat per Andrei Boar, investigador de l'Observatori de Sostenibilitat de la UPF-BSM, i Oriol Montanyà, director de l'Observatori de Sostenibilitat de la UPF-BSM.

Tots tres l'han presentat a l'Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera de la Universitat de Lleida. Hi ha assistit, entre d'altres, Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç de Lleida; Jaume Puy, rector de la Universitat de Lleida; Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida; Miquel Pueyo, alcalde de Lleida i el director general de la UPF-BSM, José M. Martínez-Sierra.

Les dades obtingudes, durant el període estudiat (2015-2020), mostren que tots els sectors es deslocalitzen principalment a Barcelona, excepte l'agricultura, la ramaderia i la pesca, que escull Osca com a destí principal.

Segons aquest estudi, tot i que aquest fenomen afecta de manera proporcional a companyies de totes les dimensions, ho fa especialment a les empreses comercials (21,26%) i de la construcció (14,02%). "La deslocalització ha afectat a Lleida, més que a d'altres poblacions tant de Catalunya com de l'Estat de característiques similars", explica Moreno, que alerta que Lleida corre el perill de quedar al mig de dos hubs logístics molt potents; Saragossa amb el Corredor Central i Barcelona amb el Corredor Mediterrani; la qual cosa encara podria agreujar més el problema de la deslocalització d'empreses.

Tots els sectors es deslocalitzen principalment a Barcelona, excepte l'agricultura, la ramaderia i la pesca, que escull Osca com a destí principal

Per evitar-ho, Boar planteja algunes solucions estratègiques, com ara millorar les infraestructures, aconseguint una connexió amb els corredors ferroviaris i donant nous usos a l'aeroport de Lleida-Alguaire; afavorir l'agilitat administrativa, a través d'una "finestreta única" d'atenció a emprenedor; crear un pol d'atracció d'inversions, amb polígons especialitzats en el sector agroalimentari i fomentant la col·laboració entre universitat i empresa; i prestigiar l'emprenedor i l'empresa, mitjançant un pla de comunicació ambiciós que posi en valor els beneficis que aporta l'economia productiva al benestar del conjunt de la societat lleidatana.

Tenint en compte que més del 40% del PIB i del 60% de les exportacions de les terres de Lleida són del sector agroalimentari, l'estudi també proposa la creació d'un gran pla de desenvolupament agroindustrial que inclogui polígons especialitzats en indústria agroalimentària, amb sòl disponible i serveis adequats, per tal d'atraure empreses i generar sinergies entre elles. Així, apunten que el projecte del Polígon Torreblanca-Quatre Pilans podria ser una bona oportunitat per començar a explorar aquesta via.

"Ara que hem conegut la dimensió del problema i les causes principals de la marxa d'empresa, s'obre una oportunitat per tal de treballar i definir les solucions proposades"

"Ara que hem conegut la dimensió del problema i les causes principals de la marxa d'empresa, s'obre una oportunitat per tal de treballar i definir les solucions proposades, sempre en col·laboració entre Administració-Universitat-Empresa", diu Boar.

Per a Montanyà, "l'estudi evidencia que les empreses no busquen subvencions o sous barats, sinó que valoren la seguretat, l'agilitat i el suport de les administracions".

En tot cas, l'estudi conclou que totes les mesures que es duguin a terme per frenar aquest èxode, s'impulsin des de les administracions públiques catalanes, es dissenyin en col·laboració amb el sector empresarial, es tradueixin en projectes concrets i que s'abordin amb caràcter d'urgència. En aquest sentit, Boar opina que "algunes causes de la marxa de les empreses podrien ser evitables, però tots els actors, i sobretot l'Administració, han de participar per evitar-ho".