Jaime Batlle
Director Acadèmic del Postgrau en Desenvolupament Directiu en Negocis Sostenibles
_
La invasió d'Ucraïna per part de Rússia és sens dubte l'esdeveniment bèl·lic a Europa més transcendent des del final de la Segona Guerra Mundial, perquè si Rússia, com sembla que ocorrerà, pren el control i annexiona Ucraïna, es produirà un doble efecte: l'expansió cap a occident de la frontera russa, fins a les mateixes portes de Polònia (País pertanyent a l'OTAN) i l'activació de l'article 4 de l'aliança, en virtut del qual, qualsevol país membre de l'OTAN que senti amenaçada la seva integritat pot sol·licitar el suport militar de la resta d'aquesta.
Ucraïna era un matalàs de seguretat, un espai "neutre" entre els dos blocs amb proximitat a l'OTAN no confirmada i amb aparença d'una mirada estratègica intel·ligent, que hagués posposat la integració com algunes fonts asseguren a 25 anys vista.
L'argument de Putin que Ucraïna podia ser una amenaça per a Rússia sent membre de l'OTAN per la seva proximitat a territori rus, cau pel seu propi pes
L'argument de Putin que Ucraïna podia ser una amenaça per a Rússia sent membre de l'OTAN per la seva proximitat a territori rus, cau pel seu propi pes perquè el moviment rus, en annexionar Ucraïna s'ha col·locat just davant del perill que manifesta voler evitar a les portes mateixes de l'OTAN a la frontera amb Polònia.
Evitar?, aquesta és la qüestió. No es tracta d'una estratègia per evitar, sinó per a tot el contrari, en anar de cara a trobar-se amb la frontera de Polònia, és a dir, de l'Aliança Atlàntica.
Per tant, el motiu de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, cal centrar-lo en l'interès rus per instal·lar i evidenciar un nou teló d'acer com a instrument de la seva estratègia exterior, que no és una altra que afeblir a la Comunitat Europea, aprofitant que sortim d'una pandèmia que ha afeblit la nostra economia, patim una important crisi de deute, hem perdut el tren tecnològic, no disposem de capacitat militar de defensa, els Estats Units s'han allunyat d'Europa (no sols en l'àmbit militar) i el Brexit s'ha consumat.
Però, per què vol Rússia una Europa més feble? Fem la pregunta d'una altra manera: a qui beneficia una Europa més feble econòmica i política? La resposta és senzilla: a Rússia per guanyar influència en països de l'antiga òrbita soviètica ara membres de la Comunitat Europea, per pressionar als països nòrdics i assegurar així la seva frontera en el flanc oest i principal i sobre totes les coses i fonamentalment, per tornar a les fronteres de 1945.
Hi ha un detall que crida poderosament l'atenció sobre aquest expansionisme rus. L'amenaça a Finlàndia per no formar part de l'OTAN, però Suècia? En els petits detalls solen revelar-se les incògnites.
L'altra potència beneficiada és la Xina per diverses raons. Podria tenir via lliure per modificar l'statu quo de Taiwan aprofitant que les mirades i els esforços estan situats a Europa
L'altra potència beneficiada és la Xina per diverses raons. Podria tenir via lliure per modificar l'statu quo de Taiwan aprofitant que les mirades i els esforços estan situats a Europa, es trobarà a uns Estats Units que haurà d'ocupar-se també d'utilitzar els seus recursos en el Pacífic i a Europa, per limitats que aquests siguin, una Europa també més afeblida quant a la seva competència comercial i sobretot, a un poderós aliat, Rússia, el PIB del qual ni molt menys és el d'una potència global, la qual cosa no implica que pugui ser un adversari ni tecnològic ni comercial, però si un poderós aliat militar que posi el focus on a la Xina li interessi i li escombri cap a casa en els escenaris convenients.
Tampoc és menyspreable en clau interna per a Rússia el motiu econòmic. L'estratègia russa de moure el mapa geopolític a 1945, implica en la manera de fer-lo, recuperar preponderància econòmica. Per descomptat amb l'annexió d'Ucraïna.
En aquest escenari, el paper de la Xina amb una equidistant posició pròxima a Rússia, tractarà en aquest escenari de guanyar influència geoeconòmica en la seva pugna amb els Estats Units. L'escenari no està a Europa, sinó en el Pacífic.
S'atrevirà Rússia amb els països bàltics, avui membres de l'OTAN? És probable que no, però no hauria de descartar-se de manera categòrica, sobretot si la resposta occidental és tan tèbia com en el cas d'Ucraïna que només es limita a sancions econòmiques.
Quan el secretari general de l'OTAN va dir al gener que l'Aliança Atlàntica no s'implicaria militarment, aquest dia la invasió d'Ucraïna va començar a prendre aparença de realitat.
El paper dels Estats Units és clau per frenar l'expansionisme rus a Europa i aquest rol ha de jugar-se amb una intel·ligent combinació de mesura i contundència.
Europa arriba a contrapeu i a destemps a aquest enorme desafiament mentre a l'altre costat de l'Atlàntic, els Estats Units té un front obert molt més important estratègicament per als seus interessos, com és la disputa amb la Xina per la supremacia mundial.
La principal incògnita és si l'expansionisme rus es detindrà a Ucraïna en la seva manera militar o avançarà per altres camins desestabilitzadors.
La principal incògnita és si l'expansionisme rus es detindrà a Ucraïna en la seva manera militar o avançarà per altres camins desestabilitzadors.
Vivim temps de gran incertesa i major risc. Tots dos, enemics potents per abordar el gran repte del nostre temps que és el canvi climàtic i que requereix unitat planetària. L'ocorregut a Ucraïna va sens dubte en direcció contrària.
És hora de reinventar el present des de la perspectiva europea. La magnitud del desafiament l'exigeix i és, sens dubte, d'una grandària descomunal que posarà a prova els actuals dirigents europeus.
Europa s'enfronta a una hora decisiva.