Europa s'enfronta a una hora decisiva (III)
12 Abril - 2022
Jaime Batlle
Codirector acadèmic del Postgrau en Desenvolupament Directiu en Negocis Sostenibles
__
A poc més d'un mes de l'inici de la guerra a Ucraïna, provocada per la invasió russa del país, es poden evidenciar diverses realitats.
La primera és que Rússia no ha aconseguit un escenari d'ocupació ràpid i imminent ni el conseqüent i anhelat canvi de govern a Ucraïna, sinó que, havent-se allargat l'ofensiva, augmenta el risc per a l'estabilitat política del país i, com a conseqüència, per a Putin. Els elevats costos de mantenir el seu exèrcit actiu, els derivats de les sancions econòmiques i la pèrdua de la raó en l'àmbit del relat –qüestió no menys rellevant–, poden fer créixer i molt la pressió interna.
Després d'un mes de guerra a Ucraïna, s'evidencien diverses realitats: que Rússia no ha aconseguit una ocupació ràpida; que occident es manté unit i que Ucraïna té una alta capacitat de resistència
Una altra realitat és la unitat d'occident, entesa com a la formada per la Unió Europea (UE), el Regne Unit i els Estats Units, en tres àmbits: la identitària, la unitat en les sancions econòmiques i la determinació de defensar-se amb contundència militar, situant la línia vermella en el territori OTAN. De fet, va ser aquest l'objectiu del discurs del president dels Estats Units, Joe Biden, a Polònia el passat 26 de març.
També s'ha fet realitat l'alta capacitat de resistència d'Ucraïna, tant militar com civil. En aquest context, les conseqüències d'aquestes realitats són imprevisibles.
Conseqüències imprevisibles
L'anunci del Kremlin amb què apuntava que el seu objectiu se centrava ara en la independència del Donbass i en el reconeixement per part d'Ucraïna de l'annexió a Rússia de Crimea no és creïble, com tampoc no ho va ser la declaració de Sergei Labrov negant la invasió sobre Ucraïna només uns dies abans de produir-se. No és creïble, tampoc, el desplegament militar i la devastadora força aniquiladora de civils per a un propòsit tan limitat.
Putin ha perdut el relat i també l'oportunitat d'una solució de continuïtat amb ell com a president de Rússia en les relacions internacionals de futur amb occident
Arribats a aquest punt, hi ha dues alternatives que no han variat des de l'inici de l'agressió. D'una banda, hi ha el dubte de si Rússia anirà més enllà d'Ucraïna o no s'atrevirà. En aquest sentit, la finalitat inicial de Putin pot haver-se modificat ateses les dificultats a què s'ha enfrontat. No ho sabem.
Si Rússia no ataca els països bàltics o Polònia –que, segons l'evolució dels esdeveniments, no sembla probable–, necessitarà un relat de justificació que podria dur-la a un escenari bèl·lic a Ucraïna perllongat en el temps, amb un resultat que només podria ser un d'aquests quatre escenaris:
- La divisió del país en dos
- La independència del Donbass i el reconeixement de l'annexió de Crimea, basant-se en un acord negociat amb Ucraïna
- La presa completa del país i el posterior canvi de govern
- La retirada
Putin, en un carreró de difícil sortida
Putin es troba en un carreró de difícil sortida. Ha perdut el relat, ja que en aquesta època globalitzada, les imatges no poden obviar-se completament. Ha perdut, també, l'oportunitat d'una solució de continuïtat amb ell com a president de Rússia en les relacions internacionals de futur amb occident. La seva lògica criminal ha travessat una línia de no retorn.
Amb Putin al poder i una Rússia aïllada econòmicament, amb la seva moneda reduïda a enderrocs, la reacció de l'autòcrata en termes d'agressió exterior pot ser catastròfica i només es podrà aturar amb un enfrontament de màxima magnitud. Aquest és un escenari tant terrible com factible.
Culturalment europea, Rússia necessita reconèixer-se en la seva importància i pes estratègic per ser integrada en l'escenari internacional
La col·laboració necessària cap a Rússia amb Putin al poder serà impossible, ja que Ucraïna és Europa i s'ha guanyat un lloc emocional en la consciència col·lectiva europea. La hipocresia i l'emocionalitat són realitats completament divergents.
Una altra sortida possible és la caiguda de Putin, generada i completada en clau interna. Sens dubte, seria la millor opció perquè permetria la necessària col·laboració i integració de Rússia per part d'occident.
Culturalment europea, Rússia necessita reconèixer-se en la seva importància i pes estratègic per ser integrada en l'escenari internacional, i no convertir-se en un país pària llençat a la paperera de la història. Difícil sortida.
