David Igual, Professor del Màster Universitari en Finances i Banca
Les fintech (empreses que actuen en l'àmbit financer amb un component tecnològic) estan ocupant, cada vegada més, un paper més gran en les finances impulsant la innovació mitjançant noves formes i models de negoci que representen una alternativa als clàssics serveis oferts per la banca. Això no obstant, els bancs sovint hi desenvolupen línies de col·laboració en ser considerades com una fórmula més útil per a afrontar el canvi tecnològic que els exigeix l'entorn digital tant pel costat dels usuaris com per l'amenaça que signifiquen els omnipresents operadors tecnològics coneguts com bigtech [1].
És rellevant destacar el consens existent sobre aquest rol dinamitzador de les fintech en les finances en els últims anys com demostra l'aposta per aquests projectes per part d'inversors que aporten capital de risc, que és l'autèntica mesura del seu èxit. També es confirma la seva capacitat de transformació per part de les pròpies administracions públiques que impulsen la seva creació i creixement mitjançant els denominats “sandbox” que són espais creats a l'empara legal per al desenvolupament de nous models de negoci que encara no es trobin protegits per les regulacions vigents.
Mentre que el 2010 el capital global destinat a fintech del total d'inversions en M&A era de només un 1%, el 2020 ja se situava en un 5%
Les fintech s'orienten a segments específics de mercat denominats verticals, com amb els pagaments, gestió patrimonial, crèdits, assegurances, etc. La seva principal característica és que operen com a start-ups en aquest àmbit específic amb propostes digitals i el seu creixement només és possible si aconsegueixen capital risc que cregui en el projecte i que, al seu torn, espera obtenir resultats en el futur. Aquesta característica és una de les raons del seu èxit, ja que el plantejament d'expectatives de futur i d'innovació independent té bon acolliment en els mercats canviants. En canvi, a l'interior d'una entitat financera és més difícil aquesta innovació, ja que requereix donar resposta a un mercat de manera immediata i els mercats financers, amb cotitzacions diàries i pressió sobre els resultats no recullen de manera eficient els projectes de futur que pugui tenir un banc basat en tecnologies que els propis inversors corrents no coneixen.
Recentment en un estudi[2] del Banc de Pagaments Internacionals (Bank For International Settlements, BIS)[3] sobre les tendències de finançament de les fintech i quins impulsors es poden identificar com a factors d'èxit aporta una informació rellevant coincident amb el concepte de col·laboració de les fintech amb la banca així com del suport que significa la ubicació d'aquestes en entorns favorables a la innovació amb projectes de sandbox .
Segons aquest estudi del BIS, en fintech des del 2010 s'han realitzat al voltant d'unes 35.000 transaccions deM&A amb una inversió en capital per sobre del bilió de dòlars. Mentre que el 2010 el capital global destinat a fintech del total d'inversions en M&A era de només un 1%, el 2020 ja se situava en un 5%, el que demostra la confiança del capital de risc en aquests projectes que sovint requereixen anys de maduració i fortes dificultats de creixement.
En les fintech en les quals es produeix una entrada de capital per part de bancs aconsegueixen posteriorment un creixement de les inversions un 30% major que la mitjana d'aquestes companyies
D'altra banda, en la innovació de l'economia digital, es corre el risc que els operadors tradicionals amb una gran la base d'usuaris i que compten amb un enorme avantatge sobre els nous participants, l'activitat de fusions i adquisicions pugui tendir fins i tot a reduir la innovació en adquirir participacions (assassines) per a evitar que els nous productes escalin i els usuaris prefereixin la nova proposta rival.
Seguint l'estudi del BIS en les fintech en les quals es produeix una entrada de capital per part de bancs aconsegueixen posteriorment un creixement de les inversions un 30% major que la mitjana d'aquestes companyies. Aquesta dada és rellevant i demostra la col·laboració i interès dels bancs en èxit de les fintech en les quals participa el seu capital. Aquesta dada ve a confirmar que els bancs veuen complementaris aquests projectes i que tenir-los en la seva òrbita els pot ajudar a la innovació sense haver de dedicar recursos específics interns al desenvolupament en múltiples projectes. L'oferta complementària pot permetre fer front a fintech que tinguin un plantejament més reptador.
Quan una bigtech entra en una fintech, aquestes veuen limitades les seves inversions en el futur: són percebudes com a competidores directes i els projectes queden frenats.
En canvi, resulta més sorprenent l'altra conclusió del treball del BIS quan es refereix a l'evolució de les fintech en les quals s'ha produït una entrada de capital per part d'una bigtech. En aquestes situacions no es produeix la millora de les inversions futures de les fintech que veuen limitades les seves inversions en el futur. L'estudi suggereix que les grans tecnològiques estan més interessades en què els nous projectes no prosperin perquè els seus models de negoci competeixen en el seu model de negoci a tenir una xarxa d'usuaris en les seves plataformes digitals. En aquest cas les fintech sí que són percebudes com a competidores directes i els projectes queden frenats.
Finalment en l'estudi també es destaca que la ubicació és un altre factor clau. Les zones geogràfiques del món amb major capacitat d'innovació i qualitat reguladora juntament amb la promoció de sandbox són drivers i factors que impulsen l'èxit de les fintech.
[1] Les bigtech més importants operen mitjançant plataformes tecnològiques que es recolzen en l'ús de dades i ús intensiu de noves tecnologies, disposen d'elevats recursos i gran capacitat d'interactuar amb els seus usuaris. El seu origen està pensat en un consum a través d'un telèfon intel·ligent mitjançant una experiència d'usuari que supera als negocis tradicionals. Els principals s'identifiquen amb: GAFAM (Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft) i BAT (Baidu, Alibaba i Tencent).
[2] Funding for fintechs: patterns and drivers. Giulio Cornelli, Sebastian Doerr, Lavinia Franco and Jon Frost. BIS. 2021.
[3] El Banc de Pagaments Internacionals és una organització internacional financera en la qual participen els principals bancs centrals del món. Té la seva seu a Basilea. La seva missió és donar suport a la cerca de l'estabilitat monetària i financera dels bancs centrals a través de la cooperació internacional i actuar com a banc per als bancs centrals.