Experts en gestió sanitària aborden els principals reptes del Sistema Nacional de Salut (SNS) a la segona edició de Foro NORTE

Destacats experts en gestió sanitària van compartir les seves perspectives i coneixements en dues taules de debat en què es van abordar els 'Desequilibris en el Finançament, Organització i Gestió del SNS' i el 'Finançament i Preus de Prestacions Innovadores'.

La UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM) ha tornat a ser l'amfitriona del Foro NORTE, esdeveniment organitzat en el marc de la Càtedra amb la companyia biofarmacèutica GSK sobre Noves Oportunitats i Reptes Territorials Econòmics en Gestió Sanitària. L´esdeveniment va reunir acadèmics destacats, professionals de la salut, així com representants d´entitats del sector públic i del sector privat. L'objectiu va ser debatre sobre els desafiaments i les oportunitats emergents en la gestió sanitària i el model de finançament postpandèmia.

El Foro NORTE va ser inaugurat pel director general de la UPF-BSM, José Manuel Martínez Sierra, que va destacar “la importància d'acollir un esdeveniment referent per a experts, empreses, estudiants o investigadors, que busca tenir cura de l'estat de benestar i trobar solucions per la sanitat pública”.

Durant la presentació de la jornada, els directors de la Càtedra, Jaume Puig-Junoy i Natàlia Pascual, van destacar la importància de la col·laboració publicoprivada com a element impulsor del coneixement i la innovació.

La primera taula de debat sobre 'Desequilibris i Sostenibilitat en el Finançament, Organització i Gestió del SNS' va ser moderada pel professor Juan Oliva Moreno, catedràtic de la Universitat de Castella-la Manxa. A la primera ponència titulada 'Desequilibris i reformes necessàries en atenció primària', el president de la CAMFiC, Dr. Antoni Sisó, va explicar que “quan l'atenció primària no pot exercir el seu rol correctament, es frena el diagnòstic de malalties cròniques”. En aquest sentit, va assenyalar que la pandèmia de COVID-19 va tenir com a impacte col·lateral un descens del diagnòstic entre el 35% i el 60% de malalties oncològiques i de moltes altres malalties cròniques.

Segons va destacar el professor José Maria Abellán, catedràtic de la Universitat de Múrcia, en la presentació 'Desequilibris i necessitats pressupostàries del SNS', “el que cal preguntar-se és què passarà si els recursos no financers deixen de créixer a un ritme semblant o fins i tot més gran que la despesa sanitària”. Després de fer una revisió sobre diferents indicadors del pressupost sanitari, va insistir que el repte del finançament del Sistema Nacional de Salut "no és exclusivament un repte pressupostari, sinó que requereix organització, gestió, avaluació i planificació".

Per la seva banda, el vicepresident de la Fundació Fisabi de València, Ricard Meneu, a la seva ponència 'La imprescindible reconfiguració del marc institucional de l'SNS', va considerar necessari “fer que al Sistema Nacional de Salut assimili el que a la resta de les organitzacions i empreses és habitual en gestió, contractació, serveis i avaluació”. Per fer-ho possible, va instar a avançar “en el redisseny de les institucions públiques”.

La segona taula de debat de la jornada 'Lliçons de l'Experiència Nacional i Internacional Recent per al Model Actual de Finançament i Preus de Prestacions Innovadores' va ser moderada pel professor José Maria Abellán i es va centrar en el model d'incorporació de medicaments innovadors.

Amb el títol 'Revisió i avaluació de les opcions de polítiques per millorar l'accés a les teràpies combinades en oncologia a Europa', Jorge Mestre, consultor independent, professor associat de la Universitat Carlos III i col·laborador docent de la UPF-BSM, ha assegurat que “moltes vegades ens trobem amb un estàndard, una teràpia utilitzada i finançada, que ja existeix, i després hi ha un tractament addicional que pot haver estat desenvolupat i introduït al mercat com a monoteràpia independent o conjunta”. Per aquest motiu, un dels grans desafiaments que va destacar Mestre “és com atribuir el valor total a les dues teràpies”. Tot i així, va recordar que "la inversió ha d'estar sempre condicionada a l'efectivitat i, per això, els països necessiten bases de dades actualitzades i fidedignes per avaluar les inversions".

Sobre “La política del medicament: recomanacions i realitats”, Marta Trapero, professora de la Universitat de Lleida, col·laboradora docent de la UPF-BSM, va assenyalar “la manca d'un pla estratègic, governança, procediment i suport legislatiu”. Trapero va explicar que "els tècnics se senten molt desprotegits a l'hora de prendre decisions sense un marc acceptat de procediments de finançament". En aquest sentit, va insistir també en la idea de la transparència necessària en l'actuació tant del sector privat com del públic.

Finalment, a la seva ponència 'Dos anys d'avaluació econòmica als IPT: què hem après? Aspectes metodològics i propostes organitzatives', el professor Juan Oliva, catedràtic de la Universitat de Castella-la Manxa i expert en economia, política i salut, va considerar necessari “finançar i utilitzar allò que és eficient i no només efectiu” des del punt de vista social . Oliva va recordar que "la dimensió de l'eficiència i el bon ús i gestió dels recursos públics està incorporada a les nostres normes generals des de la Constitució".

El consens general entre els participants va ser la importància de la col·laboració interdisciplinària entre els sectors públic i privat per abordar els desafiaments a la gestió sanitària, així com la incorporació eficient de la innovació com a motor fonamental per afrontar els reptes territorials i econòmics presents i futurs.

Amb la celebració de la segona edició del Foro NORTE, al qual van assistir més d'una trentena d'experts, acadèmics i gestors públics i privats, la UPF-BSM reafirma així el compromís amb l'excel·lència acadèmica i la promoció de debats que propiciïn la transferència de coneixement i l'adopció de solucions efectives a l'àmbit de la gestió sanitària.