La UPF-BSM recupera part de "La gauche qui rit ", l'exposició de Colita censurada durant el franquisme

• "Qui és la Gauche Divine" és una exposició que recull part de les fotografies de Colita exhibides a la sala Aixelà l'any 1971
   
• Joan Manel Serrat, Maria del Mar Bonet o Jorge Herralde son alguns dels personatges capturats a través dels lents de Colita
   
• L'exposició, disponible a la UPF-BSM fins al mes de setembre, recorrerà els tres campus de la Universitat Pompeu Fabra

L'exposició "La gauche qui rit" torna a veure la llum de la mà de la UPF Barcelona School of Management, que recupera en un format portàtil d'àmbit universitari part de les fotografies de Colita censurades durant el franquisme amb una nova exhibició. "Qui és la Gauche Divine?", disponible a l'edifici del carrer Balmes 132 fins al mes de setembre, ensenya una mostra de les imatges en què Colita retratava les persones que conformaven la vida intel·lectual de Barcelona durant els últims anys del franquisme.

Entrevista en exclusiva amb Colita, aquí

"Als anys 70, Barcelona tenia color de colom brut". Així defineix la mateixa Colita l'època i la ciutat on va iniciar-se en la fotografia i on ha esdevingut una de les fotògrafes més emblemàtiques dels nostres temps. "Era una ciutat portuària, trista... però hi havia petits nuclis de reunió, com trinxeres, on ens amagàvem un conjunt de persones antifranquistes i addictes a la cultura", explica.

Joan Manel Serrat, Maria del Mar Bonet, Terenci Moix, Jorge Herralde o Oscar Tusquets son alguns dels "divins" capturats a través dels lents de Colita. Gent que "intentava viure de la cultura i que amb el temps s'ha fet famosa en la seva professió".

Qui és la Gauche Divine? 

"Les seves fotografies ens mostren com eren aleshores, quan potser ni tan sols eren el que han arribat a ser", reflexiona la comissària de l'exhibició i responsable del programa Cultura de la UPF-BSM, Mathilde Brodu. "Ens els apropa a través d'una mirada divertida, lluny d'arquetips i posades en escena", comenta, i afegeix, "ens mostra els seus amics, aliens a la fama que els acabaria convertint en icones".

La Gauche Divine és una fita en la història recent espanyola sobre el que va suposar resistir al franquisme i a la censura

El concepte de Gauche Divine va ser impulsat pel cronista Joan de Segarra amb l'objectiu d'aglutinar el grup de persones que conformava la vida intel·lectual de Barcelona. "Quan vam veure que el concepte prenia tanta importància, vam decidir posar per escrit en un tovalló qui érem realment la Gauche Divine", relata Colita. Un llistat del qual va acabar naixent l'exposició "La gauche qui rit", un terme que juga amb el nom de la marca de formatge processat "La vache qui rit".

I amb la censura, el creixement

"Nosaltres preteníem fer una festa a la sala Aixelà amb l'objectiu de penjar els nostres amics de la paret i acabar regalant-los les fotografies", admet la fotògrafa. Però l'exposició, que havia de durar dos dies, va topar amb la censura franquista. "Es van prendre molt seriosament això de la 'gauche'", ironitza Colita que, més enllà de l'anècdota, admet que el terme "va calar".

Avui, la Gauche Divine és una "fita en la història recent espanyola, un emblema intel·lectual de què va suposar resistir al franquisme i a la censura, al que suposava crear malgrat la repressió o a buscar fora dels límits establerts les condicions per l'obra d'art ", considera Manel Jiménez, vicerector de Transformació Educativa, Comunicació i Cultura de la UPF. 

No es tornarà a produir un fenomen com el de la Gauche Divine perquè, espero, no hi haurà cap altre dictador que uneixi el món de la cultura

"El fenomen de la Gauche Divine no s'ha aturat mai. Tinc 80 anys i encara en parlo", se sorprèn la fotògrafa, que ho atribueix a la "diversió dels protagonistes". "La gent el que vol és riure i compartir el sentit de l'humor, per això aquest grup va tenir tant d'èxit", apunta.

Ara bé, la fotògrafa –que assegura estar molt contenta amb l'explosió de la fotografia gràcies als smartphones– afirma que aquest fenomen no es tornarà a repetir, ja que "no tornarà, espero, a haver-hi cap dictador que uneixi el món de la cultura".

"Queda poc romanticisme en la nostra professió, i els que queden els estan matant en alguna guerra" denuncia, i lamenta que, avui dia, tot el que està relacionat amb la cultura "és complicat". "Cal treballar molt per arribar lluny i perquè a 80 anys encara puguis penjar els teus amics de la paret", conclou.

Entrada lliure al hall de la UPF Barcelona School of Management (Carrer Balmes 132-134)
Abril-setembre 2021

Comissariat: Mathilde Brodu
Idea original: Francesc Polop
Disseny gràfic: Francesc Polop
Edició i traducció: Ruth Pérez Castro
Producció: Universitat Pompeu Fabra – Barcelona School of Management
Col·laboren: colitafotografia.com, Biblioteca CRAI UPF
Imatges: Archivo Colita Fotografía ©