La fi del miracle Draghi: és temps d'incertesa

Jaime Batlle
Director del Postgrau de Desenvolupament Directiu en Negocis Sostenibles
__

Assistim a un conjunt de circumstàncies que acceleren el pas cap a un nou paradigma en l'àmbit polític, econòmic i social d'Occident.

L'entorn que va sorgir a Europa i els Estats Units quan va acabar la II Guerra Mundial va caracteritzar-se per la consolidació de sistemes democràtics i un sistema econòmic expansiu. Des de la fi del conflicte bèl·lic, els esdeveniments que han precipitat el canvi a què actualment assistim són: 

• L'abandonament del patró or per Nixon el 1971
• L'hegemonia supremacista d'Occident a l'escenari global
• El desmembrament de la Unió Soviètica a principis de la dècada de 1990
• L'aparició d'Internet i el canvi climàtic

Aquests esdeveniments han contribuït a un desequilibri en què Occident ha mirat cap a una altra banda, quan no ho ha provocat obertament.

El canvi climàtic és una conseqüència que generarà uns costos afegits inassumibles en mig d'un escenari dominat per la ingent quantitat de deute i la fi del miracle Draghi

La caiguda de les torres bessones de Nova York va ser una de les respostes a aquella hegemonia, quelcom que va provocar una política exterior dels EUA a Orient Mitjà agressiva, intervencionista i extractiva, a què va haver de posar-hi fi mentre el terrorisme islàmic més mediàtic se centrava en una ja debilitada Europa. Aquella política va relegar Rússia a ser un país pària internacional i, d'aquí, la derivada, en gran part, de la invasió i guerra a Ucraïna. 

La fi del miracle Draghi

Des de la base i el fonament, l'abandonament del patró or va donar lloc a l'economia especulativa financera i al consegüent augment de deute a nivells inassumibles, mentre que Internet va facilitar la irrupció de la tecnologia com a instrument de producció en què el factor humà deixa de ser decisiu, amb la consegüent desaparició de la classe mitjana tant a Europa com als Estats Units. 

El canvi climàtic és una conseqüència molt greu, no resolta, que generarà uns costos afegits inassumibles enmig d'un escenari dominat per la ingent quantitat de deute a tornar i la fi del miracle Draghi.

Alhora, emergeixen canvis geopolítics en què el més importa és l'ascens de la Xina com a superpotència i en condicions de discutir l'hegemonia mundial als EUA

Per sota d'aquests problemes estructurals no resolts, emergeixen canvis geopolítics en què el més important és l'ascens de la Xina com a superpotència, en condicions de discutir l'hegemonia mundial als Estats Units alhora que Europa perd pes econòmic i tecnològic. 

Aquest és l'escenari que orientarà el canvi de paradigma, dominat per la involució en l'àmbit occidental -especialment a Europa, i veurem si també als Estats Units-, mentre s'obre un període d'expansió per a la Xina i les economies emergents asiàtiques, que sense llasts ni hipoteques derivades de la digna i irrenunciable llibertat occidental, estan disposades a prendre el control, sobre la base de la liquiditat, fonamentada després d'anys de superàvits en les seves balances de pagament, concretats, part, en les elevades tinences de deute públic nord-americà en mans de la Xina i el Japó, encara que amb finalitats probablement diferents en ambdós països.

Canvis geopolítics

La història camina lenta però inexorable cap a un escenari a Occident poc prometedor. Europa en el seu conjunt no podrà assumir la ingent quantitat de deute, el que probablement portarà a una fragmentació econòmica amb què els països menys productius no tinguin cap altra sortida que devaluar, atès que no sembla probable que els països més productius del Vell Continent estiguin disposats a assumir l'ingent deute dels països del sud si això posa en risc les seves economies. 

En aquest sentit, no és forassenyat pensar que la moneda mútua (l'euro), pugui patir una important reestructuració o, fins i tot, desaparèixer. 

No només s'entreveu un escenari en què serem més pobres, sinó que cal veure la importància de la penetració estratègica xinesa a Europa i el que els Estats Units estan disposats a aportar i compartir amb Pequín en territori europeu quan la partida real a futur es jugui a l'Àsia i el Pacífic. 

No és forassenyat pensar que la moneda mútua, l'euro, pugui patir una important reestructuració o, fins i tot, desaparèixer

Rússia assimilarà Ucraïna, fet que afegirà pressió de seguretat a una debilitada Europa i això serà un avantatge per a les aspiracions xineses al continent. Les tensions del deute i la inflació dispararan els tipus d'interès i Europa és molt probable que esdevingui un territori de dues velocitats econòmiques. Un nord pròsper però dependent dels Estats Units i de la Xina, i una zona meridional com a balneari econòmic devaluat. Veurem com resoldran això Itàlia i Espanya en l'àmbit de la conflictivitat i la seva onada expansiva.

No seria forassenyat pensat que el destí del sud d'Europa es definirà en els pròxims 15 anys i s'orientarà cap a un escenari a mig camí entre el que avui és l'Amèrica Llatina i el somni d'una Unió Europea que s'observa irrealitzable. 

És temps d'incertesa, com sempre que sembla que la història s'accelera.